SEGON LLIBRE DE

SAMUEL

 11

 

 

David i Betsabé

1 Succeí que, al cap d’un any, a l’època que els reis acostumen a sortir de campanya, David va enviar Joab i els seus servidors, amb tota la tropa d’Israel, a devastar els ammonites i assetjar Rabà. David, però, es va quedar a Jerusalem.
2 Una tarda, quan David es va llevar de la migdiada i passejava pel terrat del palau reial, veié, del terrat estant, una dona que es banyava. La dona era bellíssima.
3 David es va informar sobre aquella dona, i li digueren: “És Betsabé, filla d’Eliam i la muller d’Uries, l’hitita”
4 David va enviar uns emissaris perquè la fessin venir, i ella vingué a la seva presència. Ell va jeure amb ella, tot just quan ella s’havia purificat de la regla, i després ella va tornar a casa seva.
5 La dona va quedar embarassada, i ho va fer saber a David dient-li: “Estic embarassada.”
6 Llavors David va encarregar a Joab: “Envia’m Uries, l’hitita.” I Joab li va enviar.
7 Quan Uries se li va presentar, David li va preguntar per la salut de Joab, com estava el poble i com anava la guerra.
8 Després li digué: “Vés a casa teva i descansa.” Uries va sortir del palau reial i darrere seu van enviar-li una porció del menjar del rei.
9 Però Uries va anar a jeure al cos de guàrdia del palau reial, amb tots els servidors del seu senyor, i no va baixar a casa seva.
10 D’això en van informar David, dient-li: “Uries no ha baixat a casa seva.” Llavors David digué a Uries: “¿No acabes d’arribar de viatge? Per què no has baixat a casa teva?”
11 Uries respongué a David: “Tant l’Arca com Israel i Judà reposen sota enramada, i el meu amo Joab, amb els servidors del meu amo, acampen al ras, ¿i jo me n’he d’anar a casa meva a menjar i beure, i a jeure amb la meva dona? Per vida teva i per vida de la teva ànima que no faré tal cosa!”
12 Llavors David li digué: “Queda’t aquí tot avui i demà t’acomiadaré.” Uries, doncs, es va quedar a Jerusalem aquell dia i el dia següent.
13 David el va convidar a menjar i beure amb ell i el va embriagar. En ser de nit, va sortir i va anar a dormir amb els servidors del seu senyor, i tampoc no va baixar a casa seva.
14 L’endemà al matí, David va escriure una carta a Joab i li va fer arribar per mitjà d’Uries.
15 En aquella carta li deia: “Poseu Uries a primera línia, on sigui més fort l’atac, i deixeu-lo sol perquè sigui ferit i mori.”
16 Així, doncs, quan Joab va rodejar la ciutat per atacar-la, va situar Uries al punt on sabia que hi havia la tropa més abrivada.
17 Els defensors de la ciutat van fer una sortida atacant Joab, i van caure alguns de la tropa que servia David, i entre ells Uries, l’hitita.
18 Després, Joab va trametre un informe a David amb tots els detalls del combat.
19 I al missatger li va dir: “Quan acabis de referir al rei tots els detalls del combat,
20 si esclata la còlera del rei i et diu: “Per què us heu acostat a la ciutat a combatre-la? ¿No vau pensar que us podien disparar des de dalt de la muralla?
21 Qui va matar Abimèlec, fill de Jerubaal? ¿No va ser una dona que va llançar damunt d’ell una pedra de moldre des de dalt de la muralla de Tebés, i així va morir? Per què us heu acostat a la muralla? Llavors tu li diràs: “També el teu servidor Uries, l’hitita, és mort.”
22 El missatger va marxar i així que va arribar va informar David de tot el que Joab li havia encomanat.
23 El missatger digué a David: “Aquella gent ens avantatjava en nombre i van sortir a camp obert contra nosaltres, i nosaltres els van fer recular fins a l’entrada de la porta,
24 però des de dalt de la muralla van tirar els arquers i van morir alguns dels servidors del rei, i també va morir el teu servidor Uries, l’hitita.”
25 Llavors David va donar al missatger aquest encàrrec: “Així diràs a Joab: No et desanimis per aquest incident; l’espasa devora ara l’un, ara l’altre; reforça el teu atac contra la ciutat fins que l’ensorris. Així l’has d’animar.”
26 Quan la muller d’Uries va saber que el seu marit era mort, va fer dol per ell.
27 Però quan el dol hagué passat, David la va fer anar a buscar, la va acollir a casa seva i ella esdevingué la seva muller, i li va infantar un fill. Però això que David havia fet va ser reprovable als ulls del Senyor.