SEGON LLIBRE DE

SAMUEL

 5

 

David proclamat rei d’Israel i Judà

1 Després, totes les tribus d’Israel van anar a trobar David, a Hebron, i li digueren: “Mira, nosaltres som os dels teus ossos i carn de la teva carn.
2 Ja abans, quan Saül regnava sobre nosaltres, tu eres qui dirigia les entrades i les sortides d’Israel. A més, el Senyor, t’havia dit: Tu pasturaràs el meu poble, i tu seràs el príncep sobre Israel.”
3 Tots els ancians d’Israel es van presentar al rei, a Hebron, i David va fer un pacte amb ells davant el Senyor i el van ungir rei d’Israel.
4 David tenia trenta anys quan va començar a regnar, i va ser rei quaranta anys.
5 A Hebron va regnar sobre Judà durant set anys i sis mesos, i a Jerusalem va regnar durant trenta-tres anys sobre la totalitat d’Israel i Judà.

Conquesta de Jerusalem

6 El rei, amb els seus homes, emprengué la marxa sobre Jerusalem, contra els jebuseus que habitaven el país. Ells digueren a David: “Tu no entraràs aquí, perquè els cecs i els coixos et rebutjaran.” Amb això volien dir: “Aquí, David no hi entrarà mai.”
7 Tanmateix, David va conquerir la fortalesa de Sió, que és ara la ciutat de David.
8 Aquell dia David va ordenar: “Els qui ataquin els jebuseus que pugin pel canal i vagin contra els coixos i els cecs, profundament avorribles per David.” Per això es diu: “Ni cecs ni coixos no entraran al temple.”
9 David va habitar a la fortalesa i li va posar el nom de ciutat de David. I va construir-hi una muralla per tot el voltant, des de Mil·ló cap a l’interior.
10 David anava creixent en poder i el Senyor, Déu totpoderós, era amb ell.
11 Hiram, el rei de Tir, va enviar ambaixadors a David, amb fusta de cedre, fusters i picapedrers, perquè li edifiquessin un palau.
12 I David comprengué que el Senyor l’havia confirmat com a rei d’Israel i que enaltia el seu reialme per amor al seu poble, Israel.

Els fills que David tingué a Jerusalem

13 David va prendre més concubines i dones de Jerusalem, després de venir a Hebron, i li van néixer més fills i filles.
14 Aquests són els noms dels que li van néixer a Jerusalem: Xammua, Xobab, Natan, Salomó,
15 Ibhar, Elixua, Nèfeg, Jafia,
16 Elixamà, Eliadà i Elifèlet.

Victòria sobre els filisteus

17 Quan els filisteus van saber que havien ungit David rei d’Israel, tots ells van pujar a buscar-lo, però David ho va saber i es va retirar a la fortalesa.
18 Els filisteus van arribar i es van desplegar per la vall de Rafaïm.
19 Llavors, David va consultar el Senyor: “¿He de pujar contra els filisteus? ¿Me’ls posaràs, tu, a les mans?” El Senyor li respongué: “Puja-hi. Estigues segur que posaré els filisteus a les teves mans.”
20 David, doncs, va anar a Baal-Perassim i allà els va derrotar. I exclamà: “El Senyor ha esberlat els meus enemics davant meu, com una riuada impetuosa.” Per això va anomenar aquell lloc Baal-Perassim (Senyor de la bretxa). 21 Els filisteus van abandonar allà els seus ídols, i David i els seus homes se’ls van endur.
22 Els filisteus encara van tornar a pujar, i es van desplegar per la vall dels Rafaïtes.
23 David va consultar el Senyor, i ell li digué: “No t’hi enfrontis. Dóna la volta per darrere seu i ataca’ls des del cantó de Becaïm.
24 Quan sentis una remor de passos per dalt dels cims de Becaïm, ataca de seguida, perquè serà en aquell moment que el Senyor marxarà davant teu per derrotar l’exèrcit filisteu.”
25 Així ho va fer David, tal com el Senyor li havia manat, i va derrotar els filisteus des de Gueba fins a l’entrada de Guèzer.