SEGON LLIBRE DELS

REIS

 17

 

Regnat d’Oixea a Israel

1 L’any dotze d’Acaz, rei de Judà, va començar a regnar a Samaria Oixea, fill d’Elà, sobre Israel. I hi regnà nou anys.
2 Va fer allò que és dolent als ulls del Senyor, si bé no tant com els reis d’Israel que hi havia hagut abans d’ell.
3 Salmanassar, rei d’Assíria, va pujar contra ell, i Oixea se li va sotmetre i li pagà tribut.
4 Però, més tard, el rei d’Assíria va descobrir que Oixea tramava una conspiració, perquè havia enviat emissaris a So, rei d’Egipte, i no li havia enviat el tribut, com feia cada any. Llavors el rei d’Assíria el va detenir i el va tancar a la presó.

Caiguda de Samaria

5 Fent el rei d’Assíria una incursió per tot el país, va pujar contra Samaria i la tingué assetjada durant tres anys.
6 L’any novè d’Oixea, el rei d’Assíria prengué Samaria; i els israelites els va deportar a Assíria i els va confinar a Halah, prop de l’Habor, riu de Gozan, i a les poblacions de Mèdia.
7 Això va succeir perquè els fills d’Israel havien pecat contra el Senyor, el seu Déu, que els havia tret de la terra d’Egipte, de sota el domini del faraó, rei d’Egipte, ja que havien reverenciat altres déus
8 i seguien els costums de les nacions que el Senyor havia expulsat de davant els fills d’Israel, i aquells que els seus reis hi havien introduït.
9 A més, els fills d’Israel, insidiosament, havien fet coses incorrectes contra el Senyor, el seu Déu, i s’havien construït llocs alts a totes les poblacions, tant a les torres de vigilància com a les ciutats emmurallades.
10 Es van erigir, per al seu ús, estàtues i imatges d’Aixerà dalt dels turons i sota tots els arbres frondosos.
11 A tots els llocs alts cremaven encens, com les nacions que el Senyor havia expulsat de davant d’ells, i van fer coses dolentes, provocant el seu enuig.
12 Van donar culte als ídols, cosa que el Senyor els havia prohibit i els havia dit: “No heu de fer això!”
13 El Senyor havia advertit Israel i Judà per mitjà de tots els profetes i de tots els vidents, dient-los: “Convertiu-vos de la vostra mala conducta i guardeu els meus manaments i els meus estatuts, d’acord amb tota la meva Llei que jo vaig prescriure als vostres avantpassats i que jo us he tramès per mitjà dels meus servents, els profetes.”
14 Però ells no van voler escoltar, sinó que es van entossudir com s’havien entossudit els seus avantpassats, que no van creure el Senyor, el seu Déu.
15 Van menysprear els seus estatuts i el pacte que havia fet amb els seus avantpassats i les advertències que els havia dirigit, i van anar darrere la vanitat i es van tornar vans, seguint les nacions del seu voltant, tot i que el Senyor els havia manat que no les imitessin.
16 Van abandonar tots els preceptes del Senyor, el seu Déu, i es van fabricar per al seu ús unes imatges de dos vedells de fosa. A més, es van fer aixeràs, van adorar tota l’estelada i van donar culte a Baal.
17 Van fer passar els seus fills i les seves filles pel foc, van practicar l’endevinació, van fer servir la màgia, i es van lliurar a fer allò que és dolent als ulls del Senyor, provocant el seu enuig.
18 El Senyor es va enfurismar tant contra Israel que els va apartar del seu davant, i no va quedar només que la tribu de Judà.
19 Tampoc Judà no va guardar els manaments del Senyor, el seu Déu, sinó que va seguir els costums que Israel havia introduït.
20 Per això el Senyor va rebutjar tot el llinatge d’Israel i els va afligir, deixant-los a mans dels saquejadors, fins a llençar-los lluny de la seva presència.
21 Perquè quan Israel es va separar de la casa de David i va proclamar rei Jeroboam, fill de Nebat, Jeroboam va apartar Israel del camí del Senyor i els va fer cometre un gran pecat.
22 I els fills d’Israel van continuar practicant tots els pecats que Jeroboam havia comès, i no se’n van apartar.
23 Finalment, el Senyor va apartar Israel de la seva presència, tal com havia anunciat per mitjà de tots els seus servents, els profetes, i així Israel fou deportat del seu país a Assíria, fins al dia d’avui.

Repoblació de Samaria

24 El rei d’Assíria va portar gent de Babilònia, de Cut, d’Avà, d’Hamat i de Sefarvaim, i els va instal·lar a les poblacions de Samaria, en lloc dels fills d’Israel; i aquells es van possessionar de Samaria i es van quedar a viure a les seves poblacions.
25 Succeí que, al principi de viure allí, no reverenciaven el Senyor, i el Senyor va enviar lleons que feien matances entre ells.
26 Llavors van dir al rei d’Assíria: “La gent que vas deportar i vas instal·lar a les poblacions de Samaria no coneixen el culte dels déus del país, i els han enviat contra ells lleons que els van matant, perquè no coneixen el culte dels déus del país.”
27 Llavors el rei d’Assíria va ordenar: “Feu-hi anar un dels sacerdots que vam deportar d’allà, perquè vagi a viure-hi i els ensenyi el culte del déu del país.”
28 Hi va anar un dels sacerdots que havien deportat de Samaria, es va quedar a viure a Betel i els va ensenyar com havien d’adorar el Senyor.
29 Però cada un dels pobles va continuar fent el seu propi déu i els van col·locar als santuaris dels llocs alts que els samaritans havien construït, cada poble a les ciutats on vivia.
30 La gent de Babilònia va fer un Sucot-Benot, la gent de Cut va fer el seu Nergal, la gent d’Hamat va fer un Aiximà,
31 els avites van fer el seus Nibhaz i Tartac, els de Sefarvaim cremaven els seus fills al foc en honor d’Adrammèlec i d’Anammèlec, déus de Sefarvaim.
32 Tot i que també donaven culte al Senyor Etern, es van nomenar sacerdots per als llocs alts d’entre el comú del poble, perquè oferissin sacrificis a favor d’ells en aquells santuaris.
33 Alhora que reverenciaven el Senyor, donaven culte al seus propis déus, seguint els costums de les nacions d’on procedien.
34 Fins al dia d’avui han actuat segons els antics costums. Ells no reverencien el Senyor, ni actuen d’acord amb els seus estatuts i decrets, ni segons la llei i el manament que el Senyor va prescriure als fills de Jacob, a qui va donar el nom d’Israel.
35 El Senyor havia pactat amb ells una aliança i els havia donat aquest manament: “No reverenciareu altres déus, no us prosternareu davant d’ells, no els adorareu ni els oferireu sacrificis;
36 solament al Senyor Etern, que us va treure de la terra d’Egipte amb gran poder i amb braç estès; només a ell reverenciareu, adorareu i oferireu sacrificis.
37 I els estatuts, els preceptes, la llei i el manament que ell us va donar per escrit, procurareu observar-los sempre; i no heu de reverenciar altres déus.
38 No heu d’oblidar el pacte que vaig fer amb vosaltres i no reverenciareu déus estranys,
39 sinó que reverenciareu només el Senyor, el vostre Déu, i ell us alliberarà de les mans de tots els vostres enemics.”
40 Però ells no en van fer cas, sinó que continuen practicant els seus antics costums.
41 De manera que aquesta gent, tot i donant culte al Senyor, segueixen adorant els seus ídols. També els seus fills i els fills dels seus fills han vingut actuant fins al present tal com ho van fer els seus pares.