EL CÀNTIC DELS CÀNTICS

 7

 

Esvelta com una palmera

Ell

1 Que en són, de bonics,
els teus peus amb les sandàlies,
filla de príncep!
Els contorns dels teus malucs són com joiells,
treball de mans d’artista.
2 El teu melic és una copa tornejada
on mai no manca el vi mixturat.
El teu ventre és un munt de blat
envoltat de lliris.
3 Els teus dos pits són dos cervatells,
una bessonada de gasela.
4 El teu coll és una torre de marfil;
els teus ulls, com els estanys d’Heixbon,
prop de la porta de Bat-Rabim.
El teu nas, com la talaia del Líban,
que guaita cara a Damasc.
5 El teu cap s’alça com el Carmel,
i la teva cabellera és com la porpra;
un rei hi és pres entre els seus rínxols.
6 Que n’ets de bella, que n’ets de dolça,
amor meu delitós!
7 Ets esvelta com una palmera,
i els teus pits en són els raïms.
8 M’ho he proposat: pujaré a la palmera
i agafaré els seus raïms.
Llavors, els teus pits seran per a mi
com raïms de vinya,
i l’aroma del teu alè, com el de les pomes;
9 el teu parlar, com el bon vi,
que suaument penetra l’amor meu
i s’esmuny entre els llavis endormiscats.

Sóc del meu estimat

Ella

10 Jo sóc del meu estimat,
i cap a mi l’atrau el seu anhel.
11 Vine, estimat meu, sortim al camp,
passem la nit a les tendes,
12 la matinada entre les vinyes;
veurem si els ceps ja han brotat,
si esclaten les gemmes,
si els magraners han florit.
Allí et donaré el meu amor!
13 Les mandràgores exhalen la seva fragància,
i a la porta tenim tota mena de fruits exquisits;
fruita fresca i fruita seca
que tinc guardada per a tu,
estimat meu!