SEGON LLIBRE DELS

REIS

 5

 

Guarició i conversió de Naaman

1 Naaman, general de l’exèrcit del rei de Síria, era un home principal i molt estimat davant del seu sobirà, perquè per mitjà d’ell el Senyor havia donat una victòria a Síria. Però aquest gran guerrer tenia lepra.
2 En una incursió que havien fet els de Síria al territori d’Israel, havien portat captiva una noieta que va passar al servei de la muller de Naaman.
3 Aquesta noieta digué a la seva mestressa: “Si el meu senyor volgués anar a trobar el profeta que hi ha a Samaria, ell el curaria de la lepra.”
4 Naaman va anar a comunicar-ho al seu sobirà, i li digué: “Aquella noia de la terra d’Israel a dit tal i tal cosa.”
5 I el rei de Síria li digué: “Vés-hi, que jo escriuré una carta per al rei d’Israel.” Va marxar, doncs, i s’endugué deu talents de plata, sis mil sicles d’or i deu mudes de vestits.
6 I va presentar al rei d’Israel la carta, que deia: “Per mitjà d’aquesta carta que t’envio et presento el meu servidor Naaman, que faig venir a tu perquè el curis de la seva lepra.”
7 Així que el rei d’Israel hagué llegit la carta, s’esquinçà els vestits i exclamà: “¿És que jo sóc Déu, que fa morir i que dóna vida, perquè aquest faci venir a mi un home perquè jo el curi de la seva lepra? Fixeu-vos-hi bé i us adonareu que aquest només busca raons contra mi.”
8 Però quan Eliseu, l’home de Déu, va saber que el rei d’Israel s’havia esquinçat els vestits, va fer dir al rei: “Per què t’has esquinçat els vestits? Que vingui a mi i sabrà que a Israel hi ha profeta.”
9 Llavors Naaman hi va anar, amb els seus cavalls i la seva carrossa, i es va parar davant el portal de la casa d’Eliseu.
10 Llavors Eliseu va enviar un missatger que li digués: “Vés i banya’t set vegades en el Jordà, i el teu cos es refarà i quedaràs net.”
11 Però Naaman va marxar enfurismat, tot dient: “Jo esperava que ell sortiria a rebre’m, que aturat dempeus invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, i que passant la seva mà pel lloc malalt desapareixeria la lepra.
12 ¿És que els rius de Damasc, l’Amanà i el Parpar, no són millors que totes les aigües d’Israel? ¿Que no podria banyar-m’hi i quedar net?” Es va girar i va marxar molt indignat.
13 Llavors els seus servents se li van acostar i van parlar-li així: “Pare meu, si el profeta t’hagués manat alguna cosa difícil, no l’hauries feta? Doncs, amb molta més raó quan t’ha dit: Renta’t i quedaràs net.”
14 Llavors va baixar, es va banyar set vegades al Jordà, tal com l’home de Déu li havia dit, i el seu cos es va tornar com el cos d’un infantó, i va quedar net.
15 Després, ell, amb tot el seu seguici, va tornar on era l’home de Déu, va entrar i, presentant-se davant seu, li digué: “Mira, jo ara reconec que en tot el món no hi ha més Déu que el d’Israel. Ara, doncs, tingues a bé acceptar un present de part del teu servent.”
16 Però ell respongué: “Per la vida del Senyor, a qui serveixo, que no l’acceptaré!” I per més que va insistir, ell no el va acceptar.
17 Llavors Naaman va demanar: “Permet que al teu servent se li concedeixi una càrrega de dues mules amb terra d’Israel, perquè el teu servent d’ara endavant no oferirà cap més holocaust ni sacrifici a cap altre déu que no sigui el Senyor Etern.
18 Que el Senyor, però, perdoni el seu servent en una cosa: quan el meu sobirà entri al temple de Rimmon per adorar-hi, i es recolzi en el meu braç i jo hagi d’inclinar-me també dins el temple de Rimmon, que el Senyor, en aquest cas, em perdoni si m’inclino dins el temple.”
19 Ell li respongué: “Vés-te’n en pau.” I quan ell ja era un tros lluny,
20 Guehazí, el criat d’Eliseu, l’home de Déu, va pensar: “Vet aquí que el meu amo ha estat molt benèvol amb aquest sirià, Naaman, no volent acceptar-li allò que li havia portat. Per vida del Senyor, que haig d’anar darrere seu i encara en podré arreplegar alguna cosa.”
21 Guehazí, doncs, va córrer darrere Naaman. I quan Naaman veié que venia corrents al seu encontre, va baixar del carro per rebre’l i li preguntà: “Va tot bé?”
22 Ell va contestar: “Tot va bé. El meu amo m’ha enviat a dir-te: Mira, fa un moment que han arribat de la serralada d’Efraïm dos joves de la comunitat dels profetes. Et prego que els obsequiïs amb un talent de plata i dues mudes de vestits.”
23 Naaman respongué: “Digna’t acceptar dos talents.” Li va insistir i va ficar dos talents de plata en dues bosses amb dues mudes de vestits, i ho va donar a dos criats seus perquè ho duguessin davant de Guehazí.
24 Però quan Guehazí va arribar al turó, els ho prengué de les mans i ho va guardar a la casa. Després acomiadà aquells homes,
25 i va entrar a presentar-se davant el seu amo. Eliseu li preguntà: “D’on véns, Guehazí?” Respongué: “El teu servent no ha anat enlloc.”
26 Però Eliseu li replicà: “¿No t’ha seguit el meu pensament quan un home ha baixat del seu carro per venir-te a trobar? ¿És moment d’acceptar diners i d’aconseguir vestits, oliverars i vinyes, ovelles i bous, esclaus i esclaves?
27 Per tant, la lepra de Naaman se t’enganxarà a tu i a la teva descendència per sempre.” I va sortir de la seva presència amb lepra blanca com la neu.