DANIEL

 2

 

El somni del rei Nabucodonosor

1 Durant l’any segon del seu regnat, Nabucodonosor va tenir un somni, i el seu esperit es va torbar fins a perdre la son.
2 Llavors el rei va fer venir els mags, els endevins, els fetillers i els caldeus, a fi que revelessin al rei el significat del seu somni. Aquests hi acudiren i es van presentar davant el rei.
3 I el rei els digué: “He tingut un somni, i estic profundament inquiet per saber què vol dir.”
4 Llavors els caldeus, dirigint-se al rei en arameu, digueren: “Llarga vida al rei! Explica el somni a aquests servents teus, i nosaltres et direm què significa.”
5 El rei, per resposta, digué als caldeus: “Per mi, és cosa decidida: si no em dieu el que he somiat i el que significa, sereu tallats a bocins i les vostres cases convertides en femer.
6 Però si em dieu el somni i el que significa, rebreu de part meva regals i favors, i grans honors. Així, doncs, digueu-me què he somiat i què significa.”
7 Ells, per segona vegada, van contestar dient: “Que el rei expliqui el somni a aquests servents teus, i nosaltres et direm què significa.”
8 El rei, per resposta, digué: “Veig ben clar que vosaltres voleu guanyar temps perquè us consta que la meva decisió és irrevocable.
9 Per tant, si no em dieu què he somiat, la dita sentència serà aplicada a tots vosaltres. Us heu posat d’acord per dir-me paraules enganyoses i falses, esperant que la situació canviï. Digueu-me ja què he somiat, i així sabré que podeu explicar-me el seu significat.”
10 El caldeus van contestar davant el rei: “No hi ha cap home sobre la terra que pugui descobrir això que el rei demana. A més, no hi ha cap rei, per gran i poderós que sigui, que exigeixi una cosa semblant a mags, astròlegs o caldeus.
11 Perquè la cosa que el rei exigeix és tan difícil que no hi ha ningú que li ho pugui descobrir al rei, llevat dels déus; però aquests no viuen entre els mortals.”
12 Això va fer enrabiar el rei, i ple de fúria va ordenar que matessin tots els savis de Babilònia.

