SEGON LLIBRE DE LES

CRÒNIQUES

 7

 

Festa de la dedicació

1 Quan Salomó hagué acabat de pregar, va davallar foc del cel i va consumir els holocaustos i els sacrificis; i la glòria del Senyor va omplir el temple.
2 Els sacerdots no hi podien entrar, perquè la glòria del Senyor l’havia omplert.
3 Tots els fills d’Israel van veure davallar el foc i la glòria del Senyor sobre el temple, i es van prostrar de cara a terra, sobre el paviment, i van retre adoració i lloances al Senyor dient: “Que n’és de bondadós! És etern el seu amor.”
4 Tot seguit, el rei i tot el poble van oferir sacrificis davant el Senyor.
5 El rei Salomó va oferir en sacrifici vint-i-dos mil vedells i cent vint mil ovelles. El rei i tot el poble van consagrar d’aquesta manera el temple de Déu.
6 Els sacerdots atenien el seu ministeri, com també els levites ho feien amb els instruments musicals que el rei David havia fet per donar lloances al Senyor: “perquè és etern el seu amor”, tal com cantava David quan oferia les lloances. Els sacerdots tocaven les trompetes davant d’ells i tot Israel estava dempeus.
7 Salomó també va consagrar l’interior del pati situat davant del temple del Senyor, ja que allí va oferir els holocaustos i els greixos dels sacrificis pacífics, perquè l’altar de bronze que ell havia fet era massa petit per a contenir els holocaustos, les ofrenes vegetals i els greixos.
8 En aquella ocasió, Salomó, i amb ell tot Israel, una gran multitud que havia vingut des de l’entrada d’Hamat fins al torrent d’Egipte, van celebrar la festa durant set dies.
9 I el dia vuitè van celebrar l’assemblea solemne, perquè havien celebrat la dedicació de l’altar durant set dies, i la festa va durar set dies més.
10 El dia vint-i-tres del mes setè, Salomó va enviar el poble a les seves cases contents i amb el cor alegre per tots els beneficis que el Senyor havia fet a David, el seu servent, a Salomó i a Israel, el seu poble.

Resposta del Senyor a Salomó

11 Així va acabar Salomó el temple del Senyor, el palau reial i tot el que s’havia proposat de fer en el seu cor al temple del Senyor i al seu propi palau, amb força èxit.
12 Llavors el Senyor s’aparegué a Salomó de nit i li digué: “He escoltat la teva pregària i he triat aquest lloc per temple de sacrifici.
13 Si jo tanco el cel i deixa de ploure, o si faig venir la llagosta per devorar la terra, o si envio la pesta contra el meu poble,
14 si llavors el meu poble, sobre el qual és invocat el meu nom, s’humilia i prega buscant el meu rostre, i es converteix de la seva mala conducta, jo l’escoltaré des del cel, perdonaré el seu pecat i restauraré el seu país.
15 Ara, doncs, jo tindré els ulls oberts, i la meva oïda estarà atenta a les pregàries que es facin en aquest lloc,
16 perquè he escollit i santificat aquest temple a fi que el meu nom hi estigui per sempre. Allí estaran els meus ulls i el meu cor tots els dies.
17 I tu, si et comportes davant meu com es va comportar el teu pare David, complint tot el que t’he manat i observant els meus estatuts i les meves lleis,
18 jo afermaré el tron del teu regne, tal com vaig pactar amb David, el teu pare, dient-li: ‘Mai no et faltarà un descendent en el tron d’Israel.’
19 Però si vosaltres us aparteu i abandoneu els meus manaments i els meus estatuts, que jo he posat davant vostre, i aneu a servir déus estranys i us prosterneu davant d’ells,
20 llavors jo us extirparé de damunt la meva terra que us he donat, i aquest temple que he santificat per al meu nom el llençaré lluny de la meva vista i el convertiré en tema de burla i d’escarni entre tots els pobles.
21 Aquest temple, que haurà estat tan excels, serà l’estupor de tothom qui hi passi per davant, i preguntaran: Per què s’ha portat d’aquesta manera, el Senyor, amb aquesta terra i amb aquest temple?
22 I respondran: Perquè van abandonar el Senyor Etern, el Déu dels seus avantpassats, que els havia tret del país d’Egipte, i es van lliurar als déus estranys, els van adorar i els van donar culte. Per això ha portat damunt d’ells tota aquesta desgràcia.”