DANIEL

 3

 

L’adoració de l’estàtua d’or

1 El rei Nabucodonosor va fer una estàtua d’or que tenia seixanta colzades d’alçada per sis d’amplada, i la va erigir a la plana de Durà, a la província de Babilònia.
2 El rei Nabucodonosor va convocar els sàtrapes, els governadors, els prefectes, els consellers, els tresorers, els juristes, els jutges i tots els caps de províncies perquè assistissin a la dedicació de l’estàtua que havia erigit.
3 Per tal motiu es van reunir totes aquestes autoritats per a la dedicació de l’estàtua que havia erigit el rei Nabucodonosor, i es van situar drets al seu davant.
4 Llavors l’herald va pregonar amb veu forta: “A vosaltres, pobles, nacions i llengües, us és ordenat això:
5 Així que sentireu el so de la trompeta, de la flauta, de la cítara, de la lira, de l’arpa, de la cornamusa i dels altres instruments, vosaltres us prosternareu i adorareu l’estàtua d’or que ha erigit el rei Nabucodonosor.
6 I aquell qui no es prosterni i no l’adori, serà llançat immediatament dins la fornal de foc ardent.”
7 Així, doncs, quan van sentir tots els pobles el so de la trompeta, de la flauta, de la cítara, de la lira, de l’arpa i de tots els instruments, tots els pobles, nacions i llengües es van prosternar davant l’estàtua d’or que havia erigit Nabucodonosor.

Denúncia i condemna dels joves jueus

8 Per aquest motiu, durant els actes, es van presentar alguns caldeus per acusar els jueus.
9 Van prendre la paraula i van dir al rei Nabucodonosor: “Llarga vida al rei!
10 Tu, oh rei, has decretat que tothom qui senti el so de la trompeta, de la flauta, de la cítara, de la lira, de l’arpa, de la cornamusa i dels altres instruments, s’ha de prosternar i adorar l’estàtua d’or,
11 i que aquell qui no es prosterni i adori sigui llançat dins la fornal de foc ardent.
12 Hi ha uns jueus que tu has posat al front de l’administració de la província de Babilònia: Xadrac, Meixac i Abed-Negó, i aquests homes, oh rei, no et guarden el respecte; no donen culte als teus déus ni adoren la imatge d’or que tu has fet erigir.”
13 Llavors Nabucodonosor, irritat i furiós, va ordenar que portessin Xadrac, Meixac i Abed-Negó. Tot seguit van ser conduïts a la presència del rei.
14 Nabucodonosor prengué la paraula i els digué: “¿És veritat, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que vosaltres no doneu culte als meus déus ni adoreu l’estàtua d’or que he fet erigir?
15 Ara, doncs, ¿esteu disposats, així que sentiu el so de la trompeta, de la flauta, de la cítara, de la lira, de l’arpa, de la cornamusa i dels altres instruments, a prosternar-vos i adorar l’estàtua que jo he fet? Perquè, si no l’adoreu, a l’instant sereu llançats dins la fornal de foc ardent; i, quin serà el déu que us salvi de les meves mans?”
16 Xadrac, Meixac i Abed-Negó van prendre la paraula i digueren al rei Nabucodonosor: “A nosaltres no ens pertoca prendre cap decisió sobre aquest afer.
17 Perquè hi ha un Déu, al qual nosaltres servim, que té poder per a salvar-nos de la fornal de foc ardent; i ens salvarà de la teva mà.
18 I si no és així, sàpigues, oh rei, que no donarem culte als teus déus, ni adorarem la imatge d’or que tu has fet erigir.”
19 Llavors Nabucodonosor es va enfurismar tant contra Xadrac, Meixac i Abed-Negó que fins l’expressió del seu rostre va canviar, i va ordenar que encenguessin la fornal set vegades més forta del que era normal.
20 I va ordenar a uns homes dels més forts que tenia al seu exèrcit que lliguessin Xadrac, Meixac i Abed-Negó i que els tiressin dins la fornal de foc ardent.
21 Llavors aquells joves van ser lligats tal com anaven vestits, amb les seves túniques i els barrets, i van ser llançats dins la fornal de foc ardent.
22 Però com que l’ordre del rei era urgent i la fornal estava encesa al màxim, la flamarada va matar aquells homes que havien aixecat Xadrac, Meixac i Abed-Negó.
23 I els tres joves, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, van caure lligats dins la fornal de foc ardent.
24 Llavors, el rei Nabucodonosor, molt torbat, es va alçar de pressa i, dirigint-se als seus consellers, els digué: “¿No eren tres els homes que hem llançat lligats dins el foc?” Ells van respondre al rei: “Així és, oh rei.”
25 I ell replicà: “Mireu, jo veig quatre homes deslligats que es passegen pel mig del foc sense que els passi res; i l’aspecte del quart és semblant al d’un fill dels déus.”
26 Llavors, Nabucodonosor es va acostar a la boca de la fornal de foc ardent i va cridar: “Xadrac, Meixac i Abed-Negó, servents del Déu Altíssim, sortiu i veniu.” I ells van sortir del mig del foc.
27 Els sàtrapes, els prefectes, els governadors i els consellers del rei es van acostar per veure aquells joves, i van comprovar que el foc no havia tingut cap efecte sobre els seus cossos: els cabells del seu cap no s’havien cremat, els seus vestits no s’havien malmès, i tampoc no feien pudor de socarrim.
28 Llavors Nabucodonosor va exclamar: “Beneït sigui el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que ha enviat el seu àngel i ha salvat els seus servents que, confiant en ell, han desobeït l’ordre del rei i han exposat el seu cos al foc abans de donar culte i adorar cap altre déu que no fos el seu Déu!
29 Per tant, decreto que qualsevol poble, nació o llengua que parli sense respecte del Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, sigui destrossat, i que les seves cases siguin convertides en femer, perquè no hi ha cap altre Déu que pugui salvar d’aquesta manera.”
30 Després el rei va fer prosperar Xadrac, Meixac i Abed-Negó a la província de Babilònia.