SEGON LLIBRE DE

SAMUEL

 1

 

David s’assabenta de la mort de Saül

1 Després de la mort de Saül, David va tornar de derrotar els amalequites i es va quedar dos dies a Siclag.
2 El tercer dia vingué un home dels de Saül, amb els vestits esquinçats i amb el cap ple de terra. En arribar davant David, es prosternà i li féu la reverència.
3 David li preguntà: “D’on véns?” I ell li respongué: “M’he escapat del campament d’Israel.”
4 David li digué: “Què ha passat? Explica’m-ho.” Ell respongué: “El poble ha fugit del combat i molts han caigut morts, i també Saül i el seu fill Jonatan han mort.”
5 David preguntà al jove que li donava la informació: “Com saps que Saül i el seu fill Jonatan han mort?”
6 El jove que li donava la informació digué: “Casualment em trobava a la muntanya de Guilboa i he vist Saül abocat sobre la seva llança, i he vist els carros i la cavalleria que eren a punt d’atrapar-lo.
7 Llavors mirant enrere m’ha vist i m’ha cridat. Jo li he contestat: ‘Aquí em tens.’
8 I m’ha preguntat: ‘Qui ets tu?’ Jo li he dit: ‘Sóc un amalequita.’
9 Ell m’ha dit: ‘Posa’t damunt meu i mata’m. Perquè estic agonitzant, tot i que encara sóc viu.’
10 M’he abocat damunt seu i l’he mort, perquè m’adonava que no podia sobreviure un cop caigut. He agafat la diadema del seu front i el braçalet del seu braç i els he portat aquí, al meu senyor.”
11 Llavors David, s’agafà els vestits i els esquinçà, i el mateix van fer tots els homes que estaven amb ell.
12 Amb planys i plors van fer dejuni fins al vespre per Saül i el seu fill Jonatan, pel poble del Senyor i per la casa d’Israel, perquè havien mort per l’espasa.
13 David interrogà altre cop el jove que li havia dut la notícia: “D’on ets?” Ell respongué: “Sóc fill d’un foraster amalequita.”
14 David li digué: “Com és que no has tingut temor d’alçar la teva mà per matar l’ungit del Senyor?”
15 David va cridar un dels joves i li digué: “Vine i tira’t contra ell.” Aquell jove s’hi va llançar i el va matar.
16 Mentrestant, David deia: “Que la teva sang sigui sobre el teu cap, perquè la teva pròpia boca ha testificat contra tu quan has dit: “Jo he matat l’ungit del Senyor.”

Elegia de David sobre Saül i Jonatan

17 Llavors David va entonar aquesta elegia sobre Saül i el seu fill Jonatan,
18 perquè fos ensenyada als fills de Judà. Així es troba escrita en el llibre del Just:
19 “La glòria d’Israel ha sucumbit sobre la teva serralada.
20 No ho anuncieu a Gat,
no ho publiqueu pels carrers d’Ascaló;
que no se n’alegrin les filles dels filisteus,
que no ho celebrin les filles dels incircumcisos.
21 Muntanyes de Guilboa!
Que no hi hagi ni rosada ni pluja damunt vostre, ni sigui terra d’ofrenes!
Perquè allà fou deshonrat l’escut dels valents,
l’escut de Saül, com si no fos ungit amb l’oli.
22 Sense sang de caiguts, sense greix de valents,
l’arc de Jonatan mai no tornava enrere,
ni l’espasa de Saül mai no s’embeinava buida.
23 Saül i Jonatan, estimats i volguts,
ni en la vida ni en la mort separats,
més lleugers que les àguiles,
més forts que els lleons.
24 Filles d’Israel, ploreu per Saül,
que us vestia d’escarlata i joiells,
que adornava els vostres vestits amb brocats daurats.
25 Com han caigut els herois, enmig de la batalla!
Jonatan traspassat sobre la teva serralada!
26 Sóc ple de tristesa per tu, germà meu, Jonatan,
tan grat com m’eres!
Fou més meravellós el teu amor,
que l’amor de les dones.
27 Com han caigut els herois,
i han sucumbit les armes de guerra!”