AMÓS

 5

 

Una crida al penediment

1 Escolteu aquesta paraula, casa d’Israel, que vaig a entonar sobre vosaltres com una elegia:
2 Ha caigut, no tornarà a aixecar-se més, la verge d’Israel;
està estesa sobre el seu propi terreny, no hi ha qui l’aixequi!
3 El Senyor, Déu Etern, diu això:
“La vila que mobilitzava mil guerrers, quedarà en cent,
la que en mobilitzava cent, quedarà en deu,
a la casa d’Israel.”
4 Però el Déu i Senyor de la casa d’Israel diu això:
“Busqueu-me a mi i viureu;
5 però no busqueu a Betel ni aneu a Guilgal,
ni acudiu a Beerxeba,
perquè Guilgal serà deportada sense remei
i Betel serà anorreada.
6 Busqueu el Senyor i viureu!
No sigui que escometi com una foguerada la casa de Josep
i Betel no tingui ningú que la pugui apagar.
7 Els qui convertiu el dret en absenta
i tireu per terra la justícia.”
8 Ell és qui fa aparèixer les Plèiades i Orió,
el qui canvia les tenebres en matí
i el dia en negra nit;
el qui crida les aigües del mar
i les vessa damunt la faç de la terra;
el Senyor Etern és el seu nom.
9 El qui envia destrucció sobre el fortí
i espolia la fortalesa.

Contra les injustícies socials

10 Ells detesten el defensor al tribunal
i avorreixen el qui parla amb sinceritat.
11 Per això, ja que heu trepitjat l’indefens
i li reclameu una part del gra,
encara que edifiqueu cases de pedra,
no les habitareu;
i de les vinyes esplèndides que planteu,
no en tastareu el vi.
12 Perquè jo sé que són molt nombroses les vostres transgressions,
i molt grans els vostres pecats;
sé que oprimiu el just, que exigiu suborns
i que atropelleu els pobres al tribunal.
13 Per això, l’assenyat calla en aquest temps,
perquè són temps dolents.
14 Procureu fer el bé i no pas el mal, a fi que visqueu,
i així el Senyor Totpoderós estarà amb vosaltres, tal com dieu.
15 Odieu el mal i estimeu el bé,
i restabliu la justícia al tribunal;
potser llavors el Senyor, el Déu Totpoderós,
es compadirà del romanent de Josep.
16 Per això parla així el Senyor,
el Déu Totpoderós, el Sobirà:
“Hi haurà planys per totes les places,
per tots els carrers diran: Ai!, ai!
Convocaran al dol els camperols,
i a la lamentació els qui canten complantes,
17 i a totes les vinyes hi haurà planys,
quan passaré per entremig teu,
diu el Senyor.”

El dia del Senyor

18 Ai dels qui desitgen el dia del Senyor!
De què us servirà aquest dia del Senyor?
Serà de tenebres, i no pas de llum!
19 Com aquell qui, fugint d’un lleó, topa amb un os;
o com aquell qui, entrant a casa,
quan recolza la mà a la paret,
el pica una serp.
20 ¿No serà, doncs, de tenebres, el dia del Senyor,
i no pas de llum,
de foscor, mancat de tota claror?

Un culte inacceptable

21 “Odio i rebutjo amb menyspreu les vostres festes,
i no em plauen les vostres reunions.
22 I si m’oferiu els vostres holocaustos,
amb les ofrenes vegetals, no ho acceptaré,
ni miraré els sacrificis d’animals grassos.
23 Traieu-me del davant el soroll dels vostres cants,
que no vull sentir la salmòdia de les vostres arpes.
24 Que el dret flueixi abundosament com l’aigua;
i la justícia, com un torrent impetuós.
25 ¿És que em vau oferir sacrificis i ofrenes
durant aquells quaranta anys, al desert, casa d’Israel?
26 Ara heu portat en processó Sicut, el vostre rei,
i Quivun, el déu astral que us heu fabricat.
27 Per això jo us deportaré més enllà de Damasc,
diu el Senyor, que té per nom Déu Totpoderós.”