SEGON LLIBRE DE

SAMUEL

 7

 

Déu promet beneir David

1 Quan David s’havia instal·lat al seu palau, i el Senyor li havia concedit el repòs, lliure de tots els enemics de l’entorn,
2 el rei digué al profeta Natan: “Mira, jo visc en una casa de cedre, mentre que l’Arca de Déu habita entre cortines.”
3 Natan respongué al rei: “Fes el que tinguis pensat, perquè el Senyor és amb tu.”
4 Però succeí que, aquella mateixa nit, Natan tingué una revelació del Senyor que deia:
5 “Vés i digues al meu servent David: Així diu el Senyor: ¿És que penses edificar-me una casa perquè jo hi habiti?
6 Mai no he habitat una casa, des del dia que vaig fer pujar els fills d’Israel d’Egipte fins avui, sinó que he anat d’un lloc a un altre en un Tabernacle com a habitació.
7 A tot arreu on he anat amb els fills d’Israel, ¿he fet mai cap retret a alguna de les tribus, als qui vaig encomanar de pasturar el poble d’Israel, dient-los: ‘Per què no m’heu construït una casa de cedre?’
8 Ara, doncs, digues al meu servent David: Així ha dit el Senyor Totpoderós: Jo t’he tret del pasturatge, de darrere els ramats, per fer-te príncep d’Israel, el meu poble;
9 t’he guardat pertot arreu on has anat i he exterminat de davant teu tots els teus enemics, i t’he donat gran renom, com el nom dels més grans que hi pugui haver a la terra.
10 A més, jo destinaré un lloc per al meu poble d’Israel i l’hi implantaré perquè habiti en un lloc propi, sense que ningú no l’inquieti més; els malvats no tornaran a oprimir-lo com abans,
11 en aquell temps quan vaig constituir jutges sobre el meu poble d’Israel. Jo et lliuraré de tots els teus enemics. El Senyor també t’anuncia que ell t’edificarà una casa.
12 I quan els teus dies s’hagin acomplert i jeguis amb els teus avantpassats, jo establiré després de tu el teu llinatge, que haurà sortit de les teves entranyes, i faré estable el seu regne.
13 Ell edificarà una casa al meu nom, i jo refermaré per sempre més el tron del seu reialme.
14 Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. Si obra iniquitat, jo el castigaré amb bastonades d’home i amb assots de fills d’home.
15 Però la meva benevolència no s’apartarà d’ell, com la vaig apartar de Saül, a qui vaig treure de davant teu.
16 La teva casa i el teu regne seran refermats per sempre davant teu, i el teu tron restarà ferm per sempre més.”
17 Natan va contar a David aquestes paraules i la visió amb tota exactitud.
18 Llavors David va entrar a asseure’s davant el Senyor i li digué: “Qui sóc jo, Senyor Etern, i què és la meva casa perquè m’hagis conduït fins aquí?
19 I fins això t’ha semblat poca cosa, Senyor Etern, que em parles també de la casa del teu servent per als temps futurs. ¿És habitual això en l’home, Senyor Etern?
20 Què més podria afegir-hi David? Tu coneixes prou bé el teu servent, Senyor
Etern.
21 Totes aquestes grandeses, les has realitzat per la teva paraula i segons el teu cor, revelant-les al teu servent.
22 Per això tu ets gran, Senyor Etern; no hi ha ningú com tu, no hi ha cap altre Déu fora de tu, tal com hem pogut sentir contar.
23 ¿Que hi ha altre poble com el teu poble d’Israel, única nació a la terra a qui la Divinitat ha vingut a redimir per fer-lo el seu propi poble i donar-li renom, per fer grandeses a favor seu i coses terribles a la terra per amor al teu poble que, per a tu, vas rescatar d’Egipte, de les nacions i dels seus déus?
24 Perquè tu has establert el teu poble, Israel, com a poble teu per sempre. Tu, Senyor, t’has fet el seu Déu.
25 Ara, doncs, Senyor Déu, fes que sigui per sempre ferma la promesa que has fet referent al teu servent i a la seva casa, i compleix el que has promès.
26 Que el teu nom sigui sempre engrandit; que es proclami: El Senyor Totpoderós és el Déu d’Israel! Que la casa del teu servent David sigui estable davant teu!
27 Perquè tu, Senyor Totpoderós, Déu d’Israel, has revelat això al teu servent: ‘Edificaré una casa per a tu.’ És per això que el teu servent s’ha atrevit a adreçar-te aquesta pregària.
28 Ara, Senyor Etern, tu ets Déu i les teves paraules són fidels, i ja que tu has promès aquesta benedicció al teu servent,
29 digna’t beneir la casa del teu servent, a fi que perduri sempre en la teva presència; perquè tu, Senyor Déu, ho has promès, i amb la teva benedicció serà beneïda la casa del teu servent per sempre més.”