SEGON LLIBRE DE

SAMUEL

 16

 

David parla a Sibà

1 Quan David tot just havia passat la carena, el vingué a trobar Sibà, el criat de Mefibóixet, amb un parell d’ases equipats i carregats amb dos-cents pans, cent raïms de panses, cent fruites del temps i un bot de vi.
2 El rei digué a Sibà: “Per a què és tot això?” Sibà respongué: “Els ases són perquè hi munti la família del rei; el pa i la fruita perquè mengin els homes, i el vi perquè begui el qui es cansi pel desert.”
3 El rei preguntà: “I on és el fill del teu amo?” Sibà respongué al rei: “S’ha quedat a Jerusalem, perquè ha pensat: Avui mateix la casa d’Israel em tornarà el reialme del meu pare.”
4 El rei digué a Sibà: “Doncs, mira: tot el que té Mefibóixet serà per a tu.” I Sibà respongué: “M’inclino davant teu. Que trobi jo gràcia als teus ulls, rei i senyor meu!”
5 Quan el rei arribava a Bahurim, en sortia un home de la parentela de Saül que es deia Ximí, fill de Guerà. Mentre avançava, maleïa David,
6 i llençava pedres contra ell i contra tots els servidors del rei, tot i que aquest duia el poble i tota la guàrdia personal a dreta i esquerra.
7 Ximí, en les seves malediccions, deia: “Vés-te’n, vés-te’n, home sanguinari i pervers!
8 El Senyor ha fet recaure damunt teu tota la sang de la casa de Saül, a qui vas usurpar el reialme. Ara el Senyor ha posat el regne en mans del teu fill Absalom. Mira’t atrapat en les teves pròpies maldats per haver estat un home sanguinari.”
9 Llavors Abisai, fill de Seruià, digué al rei: “Per què ha de seguir aquest gos mort maleint el meu senyor, el rei? Amb el teu permís, m’avançaré i li tallaré el cap!”
10 Però el rei li respongué: “Què hi ha entre jo i vosaltres, fills de Seruià? Que em segueixi maleint, perquè si el Senyor li ha dit: ‘Maleeix David’, qui li pot dir: Per què fas això?”
11 I dirigint-se a Abisai i a tots els seus servidors digué: “Ja veieu com el meu mateix fill, nascut de les meves entranyes, em desitja la mort; molt més aquest benjaminita. Deixeu que segueixi maleint-me, si el Senyor li ho ha manat.
12 Potser així el Senyor mirarà el greuge que se’m fa i em retribuirà amb bondat les seves malediccions d’aquest dia.”
13 Mentre David i els seus homes seguien el camí, Ximí anava per la falda de la muntanya del davant, maleint, mentre caminava, i llençant-li pedres i alçant polseguera.
14 Finalment, el rei i tota la gent que l’acompanyava van arribar extenuats i van descansar.

Absalom entra a Jerusalem

15 Mentrestant, Absalom i tota la tropa d’homes d’Israel havien arribat a Jerusalem, i Ahitòfel anava amb ell.
16 Quan Huixai, l’arquita, amic de David, es va presentar davant Absalom, digué: “Visca el rei, visca el rei!”
17 I Absalom digué a Huixai: “Aquest és l’afecte que tens al teu amic? Per què no has marxat amb el teu amic?”
18 Huixai respongué a Absalom: “No. Jo sóc d’aquell a qui el Senyor, aquest poble i tots els habitants d’Israel, ha escollit, i amb ell em quedaré.
19 D’altra banda, a qui he de servir, sinó al seu fill? Així, doncs, igual com servia el teu pare, així et serviré a tu.”

Absalom i les concubines de David

20 Més tard, Absalom digué a Ahitófel: “Doneu el vostre consell sobre com hem d’actuar.”
21 I Ahitófel respongué a Absalom: “Cohabita amb les concubines del teu pare, les que ell va deixar per guardar el palau. Així tot Israel donarà per fet que t’has convertit en avorrible pel teu pare, i tots els teus partidaris se sentiran més forts.”
22 Van alçar un pavelló per a Absalom, dalt del terrat, i Absalom va cohabitar amb les concubines del seu pare a la vista de tot Israel.
23 En aquells dies, el consell que Ahitófel donava era considerat com un oracle de Déu. Així era tot el que aconsellava Ahitófel, tant per David com per Absalom.