SEGON LLIBRE DELS

REIS

 6

 

Eliseu fa surar una destral

1 La comunitat dels profetes va dir a Eliseu: “El lloc on convivim amb tu es massa estret per a tots nosaltres.
2 Si et sembla bé, anirem al Jordà i cadascun prendrà un tronc d’arbre i ens farem allà un lloc per a habitar-hi.” Eliseu els respongué: “Aneu-hi.”
3 Però un d’ells digué: “Digna’t venir amb els teus servidors.” Ell respongué: “Sí que vindré.”
4 Els va acompanyar al Jordà i es van posar a tallar els arbres.
5 Succeí que a un d’ells, mentre tallava un tronc, el ferro de la destral li va caure a l’aigua, i es va posar a cridar dient: “Ai, senyor meu, que era manllevada!”
6 L’home de Déu preguntà: “On t’ha caigut?” Ell li va indicar el lloc. Eliseu va tallar un pal, el va llançar allà i el ferro va surar.
7 Llavors digué: “Agafa’l.” I ell, allargant la mà, el va agafar.

Eliseu i els sirians

8 El rei de Síria estava en guerra contra Israel. Va celebrar un consell amb els seus servidors i digué: “Plantaré el meu campament a tal i tal lloc.”
9 Però l’home de Déu va fer dir al rei d’Israel: “Guarda’t de passar per aquell indret, perquè els sirians vénen per aquell lloc.”
10 El rei d’Israel, doncs, va enviar gent on li havia indicat l’home de Déu en prevenir-lo, i així es va resguardar diverses vegades.
11 Aquest fet va inquietar profundament el rei de Síria, que va reunir els seus servidors i els digué: “¿És que no em podeu dir qui d’entre els nostres és un espia del rei d’Israel?”
12 Un dels seus servidors digué: “Ningú, rei i senyor meu. És que Eliseu, el profeta que viu a Israel, revela al rei d’Israel les paraules que tu pronuncies en la intimitat de la teva cambra.”
13 El rei digué: “Aneu i esbrineu on és i faré que el capturin.” I li van dur aquesta notícia: “És a Dotan.”
14 Llavors va enviar-hi cavalleria i carros, amb un fort contingent de tropa. Van arribar-hi de nit i van encerclar la població.
15 Quan el criat de l’home de Déu es va llevar de matinada i va sortir a fora, veié l’exèrcit que assetjava la població amb la cavalleria i els carros. Aleshores el criat li digué: “Ai, senyor meu, què farem?”
16 Però ell respongué: “No tinguis por, que són més els qui estan a favor nostre que no pas els qui estan a favor d’ells.”
17 Eliseu es va posar en oració i digué: “Senyor, et prego que li obris els ulls perquè hi vegi.” El Senyor va obrir els ulls del criat, i va veure el turó ple de cavalls i carros de foc tot al voltant d’Eliseu.
18 I quan els sirians baixaven contra ell, Eliseu va tornar a orar al Senyor: “Et prego que fereixis d’encegament tota aquesta gent.” I els va encegar, tal com havia demanat Eliseu.
19 Llavors Eliseu els digué: “No és aquest el camí, ni és aquesta la ciutat. Seguiu-me, i jo us portaré a l’home que busqueu.” I els dugué a Samaria.
20 Quan van arribar a Samaria, Eliseu digué: “Senyor, obre els ulls d’aquests perquè hi vegin!” El Senyor els va obrir els ulls, i veieren que es trobaven enmig de Samaria.
21 Llavors el rei d’Israel, així que els va veure, digué a Eliseu: “¿Els mato, pare meu, els mato?”
22 Però ell respongué: “No els matis! ¿Que acostumes a matar els qui has pres captius amb el teu arc i la teva espasa? Posa davant seu pa i aigua perquè mengin i beguin, i que se’n tornin al seu senyor.”
23 Ell, doncs, els va preparar un bon àpat; van menjar i beure, els va acomiadar i se’n van anar al seu senyor. D’aleshores ençà, les bandes dels sirians no van tornar a entrar en terra d’Israel.

Eliseu i el setge de Samaria

24 Més endavant succeí que Benadad, el rei de Síria, va reunir tot el seu exèrcit, va pujar i va assetjar Samaria.
25 I esdevingué una gran fam a Samaria, perquè fou encerclada de tal manera que un cap d’ase es venia per vuitanta sicles de plata, i dos petricons de menudalls de colometa (o d’unes plantes silvestres), per cinc.
26 Quan el rei d’Israel anava caminant per dalt de la muralla, una dona, cridant, li digué: “Ajuda’m, rei i senyor meu!”
27 I ell respongué: “Si no t’ajuda el Senyor, d’on vols que tregui l’ajut jo? De l’era o del cup?”
28 I el rei afegí: “Què et passa?” Ella va contestar: “Aquesta dona em va dir: ‘Porta el teu fill, que ens el menjarem avui; i demà ens menjarem el meu.’
29 Vam coure, doncs, el meu fill i ens el vam menjar. Quan l’endemà jo li vaig dir: ‘Porta el teu fill, que ens el menjarem’, ella el va amagar.”
30 En sentir el rei les paraules d’aquella dona, s’esquinçà els vestits, i, com que caminava per dalt de la muralla, el poble veié que a sota el vestit duia el sac de cilici sobre la pell.
31 Llavors digué: “Que Déu em castigui severament si el cap d’Eliseu, fill de Xafat, en acabar el dia, li queda damunt seu.”
32 Eliseu estava assegut a casa seva, i amb ell seien els ancians, quan el rei li va enviar un missatger. Però abans que el missatger arribés on ell era, Eliseu digué als ancians: “¿No us heu assabentat que aquest fill d’assassí ha donat ordre de tallar-me el cap? Mireu, quan arribi el missatger, tanqueu la porta i reteniu-lo al portal. ¿No ressonen els peus del seu amo darrere d’ell?”
33 Encara estava parlant quan el rei va arribar davant d’ell i li digué: “Mira, aquest flagell ve de part del Senyor, què més puc esperar-ne, d’ell?”