SEGON LLIBRE DELS

REIS

 24

 

1 Al seu temps, va pujar Nabucodonosor, rei de Babilònia, i Joiaquim esdevingué vassall seu durant tres anys. Després se’n penedí i es va rebel·lar contra ell.
2 I el Senyor va enviar contra Joiaquim les bandes dels caldeus, dels sirians, dels moabites i dels ammonites. Els envià contra Judà per destruir-lo, complint la paraula que el Senyor havia dit per mitjà dels seus servents, els profetes.
3 De fet, era per disposició del Senyor que això succeïa contra Judà, a fi d’apartar-lo de la seva presència per culpa dels pecats de Manassès, per tot allò que havia fet,
4 i també per la sang innocent que havia vessat, omplint-ne Jerusalem. Això, el Senyor no ho va perdonar.
5 La resta de la història de Joiaquim, amb tot el que va fer, ¿no és descrita al llibre de les cròniques dels reis de Judà?
6 Joiaquim va dormir amb els seus avantpassats, i va regnar en lloc d’ell el seu fill Jeconies.
7 El rei d’Egipte no va tornar a sortir més del seu territori, perquè el rei de Babilònia havia pres tot el que havia estat del rei d’Egipte, des del torrent d’Egipte fins al riu Eufrates.

Regnat de Jeconies a Judà.
Primera deportació

8 Jeconies tenia l’edat de divuit anys quan va començar a regnar, i va regnar tres mesos a Jerusalem. El nom de la seva mare era Nehuixtà, filla d’Elnatan, de Jerusalem.
9 I va fer allò que és dolent als ulls del Senyor, tal com havia fet el seu pare.
10 En aquella època, els servidors de Nabucodonosor, rei de Babilònia, van pujar contra Jerusalem i la van assetjar.
11 El mateix Nabucodonosor, rei de Babilònia, va venir a la ciutat mentre els seus servidors l’assetjaven.
12 Llavors Jeconies, rei de Judà, es va rendir al rei de Babilònia, amb la seva mare, els seus servents, els seus oficials i els seus eunucs. Així el va fer presoner el rei de Babilònia l’any vuitè del seu regnat.
13 Nabucodonosor es va endur tots els tresors del temple del Senyor i els tresors del palau reial; i va fer trossos tots els objectes d’or que Salomó, rei d’Israel, havia fet per al temple del Senyor, tal com el Senyor havia anunciat.
14 Tot Jerusalem va ser deportat, en nombre de deu mil; tots els oficials i tots els notables, fins i tot els artesans i els serrallers; només va deixar la gent pobra del país.
15 A Jeconies el va portar captiu a Babilònia, amb la mare i les dones del rei, els oficials i la gent important del país. A tots els va deportar de Jerusalem a Babilònia.
16 A més, tots els guerrers experimentats, en nombre de set mil, i els artesans i els serrallers, que eren mil. Tots els homes de vàlua i els guerrers els va deportar a Babilònia.
17 En lloc de Jeconies, el rei de Babilònia va posar com a rei el seu oncle Matanià, canviant-li el nom pel de Sedecies.

Regnat de Sedecies

18 Sedecies tenia l’edat de vint-i-un anys quan va començar a regnar, i va regnar onze anys a Jerusalem. El nom de la seva mare era Hamutal, filla d’Irmeiahu, de Libnà.
19 I va fer allò que és dolent als ulls del Senyor, tal com havia fet Joiaquim.
20 De fet, això succeí a causa de la còlera del Senyor contra Jerusalem i contra Judà, fins al punt de llençar-los de la seva presència. Sedecies es va rebel·lar contra el rei de Babilònia.