SEGON LLIBRE DE

SAMUEL

 18

 

Derrota i mort d’Absalom

1 David va organitzar la tropa que anava amb ell i va posar al seu comandament caps de milers i caps de centenars.
2 Després va distribuir la tropa: un terç a les ordres de Joab, un terç a les ordres d’Abisai, fill de Seruià i germà de Joab, i un terç a les ordres d’Itai, el gateu. I digué als soldats: “Jo també vindré amb vosaltres.”
3 Però ells van dir: “No vinguis, perquè si nosaltres hem de fugir, no tindrà importància, i encara que en mori la meitat de nosaltres, tampoc no tindrà importància; en canvi, tu vals com deu mil de nosaltres. Per tant, és millor que ara et quedis per a reforçar-nos des de la ciutat.”
4 El rei els respongué: “Jo faré el que vosaltres creieu convenient.” Llavors el rei es va situar a un costat de la porta, mentre que tota la tropa anava sortint en grups de centenars i de milers.
5 El rei va donar aquesta ordre a Joab, Abisai i Itai: “Per consideració a mi, sigueu benignes amb el jove Absalom.” I tota la tropa va sentir l’ordre que el rei va donar a tots els caps referent a Absalom.
6 Les tropes van sortir al camp contra Israel, i el combat tingué lloc al bosc d’Efraïm.
7 Allà van ser derrotades les tropes d’Israel pels seguidors de David, i la matança que hi hagué, aquell dia, va ser enorme: vint mil homes.
8 La batalla es va estendre per tot aquell territori, i van ser més els que va derrotar el bosc, aquell dia, que no pas els que va devorar l’espasa.
9 Absalom va topar amb els seguidors de David. Muntava una mula, i, en ficar-se la mula sota el frondós ramatge d’una alzina, se li va enganxar el cap a l’alzina i va quedar penjat entre cel i terra, mentre la mula s’escapava de sota seu.
10 Un home que el va veure va avisar Joab, i li digué: “Mira, acabo de veure Absalom penjat d’una alzina.”
11 Joab digué a l’home que li duia la notícia: “I bé, si l’has vist, per què no l’has abatut allà mateix? Llavors jo hauria de donar-te deu sicles de plata i un cinturó.”
12 Però aquell home respongué a Joab: “Ni que em posessin mil sicles de plata a les mans, no alçaria la mà contra el fill del rei, perquè nosaltres hem sentit com el rei et donava a tu, a Abisai i a Itai, aquesta ordre: ‘Tingueu tots mirament amb el jove Absalom.’
13 I si jo m’hagués exposat a trair-lo, com que al rei no se li pot amagar res, tu mateix t’hauries posat en contra meu.”
14 Joab respongué: “No vull perdre més temps amb tu.” Llavors va agafar tres dards i els va clavar al cor d’Absalom, que encara estava viu enmig de l’alzina.
15 I els deu joves que feien d’escuders de Joab van rodejar Absalom i el van ferir, acabant-lo de matar.
16 Tot seguit, Joab va tocar la trompeta, i l’exèrcit va deixar de perseguir els israelites. Així va aturar Joab el poble.
17 Després van agafar Absalom, el van tirar dins d’un gran clot del bosc i van alçar damunt seu un gran munt de pedres. Pel que fa als israelites, tots havien fugit, cadascú al seu estatge.
18 Absalom, mentre era viu, s’havia fet erigir una columna a la vall del Rei, perquè deia: “No tinc cap fill que pugui conservar la memòria del meu nom.” Per això va posar el seu propi nom a la columna, que és coneguda amb el nom de “monument d’Absalom”, fins al dia d’avui.

Les notícies arriben a David

19 Llavors Ahimaas, fill de Sadoc, digué a Joab: “Amb el teu permís, aniré de seguida a portar al rei la bona notícia de com el Senyor li ha fet justícia contra el poder dels seus enemics.”
20 Però Joab li replicà: “Avui no faràs de portador de bones notícies; ja en faràs un altre dia, perquè avui no portaries bones notícies, atès que el fill del rei és mort.”
21 Llavors Joab va cridar un etíop i li digué: “Vés a notificar al rei això que has vist.” L’etíop va fer la reverència a Joab i va sortir corrents.
22 Però Ahimaas, fill de Sadoc, encara digué a Joab: “Malgrat el que pugui passar, deixa’m que també jo corri darrere l’etíop.” Joab li digué: “Per què has de córrer tu, fill meu? No obtindràs pas la recompensa de bona notícia.”
23 “Passi el que passi, jo hi vaig”, digué ell. I Joab li digué: “Corre!” Ahimaas corregué pel camí de la plana i va avançar l’etíop.
24 David s’estava assegut entre les dues portes. El vigia, que havia pujat a la torre del portal, damunt la muralla, alçant la vista veié un home que corria tot sol.
25 El vigia va cridar i ho comunicà al rei, i el rei digué: “Si ve sol, porta bones notícies.” Mentrestant, l’home s’anava acostant.
26 Llavors el vigia veié un altre home que venia corrent, i cridant el porter li digué: “Atenció, ve un altre home cor-rent tot sol!” I el rei digué: “Aquest també porta bones notícies.”
27 El vigia encara va dir: “Reconec la manera de córrer del primer, i em fa l’efecte que corre com Ahimaas, el fill de Sadoc.” I el rei digué: “Aquest és un home de bé, i deu venir amb bones notícies.”
28 Ahimaas es va acostar al rei i li digué: “Pau!”, i es va prosternar fins a terra davant el rei; i afegí: “Beneït sigui el Senyor, el teu Déu, que ha eliminat els homes que havien alçat les mans contra el meu senyor, el rei!”
29 El rei va preguntar: “¿Està bé el jove Absalom?” Ahimaas respongué: “He vist un gran enrenou justament quan Joab enviava l’esclau del rei i a mi, servidor teu, però no he pogut saber què era.”
30 I el rei digué: “Aparta’t, i posa’t aquí al costat.” Ell es va apartar a un cantó i s’hi va estar dret.
31 Amb això, l’etíop va arribar i digué: “Rebi el rei, senyor meu, bones notícies, perquè avui el Senyor ha defensat la teva causa contra tots els qui s’havien alçat contra tu.”
32 El rei va preguntar a l’etíop: “I el jove Absalom, està bé?” L’etíop respongué: “Que tinguin la mateixa sort que aquell jove tots els enemics del meu senyor, el rei, amb tots els qui es revolten contra tu per fer el mal.”
33 Llavors el rei, profundament commogut, va pujar a la cambra superior de la porta de la muralla i esclatà en plors. Mentre pujava, deia: “Fill meu, Absalom, fill meu, Absalom! Tant de bo hagués mort jo en lloc teu! Absalom, fill meu, fill meu!”