Intervenció de Daniel

13 Quan es va publicar el decret que condemnava els savis a la mort, també van anar a detenir Daniel i els seus companys per matar-los.
14 Llavors Daniel va parlar amb seny i prudència a Arioc, capità de la guàrdia reial, que es preparava per a matar els savis de Babilònia.
15 Prengué la paraula i digué a Arioc, el capità del rei: “Per què el decret que el rei ha promulgat és tan rigorós?” I Arioc va explicar a Daniel tot l’afer.
16 Llavors Daniel va anar a demanar al rei que li concedís un termini per declarar al rei la interpretació.
17 Després, Daniel se’n va anar a casa seva i va posar al corrent del cas a Ananies, Misael i Azaries, els seus companys,
18 a fi que imploressin la misericòrdia del Déu del cel sobre aquell misteri, i que Daniel i els seus companys no haguessin de morir amb els altres savis de Babilònia.
19 Aleshores Daniel, en una visió nocturna, va rebre la revelació d’aquell misteri i va beneir el Déu del cel.
20 Daniel prengué la paraula i digué:
“Que el nom de Déu sigui beneït eternament,
perquè la saviesa i el poder són ben seus!
21 Ell és qui fa alternar els temps i les circumstàncies,
deposa reis i entronitza monarques,
dóna la saviesa als savis
i la ciència als entenimentats.
22 Ell és qui revela les coses profundes i misterioses,
coneix el que amaguen les tenebres,
i la llum habita en ell.
23 A tu, Déu dels meus pares, et dono gràcies i t’exalço,
perquè m’has donat saviesa i força;
i ara m’has revelat el que t’hem demanat,
ja que ens has fet conèixer l’enigma del rei!”
24 Després d’això, Daniel va anar a veure Arioc, a qui el rei havia encarregat de matar els savis de Babilònia, i li va dir això: “No facis matar els savis de Babilònia. Porta’m a la presència del rei, i jo li revelaré la interpretació.”
25 Immediatament, Arioc va fer entrar Daniel a presència del rei i li digué: “He trobat un home dels deportats de Judà que podrà revelar al rei la interpretació.”
26 I el rei, dirigint-se a Daniel, conegut com a Belteixassar, li digué: “¿Tu, doncs, pots revelar-me el somni que he tingut i quina és la seva interpretació?”
27 Daniel respongué, davant el rei: “El misteri que el rei vol saber, no hi ha savis, ni astròlegs, ni mags, ni endevinadors que el puguin revelar al rei.
28 Però hi ha un Déu al cel que revela els misteris, i ell ha fet saber al rei Nabucodonosor allò que succeirà en el futur. Heus aquí el teu somni i les visions que has tingut al llit:
29 Quan tu, oh rei, estaves al llit, et van venir pensaments sobre el que havia de passar en el futur, i aquell que revela els misteris t’ha fet saber el que succeirà.
30 I a mi m’ha estat revelat aquest misteri, però no perquè jo sigui més savi que tots els vivents, sinó perquè faci conèixer el seu significat al rei i tu entenguis els pensaments del teu cor.
31 Tu, oh rei, en el somni que has tingut veies una gran estàtua, una estàtua colossal, d’una brillantor extraordinària i d’un aspecte terrible que s’alçava davant teu.
32 El cap de l’estàtua era d’or pur, el pit i els braços, de plata; el ventre i les cuixes, de bronze;
33 les cames eren de ferro, i els peus, en part de ferro i en part d’argila.
34 Mentre la miraves, una pedra es va desprendre de sobte, sense que hi inter-vingués cap mà, i va colpejar l’estàtua als peus de ferro i d’argila i els va fer trossos.
35 Llavors el ferro, l’argila, el bronze, la plata i l’or, es van esmicolar alhora i es van tornar com la palla de l’era a l’estiu, i el vent se l’emportà, de manera que no en va quedar rastre. Però la pedra que havia colpejat l’estàtua es va convertir en una gran muntanya que omplia tota la terra.
36 Aquest és el somni; ara direm al rei la seva interpretació.
37 A tu, oh rei de reis, el Déu del cel t’ha donat el regne, el poder, la força i la glòria.
38 I en qualsevol lloc que habitin els homes, els animals del camp i els ocells del cel, ell els ha posat sota la teva autoritat i t’ha concedit el domini sobre tots ells. Tu ets aquest cap d’or.
39 Després de tu s’aixecarà un altre regne inferior a tu, i després un tercer regne de bronze, que dominarà sobre tota la terra.
40 El quart regne serà dur com el ferro, que tot ho trenca i ho destrossa; i com el ferro que aixafa, així ell aixafarà i polvoritzarà tots els altres.
41 Això que has vist dels peus i dels dits, en part d’argila de terrisser i en part de ferro, serà un regne dividit, però tindrà alguna cosa de la força del ferro, tal com has vist el ferro barrejat amb la terra cuita.
42 I per ser el dits dels peus en part de ferro i en part d’argila, el regne en part serà fort i en part, fràgil.
43 Tal com has vist el ferro barrejat amb l’argila, així es barrejaran per aliances humanes, però no s’uniran sòlidament l’un amb l’altre, perquè el ferro no es pot barrejar amb l’argila.
44 En temps d’aquests reis, el Déu del cel aixecarà un regne que mai no serà destruït, i aquest regne no serà deixat a un altre poble. Esmicolarà i farà desaparèixer tots aquells regnes, i ell subsistirà per sempre més,
45 tal com has vist que es desprenia una pedra de la muntanya, sense que hi intervinguessin mans humanes, que va fer miques el ferro, el bronze, l’argila, la plata i l’or. El gran Déu ha mostrat al rei allò que ha de succeir en un futur. El somni és autèntic, i la seva interpretació és fidel.”
46 Llavors el rei Nabucodonosor es va abocar de cara a terra, prosternat davant Daniel, i va ordenar que li oferissin presents i encens.
47 El rei digué a Daniel: “Certament, el vostre Déu és el Déu dels déus, i el Senyor dels senyors, i el qui revela els secrets, ja que tu has pogut revelar aquest misteri.”
48 Llavors el rei va conferir a Daniel una dignitat superior, el va omplir de presents i el va designar governador de tota la província de Babilònia i cap suprem de tots els savis de Babilònia.
49 Després, a petició de Daniel, el rei va confiar l’administració de la província de Babilònia a Xadrac, Meixac i Abed-Negó, mentre que Daniel restava a la cort reial.