SEGON LLIBRE DE

SAMUEL

 2

 

David proclamat rei de Judà

1 Després d’això, David va consultar el Senyor i li digué: “¿Haig de pujar a alguna de les ciutats de Judà?” El Senyor li contestà: “Puja-hi.” David va preguntar: “On haig de pujar?” Ell li digué: “A Hebron.”
2 David va pujar-hi amb les seves dues dones, Ahinóam la jizreelita, i Abigaïl, la que fou muller de Nabal, el carmelita.
3 Igualment, David hi va pujar amb els homes que tenia, cadascun amb la seva família, i es van instal·lar a les ciutats d’Hebron.
4 Els homes de Judà van anar-hi i van ungir David com a rei sobre la casa de Judà. Quan van comunicar a David: “La gent de Jabeix-Galaad ha donat sepultura a Saül”,
5 va enviar-los missatgers que diguessin: “Beneïts sigueu vosaltres pel Se-nyor, per l’obra piadosa que heu fet amb Saül, el vostre senyor, donant-li sepultura.
6 Que el Senyor us tracti amb bondat i fidelitat. Jo també us tractaré bé per la vostra acció.
7 Ara animeu-vos i sigueu valents, que si bé Saül, el vostre senyor, ha mort, la casa de Judà m’ha consagrat a mi perquè sigui el seu rei.”

Guerra entre Israel i Judà

8 Però Abner, fill de Ner, cap de l’exèrcit de Saül, prengué Ixbóixet, fill de Saül, i el portà a Mahanaim;
9 allà el va proclamar rei de Galaad, d’Aser, de Jizreel, d’Efraïm, de Benjamí i de tot Israel.
10 Ixbóixet, fill de Saül, tenia quaranta anys quan va començar a regnar sobre Israel i hi va regnar dos anys. Només la casa de Judà era fidel a David.
11 El temps que David va regnar a Hebron, sobre la casa de Judà, va ser de set anys i sis mesos.
12 Abner, fill de Ner, amb el servidors d’Ixbóixet, fill de Saül, van partir de Mahanaim cap a Gabaon.
13 També Joab, fill de Seruià, amb els seguidors de David, van sortir i els van trobar al costat de la cisterna de Gabaon. Allà es van asseure, els uns a l’un costat de la cisterna i els altres a l’altre costat.
14 Abner digué a Joab: “Que surtin alguns joves a lluitar davant nostre.” I Joab digué: “Que surtin.”
15 Es van alçar i van passar els assignats: dotze benjaminites de la part d’Ixbóixet, fill de Saül, i dotze d’entre els seguidors de David.
16 Cadascun va agafar el seu contrari pel cap, clavant-li l’espasa al costat, i van caure tots plegats. Per això van anomenar aquell lloc Elcat-Assurim (Camp de les Roques), que es troba a Gabaon.
17 Aquell dia hi hagué una batalla molt aferrissada, i van ser vençuts Abner i els homes d’Israel davant els servidors de David.
18 Eren allà els tres fills de Seruià, Joab, Abisai i Assahel. Aquest Assahel, que era lleuger com una daina,
19 es va llançar darrere Abner, sense desviar-se ni a dreta ni a esquerra, perseguint-lo.
20 Llavors Abner es va girar a mirar enrere i digué: “Ets tu Assahel?” Ell respongué: “Sóc jo.”
21 Abner li digué: “Aparta’t cap a la dreta o l’esquerra i atrapa un dels joves i queda’t amb el seu botí.” Però Assahel no va voler deixar de perseguir-lo.
22 Abner va tornar a dir a Assahel: “Aparta’t del meu darrere! ¿O vols que et tiri per terra? Com podria llavors mirar a la cara el teu germà Joab?”
23 Ell, però, va refusar d’apartar-se, i Abner el va ferir al ventre amb la llança cap enrere, de manera que la llança li va sortir pel darrere, i va caure mort allí mateix. I tothom qui arribava al lloc on Assahel havia caigut mort, s’hi aturava.
24 Però Joab i Abisai van continuar perseguint Abner, i quan arribaven a la collada de Guibat-Ammà, a l’est de Guíah, en el camí del desert de Gabaon, el sol ja es ponia.
25 Els benjaminites es van aplegar formant un grup que acuitava Abner, i es van aturar al cim d’un turó.
26 Llavors Abner va cridar Joab i li digué: “¿És que l’espasa ha de devorar contínuament? ¿No saps tu que això acabarà amb amargura? ¿Fins quan esperaràs per dir al poble que deixi de perseguir els seus germans?”
27 Joab respongué: “Per Déu que, si no haguessis parlat, segur que la gent no haurien parat fins a la matinada de perseguir cadascú el seu germà.”
28 Llavors Joab va tocar el corn, tot el poble es va aturar i no van perseguir més Israel, ni van tornar al combat.
29 Després, Abner i els seus homes van caminar a través de la planura de l’Arabà tota aquella nit, van travessar el Jordà i, seguint a través de Bitron, van arribar a Mahanaim.
30 Joab va deixar de perseguir Abner, i, quan es va reunir tota la gent, van trobar a faltar dinou homes dels servidors de David, a més d’Assahel.
31 Però els de David havien deixat morts tres-cents setanta homes dels benjaminites i dels d’Abner.
32 Es van endur Assahel i el van sepultar al sepulcre del seu pare, que era a Betlem. Després, Joab i els seus homes van caminar tota la nit, i se’ls va fer de dia a Hebron.