SEGON LLIBRE DE LES

CRÒNIQUES

 5

 

Tot acabat: trasllat de l’arca al temple

1 Un cop acabades totes les obres que el rei Salomó va fer per al temple del Senyor, va portar les ofrenes consagrades per David, el seu pare, la plata, l’or i tots els utensilis, i els diposità a la tresoreria del temple de Déu.
2 Llavors Salomó va congregar vora seu, a Jerusalem, tots els ancians d’Israel, tots els caps de les tribus, els principals de les famílies dels fills d’Israel, per fer portar l’arca de l’aliança del Senyor des de la ciutat de David, que és Sió.
3 Es van reunir amb el rei tots els homes d’Israel, el dia de la festa solemne del setè mes.
4 Quan van ser presents tots els ancians d’Israel, els levites van alçar l’arca.
5 I van pujar l’arca del Senyor, el tabernacle de reunió i tots els objectes sagrats que hi havia dins el tabernacle. Ho van transportar els sacerdots i els levites.
6 Llavors, el rei Salomó i tota la congregació d’Israel que s’havia reunit amb ell davant l’arca, sacrificaren ovelles i vedells en tanta quantitat que no es podien comptar ni calcular.
7 Els sacerdots van instal·lar l’arca de l’aliança del Senyor al seu lloc, dintre del santuari del temple, al lloc Santíssim, sota les ales dels querubins,
8 ja que els querubins tenien les ales esteses sobre el lloc de l’arca i cobrien l’arca i les seves barres.
9 Les barres eren tan llargues que els seus extrems es podien veure des del santuari, però no es veien des de fora. Allà han estat fins al dia d’avui.
10 A l’arca no hi havia res més que les dues taules de pedra que Moisès va fer posar a l’Horeb, on el Senyor va fer el pacte amb els fills d’Israel, quan van sortir d’Egipte.

Déu pren possessió del seu temple

11 Llavors els sacerdots van sortir del santuari. Tots els sacerdots que eren presents s’havien santificat sense guardar l’ordre de les classes;
12 i tots els levites cantors: Assaf, Eman, Jedutun, amb els seus fills i parents, anaven vestits de lli fi i duien címbals, salteris i arpes; i s’estaven drets al costat oriental de l’altar, acompanyats de cent vint sacerdots que tocaven les trompetes.
13 Llavors, tots alhora es van posar a tocar les trompetes i a cantar a una sola veu, lloant i donant gràcies al Senyor. Alçaven la veu acompanyats amb les trompetes, els címbals i els altres instruments musicals, enmig de les lloances al Senyor, dient: “Perquè és bondadós, perquè és etern el seu amor”; i en aquell instant un núvol va omplir el recinte, el temple del Senyor,
14 i els sacerdots no podien continuar el servei per causa del núvol, perquè la glòria del Senyor havia omplert el temple de Déu.