SEGON LLIBRE DELS

REIS

 25

 

Caiguda de Jerusalem

1 L’any novè del regnat de Sedecies, el mes desè, el dia deu del mes, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va atacar Jerusalem amb tot el seu exèrcit, va acampar davant seu i va construir torres de setge tot al seu voltant.
2 La ciutat va estar assetjada fins a l’any onze del rei Sedecies.
3 El mes quart, el nou del mes, era tan forta la fam a la ciutat que els habitants del país ja no tenien res per a menjar.
4 Llavors van fer una bretxa a la muralla de la ciutat, i tots els homes de guerra van fugir de nit per la porta d’entre els dos murs que hi havia al costat del jardí del rei, mentre els caldeus tenien encerclada la ciutat; i el rei va marxar pel camí de l’Arabà.
5 Però les tropes dels caldeus el van perseguir i el van atrapar a les esplanades de Jericó, i tot el seu exèrcit se li va dispersar.
6 Van fer presoner el rei, el van portar a Riblà, a presència del rei de Babilònia, i van pronunciar sentència contra ell.
7 Els fills de Sedecies van ser degollats davant d’ell, però a Sedecies li van treure els ulls, el van encadenar i se l’endugueren a Babilònia.

Destrucció del Temple.
Segona deportació

8 El setè dia del mes cinquè, corresponent a l’any dinou del rei Nabucodonosor, rei de Babilònia, Nebuzaradan, comandant de la guàrdia i conseller del rei de Babilònia, va arribar a Jerusalem.
9 Va incendiar el temple del Senyor i el palau reial; també va calar foc a totes les cases i palaus de Jerusalem.
10 I tota la tropa dels caldeus, a les ordres del comandant de la guàrdia, va enderrocar la muralla de Jerusalem en tot el seu perímetre.
11 Nebuzaradan, comandant de la guàrdia, va deportar la resta de la població que havia quedat a la ciutat, els desertors que s’havien passat al rei de Babilònia, i els que quedaven del comú del poble.
12 Però el comandant de la guàrdia va deixar com a vinyaters i llauradors una part dels més pobres del país.
13 Els caldeus van fer a trossos les columnes de bronze del temple del Senyor, les peanyes i la pica de bronze que hi havia al temple del Senyor. Ho van trossejar per endur-se’n el bronze a Babilònia.
14 També van agafar les olles, les pales, els ganivets, les tasses i tots els objectes de bronze que es feien servir per al culte.
15 El comandant de la guàrdia va agafar també els encensers i els aspersoris, que eren d’or fi i de plata puríssima.
16 Quant a les dues columnes, la pica i les peanyes que Salomó havia fet per al temple del Senyor, no fou possible de pesar el bronze de tots aquests objectes.
17 L’alçada de cada columna era de divuit colzades, i damunt d’elles hi havia un capitell de bronze; l’alçada de cada capitell era de tres colzades, i els capitells duien tot al voltant xarxes amb magranes, tot de bronze.
18 El comandant de la guàrdia va agafar presoners el gran sacerdot Seraià, el segon sacerdot Sefanià, i tres dels guardians de la porta.
19 Va fer presoners a la ciutat un dignatari que era comissari de tropa, cinc dels consellers del rei que es trobaven a la ciutat, el secretari del comandament de l’exèrcit, el que feia les lleves de la població del país, i seixanta homes del comú del poble que es trobaven a la ciutat.
20 Nebuzaradan, comandant de la guàrdia, els va agafar i els va portar al rei de Babilònia, a Riblà.
21 I el rei de Babilònia els va aplicar la pena de mort a Riblà, en territori d’Hamat. Així va ser com Judà fou endut al captiveri lluny de la seva terra.

Guedalià governador de Judà

22 Pel que fa a la població que havia quedat a la terra de Judà, els que Nabucodonosor, rei de Babilònia, havia deixat, els va posar sota la governació de Guedalià, fill d’Ahicam, fill de Xafan.
23 I quan tots els comandants de les tropes, amb els seus homes, van saber que el rei de Babilònia havia nomenat Guedalià governador, se li van presentar a Mispà: Ixmael, fill de Netanià, Johanan, fill de Caréah, Seraià, fill de Tanhúmet, el netofatita, Jaazaniahu, fill del maacatita, amb els seus homes.
24 Guedalià els va jurar, a ells i als seus homes, en aquests termes: “No tingueu por dels oficials caldeus, quedeu-vos a viure al país i poseu-vos a les ordres del rei de Babilònia i us anirà bé.”
25 Però al setè mes, Ixmael, fill de Netanià, del llinatge reial, vingué amb deu homes i van matar Guedalià, amb els jueus i caldeus que estaven amb ell a Mispà.
26 Llavors tot el poble, del més petit al més gran, amb els caps de les tropes, es van alçar i se’n van anar a Egipte, perquè van tenir por dels caldeus.

Rehabilitació del rei Jeconies

27 L’any trenta-set del captiveri de Jeconies, rei de Judà, el mes dotze, als vint-i-set dies del mes, Evil-Merodac, rei de Babilònia, l’any que va començar a regnar, va indultar Jeconies, rei de Judà, del seu empresonament.
28 Li va parlar amb benvolença i li va concedir un tron més elevat que els trons dels reis que estaven amb ell a Babilònia.
29 Així es va treure els vestits de presoner i prenia part en els seus àpats sempre, mentre visqué.
30 El seu manteniment li fou assegurat, per part del rei, amb una pensió permanent, a raó d’un tant cada dia, mentre visqué.