SEGON LLIBRE DELS

REIS

 2

 

Elies és endut al cel

1 Arribat el moment que el Senyor era a punt d’endur-se Elies cap al cel en una tempesta, Elies havia sortit de Guilgal acompanyat d’Eliseu.
2 Elies digué a Eliseu: “Queda’t aquí, perquè el Senyor m’envia a Betel.” Eliseu li digué: “Per la vida del Senyor i per la teva vida, que no et deixaré pas!” I van baixar tots dos a Betel.
3 La comunitat de profetes que hi havia a Betel va sortir a trobar Eliseu i li van dir: “¿No saps que avui mateix el Se-nyor s’endurà el teu mestre per damunt del teu cap?” Ell digué: “Ja ho sé; no digueu res.”
4 Elies digué altre cop a Eliseu: “Queda’t aquí, perquè el Senyor m’envia a Jericó.” Però ell digué: “Per la vida del Senyor i per la teva vida, que no et deixaré pas!” I van arribar junts a Jericó.
5 Llavors els de la comunitat de profetes que hi havia a Jericó es van acostar a Eliseu i li digueren: “¿No saps que avui mateix el Senyor s’endurà el teu mestre per damunt del teu cap?»” Ell digué: “Ja ho sé; no digueu res.”
6 Una vegada més, Elies li digué: “Queda’t aquí, perquè el Senyor m’envia al Jordà.” Però ell li respongué: “Per la vida del Senyor i per la teva vida, que no et deixaré pas!” I van marxar junts.
7 Cinquanta homes de la comunitat de profetes hi van anar i es van aturar enfront, a certa distància, i ells dos es van parar a la riba del Jordà.
8 Llavors Elies prengué el seu mantell, el va plegar i amb ell va colpejar les aigües, que es van dividir a banda i banda, i tots dos van passar a peu eixut.
9 Quan havien passat, Elies digué a Eliseu: “Demana què vols que faci per tu, abans que sigui endut del teu costat.” Eliseu respongué: “Et demano per a mi una doble heretat del teu esperit.”
10 Ell li digué: “És prou difícil això que em demanes. Però si em pots veure quan sigui enlairat del teu costat, així serà; però si no, no serà així.”
11 I succeí que mentre ells anaven caminant i parlant, un carro flamejant amb cavalls de foc els va separar l’un de l’altre, i Elies s’enlairà cap al cel enmig de la tempesta.
12 Eliseu se’l mirava i cridava: “Pare meu! Pare meu! Carro d’Israel i conductor seu!”, fins que no el veié més. Després, estrebant els seus vestits, els va esquinçar per la meitat.
13 Va recollir el mantell d’Elies, que li havia caigut, i tornant enrere es va aturar arran de la riba del Jordà.
14 I amb el mantell que li havia caigut a Elies, va donar un cop a les aigües tot dient: On és el Senyor, el Déu d’Elies?” Així que va colpejar les aigües, aquestes es van dividir a banda i banda, i Eliseu hi va passar pel mig.
15 Quan els de la comunitat de profetes que vivien a Jericó, de l’altra riba estant, ho veieren, van dir: “L’esperit d’Elies reposa sobre Eliseu!” Van anar a rebre’l i es van inclinar davant d’ell fins a terra,
16 i li digueren: “Mira, aquí entre els teus servents hi ha cinquanta homes forts; que vagin ara a buscar el teu mestre. No sigui que l’esperit del Senyor se l’hagi endut i l’hagi deixat caure sobre alguna muntanya o alguna vall.” Però ell els digué: “Que no hi vagin.”
17 Però com que l’amoïnaven amb la seva insistència, els digué: “Que hi vagin.” I van fer-hi anar cinquanta homes que el van estar buscant durant tres dies, però no el van trobar.
18 Quan van tornar on era Eliseu, que s’havia quedat a Jericó, ell els digué: “No us havia dit que no hi anéssiu?”

Primers prodigis d’Eliseu

19 La gent de la ciutat van dir a Eliseu: “Mira, l’emplaçament de la ciutat és bo, com el meu senyor pot veure, però les aigües són dolentes, i fan estèril la terra.”
20 Llavors ell digué: “Porteu-me un cubell nou i ompliu-lo de sal.” I l’hi van portar.
21 Va anar al brollador de les aigües, va tirar-hi la sal i digué: “Això diu el Senyor: Jo he sanejat aquestes aigües. D’ara endavant no hi haurà en elles més mort ni esterilitat.”
22 I aquelles aigües van quedar sanes fins al dia d’avui, segons la paraula que Eliseu havia pronunciat.
23 D’allà va sortir cap a Betel; i mentre pujava pel camí, una colla de nois van sortir de la ciutat i es burlaven d’ell dient-li: “Puja, cap pelat! Puja, cap pelat!”
24 Es va girar enrere, se’ls va mirar i els va maleir en nom del Senyor. Llavors van sortir dos óssos del bosc i en van destrossar quaranta-dos.
25 D’allí se’n va anar a la muntanya del Carmel i després va tornar a Samaria.