SEGON LLIBRE DE LES

CRÒNIQUES

 35

 

Josies celebra la Pasqua

1 Josies va celebrar a Jerusalem la Pasqua en honor del Senyor, i van sacrificar l’anyell pasqual el dia catorze del mes primer.
2 Va restablir els sacerdots en les seves funcions i els encoratjà perquè atenguessin el servei del temple del Senyor.
3 També va ordenar als levites encarregats d’instruir tot Israel i que eren consagrats al Senyor: “Torneu a posar l’arca santa al temple que va edificar Salomó, fill de David, rei d’Israel, perquè ja no haureu de dur-la a les espatlles. Ara serviu el Senyor, el vostre Déu, i el seu poble d’Israel.
4 Organitzeu-vos per famílies, segons les vostres classes, tal com ha prescrit David, rei d’Israel, i d’acord amb el decret de Salomó, el seu fill.
5 Ocupeu els vostres llocs en el santuari segons els grups de les cases paternes dels vostres germans, els fills del poble, i d’acord amb la distribució de les famílies dels levites.
6 Sacrifiqueu l’anyell pasqual, purifiqueu-vos i prepareu-lo per als vostres germans, a fi de complir la paraula del Senyor transmesa per mitjà de Moisès.”
7 Josies, de la seva pròpia hisenda, va reservar bestiar menut per a la gent del poble, anyells i cabrits en nombre de trenta mil, com a víctimes pasquals per a tots els qui es trobaven allí, i tres mil caps de bestiar gros.
8 Els seus prínceps també van reservar ofrenes voluntàries per al poble, els sacerdots i els levites. I Hilquià, Zecariahu i Jehiel, prínceps del temple de Déu, van donar als sacerdots dos mil sis-cents caps de bestiar menut com a víctimes pasquals, i tres-cents caps de bestiar gros.
9 Cananiahu i els seus germans Xemaiahu i Netanel, així com Haixabiahu, Jeiel i Jozabad, prínceps dels levites, van oferir als levites, com a víctimes pasquals, cinc mil caps de bestiar menut, i cinc-cents de bestiar gros.
10 Disposada així la celebració, els sacerdots van ocupar els seus llocs i els levites els seus grups respectius, tal com el rei havia manat.
11 Després van immolar les víctimes pasquals, i mentre els levites escorxaven les víctimes els sacerdots espargien la sang que ells els passaven.
12 Van posar a part l’holocaust per distribuir-lo a la gent del poble, segons els grups familiars, perquè fessin l’ofrena al Senyor, tal com és prescrit en el llibre de Moisès. El mateix van fer amb el bestiar gros.
13 Després van coure al foc els anyells pasquals, tal com és prescrit, però les coses santes les van coure en olles, en calderes i en perols, i de seguida ho van distribuir entre la gent del poble.
14 En acabar, els levites van preparar la part que els corresponia, a ells i als sacerdots, perquè els sacerdots de la nissaga d’Aaron s’ocupaven d’oferir l’holocaust i els greixos fins al vespre. Per això els levites hagueren de fer els preparatius per a ells i per als sacerdots de la nissaga d’Aaron.
15 També els cantors, fills d’Assaf, ocupaven el seu lloc, segons les disposicions de David, d’Assaf, d’Eman i de Jedutun, el vident del rei. Igualment els porters es mantenien a les seves portes respectives; ningú no havia de deixar el seu servei, perquè els seus germans, els levites, els ho preparaven tot.
16 Així es va organitzar, aquell dia, tot el culte en honor del Senyor per a celebrar la Pasqua i oferir els holocaustos damunt l’altar del Senyor, tal com havia ordenat el rei Josies.
17 Els fills d’Israel que es trobaven allí també van celebrar en aquella ocasió la Pasqua i la festa dels Àzims durant set dies.
18 Des dels dies del profeta Samuel mai no s’havia celebrat una Pasqua com aquesta a Israel; i cap rei d’Israel no va celebrar mai una Pasqua com la que va celebrar Josies, amb els sacerdots i els levites, amb la gent de Judà i els israelites que eren allí presents i amb els habitants de Jerusalem.
19 Aquesta Pasqua es va celebrar l’any divuit del regnat de Josies.

Mort de Josies

20 Després de tot això, quan Josies havia restaurat el temple, Necó, rei d’Egipte, va pujar a Carquemix, prop de l’Eufrates, per lluitar-hi, i el rei Josies li va sortir al pas.
21 Llavors Necó li va enviar uns missatgers perquè li diguessin: “Què tinc a veure jo amb tu, rei de Judà? No he vingut pas contra tu, avui, sinó contra la casa amb què sostinc una guerra; i Déu m’ha dit que m’hi afanyi. Així que, pel teu propi bé, deixa d’oposar-te a Déu, que és a favor meu, i evitaràs la teva destrucció.”
22 Però Josies no es va retirar, sinó que es va disfressar per atacar-lo, sense fer cas de les paraules de Necó, que venien de part de Déu, i va presentar-li batalla a la vall de Meguidó.
23 Els arquers van tirar contra el rei Josies, i el rei digué als seus servents: “Traieu-me, que estic greument ferit.”
24 Els servents el van treure del seu carro de guerra, el van traslladar a un segon carro que ell tenia i el van portar a Jerusalem, on va morir. El van enterrar en el sepulcre dels seus avantpassats, i tots els de Judà i Jerusalem van fer dol per Josies.
25 Jeremies va compondre una elegia sobre Josies, i tots els cantors i cantores parlen encara avui de Josies en les seves complantes, fins al punt que ja són tradicionals a Israel i es troben enregistrades en les Lamentacions.
26 La resta dels fets de Josies, les seves obres piadoses, fetes d’acord amb el que prescriu la Llei del Senyor,
27 les seves accions, de les primeres fins a les darreres, ja són escrites en el llibre dels reis d’Israel i de Judà.