SEGON LLIBRE DE

SAMUEL

 21

 

Venjança dels gabaonites

1 En temps de David hi hagué una fam durant tres anys seguits. David va consultar el Senyor, i el Senyor li digué: “És per culpa de Saül i la seva família sanguinària que va matar els gabaonites.”
2 Aleshores el rei va cridar els gabaonites per parlar amb ells. Val a dir que els gabaonites no eren de la nissaga d’Israel, sinó una resta dels amorreus, amb els quals els israelites havien fet un pacte de pau. Amb tot, Saül, per excés de zel vers els fills d’Israel i Judà, va intentar d’exterminar-los.
3 David, doncs, digué als gabaonites: “Què puc fer per vosaltres i quina satisfacció puc oferir-vos perquè beneïu l’heretat del Senyor?”
4 I els gabaonites respongueren: “No és qüestió de plata ni d’or el que tenim pendent amb la casa de Saül, ni és qüestió que mori qualsevol d’Israel.” David els digué: “Faré el que vosaltres digueu.”
5 Ells van dir al rei: “D’aquell home que ens destruïa i planejava el nostre extermini, per fer-nos desaparèixer de tot el territori d’Israel,
6 se’ns donaran set homes de la seva descendència, i nosaltres els executarem davant el Senyor, a Guibà de Saül, l’escollit del Senyor.” I el rei digué: “Us els donaré.”
7 Però el rei es va compadir de Mefibóixet, el fill de Jonatan i nét de Saül, a causa del jurament sagrat que havien fet entre ells David i Jonatan, el fill de Saül.
8 El rei va agafar els dos fills de Rispà, filla d’Aià, que ella va infantar a Saül, Armoní i Mefibóixet, i els cinc fills de Merab, filla de Saül, que ella va infantar a Adriel, fill de Barzil·lai, el meholatita,
9 i els va posar a les mans dels gabaonites, que els van executar a la muntanya, davant el Senyor, i van caure els set a la vegada. Van ser morts els primers dies de la collita, al començament de la sega de l’ordi.
10 Rispà, filla d’Aià, prengué un sac i el va estendre sobre la roca per estar-s’hi des del començ de la sega fins que les aigües del cel van caure damunt els cadàvers, evitant que les aus del cel s’hi acostessin durant el dia i les bèsties del camp durant la nit.
11 I van fer saber a David el que havia fet Rispà, filla d’Aià, concubina de Saül.
12 Llavors David va anar a recollir els ossos de Saül i del seu fill Jonatan, en poder dels habitants de Jabeix-Galaad, que els havien robats de la plaça de Betxean, on els filisteus els havien penjat el dia que van matar Saül a Guilboa.
13 S’endugué d’allà els ossos de Saül i els del seu fill Jonatan i, aplegant les despulles dels executats,
14 les va enterrar, junt amb els ossos de Saül i del seu fill Jonatan, a la terra de Benjamí, a Selà, al sepulcre de Quix, el seu pare. Es va fer tot el que el rei havia ordenat i, en acabat, Déu es va mostrar favorable al país.

Gestes d’alguns herois de David

15 Altre cop els filisteus van fer la guerra contra Israel, i David va baixar amb els seus servidors a combatre contra els filisteus; però David es va fatigar molt.
16 Llavors Ixbí-Benob, que era de la raça de Rafà, armat d’una llança de bronze que pesava tres-cents sicles (uns tres quilos), i cenyit amb una espasa nova, va intentar matar David;
17 però Abisai, fill de Seruià, va anar en ajut de David i va ferir de mort el filisteu. Llavors els homes de David el van conjurar dient-li: “No has de sortir més amb nosaltres a la guerra, no fos cas que apaguessis la llàntia d’Israel.”
18 Després d’aquesta, hi hagué una altra batalla, prop de Gob, contra els filisteus, en la qual Sibecai, l’huixatita, va matar Saf, que era de la raça de Rafà.
19 Va haver-hi encara una altra batalla més, a Gob, contra els filisteus, i Elhanan, fill de Jaré-Orguim, el betlemita, va matar Goliat de Gat. El pal de la seva llança era com un plegador d’ordit.
20 En una batalla que hi va haver a Gat, hi havia un home de gran alçada que tenia sis dits a cada mà i sis a cada peu, en total vint-i-quatre; i també era descendent de Rafà.
21 Aquest va desafiar Israel, i Jehonadab, fill de Xammà, germà de David, el va matar.
22 Aquests quatre homes eren des- cendents de Rafà de Gat, i tots van caure a mans de David i els seus servidors.