EL CÀNTIC DELS CÀNTICS

 1

 

1 El Càntic dels Càntics de Salomó.

CANT PRIMER

En tu tindrem alegria i goig

Ella

2 Que em besi amb els besos de la seva boca!
Perquè les teves carícies són més dolces que el vi;
3 és una delícia aspirar els teus perfums,
el teu nom és un ungüent que es vessa;
per això t’estimen les donzelles.
4 Atrau-me darrere teu! Correm-hi!
El rei m’ha introduït a les seves cambres.

El cor

En tu tindrem alegria i goig;
evocarem les teves carícies, millors que el vi.
Amb tota raó ets estimat!

Ella

5 Sóc bruna, però graciosa, filles de Jerusalem;
com les tendes de Quedar,
com el pavellons de Salomó.
6 No us fixeu en la meva morenor;
és que el sol m’ha mirat.
Els fills de la meva mare s’aïraren contra mi,
em posaren a guardar les vinyes,
i la meva pròpia vinya, no l’he guardada!
7 Digue'm, tu, estimat de la meva ànima,
per on pastures el ramat?,
on reposes durant la migdiada?,
perquè jo no vagi perduda
entre els ramats dels teus companys.
La més bella entre les dones

El cor

8 Si no ho saps, tu, la més bella entre les dones,
segueix les petjades del ramat,
i fes pasturar els teus cabrits
al costat de les tendes dels pastors.

Ell

9 Amb la meva euga,
junyida als carros del faraó,
jo t’he comparat, companya meva.
10 Quina bellesa tenen les teves galtes
entre les trenes,
i el teu coll entre els collarets!
11 Et farem arracades d’or
amb filigranes de plata.

Ella

12 Mentre el rei es recolza a la taula,
el meu nard exhala el seu perfum.
13 El meu estimat és per a mi
una bosseta de mirra,
mentre reposa entre els meus pits.
14 El meu estimat és per a mi
com un raïm d’albena
a les vinyes d’Enguedí.

Diàleg dels esposos

15 Que n’ets, de bella, companya meva, que n’ets, de bella!
Els teus ulls són coloms!

16 Que n’ets, de bell, estimat meu, i d’encisador!
Plenament florit és el nostre llit!

17 Les bigues de casa nostra són de cedre
i el seu sostre és de xiprer.