SEGON LLIBRE DE LES

CRÒNIQUES

 36

 

Regnat de Joahaz

1 Llavors la gent del país prengué Joahaz, fill de Josies, i el van proclamar rei en lloc del seu pare, a Jerusalem.
2 Joahaz tenia vint-i-tres anys quan començà a regnar, i va regnar tres mesos a Jerusalem.
3 El rei d’Egipte el destituí a Jerusalem, i va imposar al país una contribució de cent talents de plata i un talent d’or.
4 A més, el rei d’Egipte va posar com a rei de Judà i de Jerusalem Eliaquim, germà de Joahaz, i li va canviar el nom pel de Joiaquim. Quant al seu germà Joahaz, Necó el va agafar i se l’endugué a Egipte.

Regnat de Joiaquim

5 Joiaquim tenia vint-i-cinc anys quan començà a regnar, i va regnar onze anys a Jerusalem; i va fer allò que és dolent als ulls del Senyor, el seu Déu.
6 Nabucodonosor, rei de Babilònia, va pujar contra ell i el va lligar amb cadenes de bronze per conduir-lo a Babilònia.
7 Nabucodonosor també se’n va endur alguns utensilis del temple del Senyor i els diposità en el seu temple, a Babilònia.
8 La resta dels fets de Joiaquim, les abominacions que va cometre i tot el que li va succeir, ja és escrit en el llibre dels reis d’Israel i de Judà. I en lloc d’ell va regnar el seu fill Jeconies.

Jeconies desterrat a Babilònia

9 Jeconies tenia vuit anys quan començà a regnar, i va regnar tres mesos i deu dies a Jerusalem; i va fer allò que és dolent als ulls del Senyor.
10 A principis d’any, el rei Nabucodonosor va ordenar que el portessin a Babilònia, amb els objectes més preciosos del temple del Senyor; i en lloc d’ell va posar com a rei de Judà i Jerusalem el seu parent Sedecies.

Regnat de Sedecies

11 Sedecies tenia vint-i-un anys quan començà a regnar, i va regnar onze anys a Jerusalem;
12 i va fer allò que és dolent als ulls del Senyor, el seu Déu; no es va humiliar quan el profeta Jeremies li va parlar de part del Senyor.
13 També es va rebel·lar contra el rei Nabucodonosor, tot i que aquest li havia pres jurament de fidelitat per Déu. Es va obstinar i endurí el seu cor en comptes de convertir-se al Senyor, el Déu d’Israel.
14 També tots els prínceps dels sacerdots i el poble van multiplicar les seves infidelitats, seguint totes les abominacions de les nacions i contaminant el temple de Déu, que ell s’havia consagrat a Jerusalem.
15 Per això el Senyor, el Déu dels seus avantpassats, els va enviar advertiments, des del principi i tot sovint, per mitjà dels seus missatgers, perquè es compadia del seu poble i del seu santuari.
16 Però ells es burlaven dels missatgers de Déu, menyspreaven les seves paraules i escarnien els seus profetes, fins que la indignació del Senyor contra el seu poble es va enardir tant que ja no hi hagué remei.

Destrucció i deportació

17 Llavors Déu va fer pujar contra ells el rei dels caldeus, que va matar els seus joves a fil d’espasa dins l’edifici del santuari, sense tenir compassió de ningú, fos noi, verge, ancià o vell decrèpit. Tot ho va deixar a les seves mans.
18 Tots els objectes del temple de Déu, grans i petits, els tresors del temple del Senyor, els tresors del rei i dels seus prínceps, tot s’ho va endur a Babilònia.
19 Van incendiar el temple de Déu, enderrocaren les muralles de Jerusalem, incendiaren tots els seus palaus i destruïren tot el mobiliari més valuós.
20 I als qui van escapar de l’espasa, els deportà a Babilònia, on esdevingueren esclaus d’ell i dels seus fills, fins que es va establir l’imperi persa,
21 a fi que s’acomplís el que havia anunciat el Senyor per boca de Jeremies: “Fins que la terra hagi pagat els seus dissabtes, descansarà tots els dies de la seva desolació, per tal de complir els setanta anys.”

El decret de Cir

22 L’any primer de Cir, rei de Pèrsia, perquè s’acomplís el que havia anunciat el Senyor per boca de Jeremies, el Senyor va moure l’esperit de Cir, rei de Pèrsia, a promulgar un decret que va posar per escrit i va divulgar per tot el seu reialme i que deia:
23 “Això diu Cir, rei de Pèrsia: Tots els regnes de la terra me’ls ha donat el Senyor, Déu del cel, i ell m’ha encomanat que li edifiqui un temple a Jerusalem, que és a Judà. Tothom d’entre vosaltres que pertanyi al seu poble que hi pugi, i que el Senyor, el seu Déu, l’ajudi.”