AGEU

 2

 

Segon discurs: la glòria del nou temple

1 El mes setè, el dia vint-i-un, vingué
la paraula del Senyor per mitjà del profeta Ageu, i li digué:
2 “Parla a Zorobabel, fill de Xealtiel, governador de Judà, i a Jeixua, fill de Jossadac, el gran sacerdot, i a la resta del poble, i digues-los:
3 Qui queda d’entre vosaltres que hagi vist aquest temple en la seva primera esplendor? I què hi veieu ara? ¿No us sembla que és un no res?
4 Doncs bé, tingues coratge, Zorobabel! –diu el Senyor–. Tingues coratge, Jeixua, gran sacerdot, fill de Jossadac! Tingueu coratge, tota la gent del país! –diu el Senyor Totpoderós.
5 D’acord amb el pacte que jo vaig fer amb vosaltres, quan vau sortir de l’Egipte, el meu esperit es manté ferm enmig vostre. No tingueu por!
6 Perquè el Senyor Totpoderós diu això: Encara una vegada més, i d’aquí a poc somouré el cel i la terra, els oceans i els continents;
7 somouré totes les nacions, perquè vingui la riquesa de tots els pobles, i ompliré d’esplendor aquest temple, diu el Senyor Totpoderós.
8 Meva és la plata i meu és l’or, diu el Senyor Totpoderós.
9 L’esplendor d’aquest temple darrer serà més gran que la del primer, –diu el Senyor Totpoderós–; i en aquest lloc establiré la pau, diu el Senyor Totpoderós.”

Tercer discurs: la consulta als sacerdots

10 El dia vint-i-quatre del mes novè, el segon any de Darius, vingué una revelació del Senyor, per mitjà del profeta Ageu, que deia:
11 “Així diu el Senyor Totpoderós: Pregunta als sacerdots sobre aquest punt de la llei:
12 Si algú porta carn consagrada a la falda del seu vestit, i amb la falda toca el pa, la vianda, el vi, l’oli o qualsevol altre menjar, ¿quedarà consagrat tot això?” I els sacerdots van contestar: “No.”
13 Ageu digué encara: “Si algú, en estat d’impuresa a causa d’un difunt, toca qualsevol d’aquestes coses, ¿quedaran immundes?” I els sacerdots van contestar: “Quedaran immundes.”
14 Llavors Ageu els va replicar: “Així és aquest poble i així és aquesta nació davant meu –diu el Senyor–; i així són totes les obres de les seves mans: tot el que m’ofereixen aquí és immund.
15 Ara, doncs, us prego que reflexioneu d’avui en endavant. Abans de muntar pedra sobre pedra al temple del Senyor,
16 què us passava? Anava un al sac de vint mesures i n’hi trobava deu; anava a la bota per treure’n cinquanta i n’hi trobava vint.
17 Us castigava amb sequera, malures i calamarsa sobre tot el que havíeu conreat i ningú de vosaltres no es tornava cap a mi, diu el Senyor.
18 Reflexioneu d’avui en endavant; des del dia vint-i-quatre del mes novè, des del dia que van ser posats els fonaments del temple del Senyor, penseu-hi atentament.
19 ¿Queda res de la collita, al graner? Ni la vinya ni la figuera, ni el magraner ni l’olivera, no han florit; però des d’avui us donaré benedicció.”

Quart discurs: la promesa a Zorobabel

20 Per segona vegada fou dirigida una revelació del Senyor a Ageu, el dia vint-i-quatre del mes, que deia:
21 “Digues això a Zorobabel, governador de Judà: Jo somouré el cel i la terra;
22 trastornaré els trons dels reialmes i destruiré el poder dels regnes dels gentils; trabucaré els carros i els seus guerrers, i cauran els cavalls amb els seus genets, cadascun sota l’espasa del seu company.
23 Aquell dia –diu el Senyor Totpoderós– et prendré, Zorobabel, fill de Xealtiel, servent meu, com el meu anell de segellar –diu el Senyor–, perquè jo t’he triat a tu, diu el Senyor Totpoderós.”