DANIEL

 10

 

Visió de Daniel vora el riu Tigris

1 L’any tercer de Cir, rei de Pèrsia, li va ser revelat un missatge a Daniel, de sobrenom Belteixassar. El missatge era autèntic, si bé molt conflictiu, però ell comprengué el missatge i va copsar el significat de la visió.
2 “En aquells dies, jo, Daniel, vaig estar de dol durant tres setmanes.
3 No menjava aliments delicats, i la meva boca no va tastar ni carn ni vi. I no em vaig posar cap perfum fins que hagueren passat les tres setmanes completes.
4 El dia vint-i-quatre del primer mes, mentre jo era a la vora del gran riu Tigris,
5 vaig alçar els ulls i vaig veure un home vestit de lli i amb una faixa d’or d’Ufaz.
6 El seu cos era com el crisòlit; el seu rostre tenia l’aparença del llampec; els seus ulls, com torxes de foc; els seus braços i els seus peus tenien l’aspecte del bronze polit, i el so de les seves paraules era com el brogit d’una multitud.
7 Només jo, Daniel, vaig contemplar aquesta visió; els homes que estaven amb mi no la van veure, sinó que els va envair un gran terror i van córrer a amagar-se.
8 Em vaig quedar tot sol contemplant aquella gran aparició, sense forces, pàllid i desfigurat, completament abatut.

L’àngel protector

9 “Jo sentia el so de les seves paraules, però en sentir-les vaig perdre el coneixement i vaig caure desmaiat, de cara a terra.
10 De sobte, una mà em va tocar i em féu aixecar sobre els genolls i de palmells a terra,
11 i em va dir: Daniel, home predilecte, procura entendre les paraules que et diré i posa’t dret aquí mateix, perquè ara m’han enviat a tu. Quan em digué això, jo em vaig posar dret tot tremolós.
12 Però ell em digué: No tinguis por, Daniel, perquè des del primer dia que et vas disposar de tot cor a comprendre, i et vas humiliar davant el teu Déu, les teves paraules van ser escoltades, i és per elles que jo he vingut.
13 L’àngel protector de l’imperi persa se m’ha oposat durant vint-i-un dies, fins que Miquel, un dels primers àngels, m’ha vingut a ajudar. Jo he estat retingut allà, al costat dels reis de Pèrsia,
14 però ara he vingut per fer-te saber el que ha de succeir al teu poble els darrers dies, perquè la visió es refereix a aquell temps.
15 Mentre em deia aquestes paraules, jo estava de cara a terra, incapaç d’articular ni un mot.
16 Tot d’una, aparegué algú semblant a un fill d’home, em va tocar els llavis i llavors vaig obrir la boca per parlar i vaig dir al qui estava davant meu: Senyor meu, davant d’aquesta visió m’ha envaït l’angoixa i m’he quedat sense forces.
17 Com podrà, doncs, aquest servidor teu parlar amb el meu senyor, si ara m’he quedat sense forces i, fins i tot, em falta l’alè?
18 Llavors el qui tenia aparença d’home em va tornar a tocar i em va reanimar.
19 I em va dir: No tinguis por, home predilecte. La pau sigui amb tu; anima’t i sigues fort! Mentre em parlava em vaig sentir reanimat i vaig dir: Parla, senyor meu, que ja m’has restablert.
20 Ell em digué: Saps per què he vingut? Ara, però, me n’he de tornar a lluitar contra l’àngel protector de Pèrsia, i quan hagi marxat vindrà l’àngel de Grècia.
21 Però jo et revelaré el que hi ha escrit en el llibre de la veritat. Ningú no m’ajuda en la lluita contra aquells, llevat de Miquel, el vostre àngel protector.