SEGON LLIBRE DE

SAMUEL

 3

 

1 La guerra entre la casa de Saül i la casa de David es va fer llarga; però, mentre que la casa de David s’enfortia, la casa de Saül es debilitava.

La família de David

2 Mentre David era a Hebron, li van néixer fills: el primogènit era Amnon, de la jizreelita Ahinóam;
3 el segon, Quilab, d’Abigail, la que fou muller de Nabal, el carmelita; el tercer, Absalom, fill de Maacà, la filla de Talmai, rei de Gueixur;
4 el quart, Adonies, fill d’Haguit; el cinquè, Xefatià, fill d’Abital;
5 i el sisè, Itream, d’Eglà, també muller de David. Tots aquests li naixeren a Hebron.

Aliança d’Abner amb David

6 Mentre durava la guerra entre la casa de Saül i la casa de David, Abner va enfortir la seva posició a la casa de Saül.
7 I Saül havia tingut una concubina que es deia Rispà, filla d’Aià. Ixbóixet digué a Abner: “Per què t’has ajuntat amb la concubina del meu pare?”
8 Abner, a causa de les paraules d’Ixbóixet, es va enfadar molt, i li digué: “¿Que potser sóc el cap d’un gos de Judà, jo? Fins avui he vingut afavorint la casa de Saül, el teu pare, els seus germans i els seus amics, i no t’he deixat caure a mans de David; i amb tot, ¿avui em reprens per una falta amb aquesta dona?
9 Que Déu castigui severament Abner si no afavoreixo David en allò que el Senyor li ha promès,
10 de fer-li passar el regnat de la casa de Saül i establir el tron de David sobre Israel i sobre Judà, des de Dan fins a Beerxeba!”
11 I Ixbóixet no va gosar respondre ni una paraula a Abner, de por que li tenia.
12 Llavors Abner va enviar missatgers a David perquè, de part seva, li diguessin: “De qui és el país? Si fas un pacte amb mi, em posaré al teu servei perquè tot Israel es posi a favor teu!”
13 Ell respongué: “D’acord. Faré un pacte amb tu. Només t’exigeixo una cosa: que no et presentis davant meu sense portar Mical, la filla de Saül, quan vinguis a la meva presència.”
14 Llavors David va enviar missatgers a Ixbóixet, fill de Saül, per dir-li: “Dóna’m Mical, la meva muller, amb qui em vaig esposar a canvi de cent prepucis de filisteus.”
15 Llavors Ixbóixet va fer que la prenguessin del seu marit Paltiel, fill de Laix.
16 El seu marit la va seguir caminant i plorant darrere seu fins a Bahurim. Llavors Abner li digué: “Vés, torna-te’n!” I ell se’n va tornar.
17 Més tard, Abner va tenir aquesta conversa amb els ancians d’Israel: “Ja fa temps que vosaltres desitjàveu tenir David com a rei sobre vosaltres.
18 Ara ho podeu fer, perquè el Senyor ha parlat, referent a David: Per mitjà del meu servent David salvaré el meu poble, Israel, del poder dels filisteus i del poder de tots els seus enemics.”
19 Abner ja havia parlat abans amb els de Benjamí. Després, Abner va anar a Hebron, a comunicar a David allò que havia semblat bé als d’Israel i el parer de tota la casa de Benjamí.
20 Abner, acompanyat de vint homes, va anar a trobar David a Hebron, i David va oferir un banquet a Abner i els homes que l’acompanyaven.
21 Després Abner digué a David: “Ara haig de marxar per anar a reunir tot Israel entorn del meu senyor, el rei, perquè facin un pacte amb tu, i podràs regnar tal com desitges.” David acomiadà Abner, i aquest va marxar en pau.

Joab assassina Abner

22 Llavors van arribar els homes de David i de Joab que venien d’una expedició i duien un botí important. Però Abner ja no era amb David a Hebron, perquè aquest ja l’havia acomiadat i ell havia marxat en pau.
23 Quan van entrar Joab i tota la tropa que anava amb ell, li van donar aquesta notícia: “Abner, fill de Ner, ha vingut a veure el rei, i ell l’ha acomiadat, i se n’ha anat en pau.”
24 Joab es va presentar al rei i li digué: “Què has fet? Si Abner ha vingut a tu, per què l’has deixat marxar en pau?
25 Ja coneixes Abner, fill de Ner. De segur que ha vingut per enganyar-te, conèixer els teus moviments i descobrir el que fas.”
26 Quan Joab va sortir de parlar amb David, va enviar missatgers rere d’Abner, i aquests el van fer tornar des del pou de Sirà, sense que David ho sabés.
27 Així que Abner va retornar a Hebron, Joab el prengué a part, al llindar de la porta, com per parlar amb ell en secret, i allí el va ferir de mort al ventre per venjar la sang del seu germà Assahel.

Dol de David per Abner

28 Quan David ho va saber, digué: “Jo i el meu tron som innocents davant el Senyor, per sempre, de la sang d’Abner, fill de Ner.
29 Que caigui com una torbonada sobre el cap de Joab i sobre tota la seva casa paterna! Que mai no falti a la casa de Joab qui pateixi d’escolament, ni de lepra, ni qui hagi d’anar amb crosses, ni qui caigui per l’espasa, ni qui passi fam!”
30 Així Joab i Abisai, el seu germà, van matar Abner, perquè ell havia mort Assahel a Gabaon, durant el combat.
31 Després David va manar a Joab i tota la gent que anava amb ell: “Esquinceu-vos els vestits, vestiu-vos de sac i compliu el dol per Abner.” I el rei David anava darrere el fèretre.
32 Van enterrar Abner a Hebron, i el rei plorava amargament al costat del sepulcre d’Abner. També plorava el poble sencer.
33 El rei va entonar aquesta elegia per a Abner:
“¿Calia que morís Abner com mor un insensat?
34 Les teves mans no van ser lligades,
els teus peus no van ser engrillonats.
Com aquell qui cau davant de criminals, així has caigut tu!”
I tot el poble va continuar plorant per ell.
35 Després, tot el poble suplicava a David que prengués algun aliment, tot i que encara era de dia, però David respongué amb aquest jurament: “Que Déu em castigui severament si jo prenc cap mena d’aliment abans que el sol es pongui!”
36 Tot el poble ho va saber i els va semblar correcte, com els semblava correcte tot allò que feia el rei.
37 Aquell dia, tot el poble i tot Israel va comprendre que la mort d’Abner, fill de Ner, no havia estat cosa del rei.
38 El rei digué als seus servidors: “No sabeu que un príncep i un gran home ha caigut avui a Israel?
39 Actualment jo sóc feble, ni que sigui el rei ungit, perquè aquests homes, els fills de Seruià, són més forts que no pas jo. Que el Senyor retribueixi aquell qui fa el mal segons sigui la seva maldat!”