EL CÀNTIC DELS CÀNTICS

 6

 

El meu estimat és meu

El cor

1 On ha anat el teu estimat,
oh tu, la més bella de les dones?
Cap a on s’ha dirigit el teu estimat,
que anirem amb tu a buscar-lo?

Ella

2 El meu estimat ha baixat al seu jardí,
als bancals dels bàlsams,
per recrear-se entre els horts
i aplegar-hi lliris.
3 Jo sóc del meu estimat,
i el meu estimat és meu;
ell, que pastura el ramat entre els lliris.

                                                                                        CANT CINQUÈ

Li diuen benaurada

Ell

4 Ets bella, companya meva, com Tirsà,
encisadora com Jerusalem,
imponent com una formació d’esquadrons.
5 Aparta de mi els teus ulls,
perquè ells m’han vençut!
La teva cabellera és com un ramat de cabres
quan davallen de bon matí
de la muntanya de Galaad;
6 les teves dents, com un ramat d’ovelles
que surten del bany;
totes duen bessonada,
no n’hi ha cap d’estèril entre elles.
7 Les teves galtes són
com dos talls de magrana,
darrere el teu vel!
8 Seixanta són les reines,
i vuitanta les concubines,
i el nombre de les donzelles, gran;
9 però una sola és la meva coloma,
la meva immaculada.
L’única per a la seva mare,
la preferida de qui la va infantar.
Les donzelles, en veure-la,
li diuen benaurada;
les reines i les concubines l’elogien:

El cor

10 ¿Qui és aquesta que s’alça com l’aurora,
bella com la lluna, esplendent com el sol,
imponent com una formació d’esquadrons?

Retorna, sulamita

Ella

11 Havia jo baixat a l’hort de les nogueres
per admirar com rebrota la vall,
per veure si la vinya ja brotava
i si florien els magraners.
12 Sense adonar-me’n,
el meu anhel em posava
damunt els carros del meu noble poble.

El cor

13 Retorna, retorna, sulamita;
retorna, retorna, que et volem contemplar!

Ell

Per què mireu la sulamita,
com en una dansa de dues rotllanes?