SEGON LLIBRE DELS
REIS
24
1 Al seu temps, va pujar Nabucodonosor, rei de Babilònia, i
Joiaquim esdevingué vassall seu durant tres anys. Després se’n penedí i es va
rebel·lar contra ell.
2 I el Senyor va enviar contra Joiaquim les bandes dels caldeus, dels sirians,
dels moabites i dels ammonites. Els envià contra Judà per destruir-lo, complint
la paraula que el Senyor havia dit per mitjà dels seus servents, els profetes.
3 De fet, era per disposició del Senyor que això succeïa contra Judà, a fi
d’apartar-lo de la seva presència per culpa dels pecats de Manassès, per tot
allò que havia fet,
4 i també per la sang innocent que havia vessat, omplint-ne Jerusalem. Això, el
Senyor no ho va perdonar.
5 La resta de la història de Joiaquim, amb tot el que va fer, ¿no és descrita al
llibre de les cròniques dels reis de Judà?
6 Joiaquim va dormir amb els seus avantpassats, i va regnar en lloc d’ell el seu
fill Jeconies.
7 El rei d’Egipte no va tornar a sortir més del seu territori, perquè el rei de
Babilònia havia pres tot el que havia estat del rei d’Egipte, des del torrent
d’Egipte fins al riu Eufrates.
Regnat de Jeconies a Judà.
Primera deportació
8 Jeconies tenia l’edat de divuit anys quan va començar a regnar, i va regnar
tres mesos a Jerusalem. El nom de la seva mare era Nehuixtà, filla d’Elnatan, de
Jerusalem.
9 I va fer allò que és dolent als ulls del Senyor, tal com havia fet el seu
pare.
10 En aquella època, els servidors de Nabucodonosor, rei de Babilònia, van pujar
contra Jerusalem i la van assetjar.
11 El mateix Nabucodonosor, rei de Babilònia, va venir a la ciutat mentre els
seus servidors l’assetjaven.
12 Llavors Jeconies, rei de Judà, es va rendir al rei de Babilònia, amb la seva
mare, els seus servents, els seus oficials i els seus eunucs. Així el va fer
presoner el rei de Babilònia l’any vuitè del seu regnat.
13 Nabucodonosor es va endur tots els tresors del temple del Senyor i els
tresors del palau reial; i va fer trossos tots els objectes d’or que Salomó, rei
d’Israel, havia fet per al temple del Senyor, tal com el Senyor havia anunciat.
14 Tot Jerusalem va ser deportat, en nombre de deu mil; tots els oficials i tots
els notables, fins i tot els artesans i els serrallers; només va deixar la gent
pobra del país.
15 A Jeconies el va portar captiu a Babilònia, amb la mare i les dones del rei,
els oficials i la gent important del país. A tots els va deportar de Jerusalem a
Babilònia.
16 A més, tots els guerrers experimentats, en nombre de set mil, i els artesans
i els serrallers, que eren mil. Tots els homes de vàlua i els guerrers els va
deportar a Babilònia.
17 En lloc de Jeconies, el rei de Babilònia va posar com a rei el seu oncle
Matanià, canviant-li el nom pel de Sedecies.
Regnat de Sedecies
18 Sedecies tenia l’edat de vint-i-un anys quan va començar a regnar, i va
regnar onze anys a Jerusalem. El nom de la seva mare era Hamutal, filla
d’Irmeiahu, de Libnà.
19 I va fer allò que és dolent als ulls del Senyor, tal com havia fet Joiaquim.
20 De fet, això succeí a causa de la còlera del Senyor contra Jerusalem i contra
Judà, fins al punt de llençar-los de la seva presència. Sedecies es va rebel·lar
contra el rei de Babilònia.