SEGON LLIBRE DE LES

CRÒNIQUES

 34

 

Regnat de Josies

1 Josies tenia vuit anys quan començà a regnar, i va regnar trenta-un anys a Jerusalem.
2 Es comportà rectament davant els ulls del Senyor, i va seguir el camí de David, el seu avantpassat, sense desviar-se’n ni a dreta ni a esquerra.
3 L’any vuitè del seu regnat, quan encara era jove, va començar a buscar el Déu de David, el seu avantpassat, i l’any dotzè va començar a eliminar de Judà i de Jerusalem els llocs alts, les columnes sagrades, les estàtues i les imatges de fosa.
4 Davant seu van destruir els altars dels Baals i les imatges del sol que hi havia al damunt, van esmicolar els pilars sagrats, les escultures i les imatges de fosa; ho va reduir tot a pols i ho escampà sobre les sepultures dels qui els havien ofert sacrificis.
5 Va cremar els ossos dels seus sacerdots sobre els mateixos altars. Així purificà Judà i Jerusalem.
6 El mateix va fer a les ciutats de Manassès, d’Efraïm i de Simeó, fins a Neftalí, a tot arreu, en els terrenys del voltant.
7 I quan hagué enderrocat els altars i les imatges de les columnes sagrades, i trencat i esmicolat les escultures, fins a fer-ho tot pols, i hagué destruït tots els ídols arreu del país d’Israel, llavors va tornar a Jerusalem.

Descoberta del llibre de la Llei

8 L’any divuit del seu regnat, un cop purificat el país i el temple, Josies envià Xafan, fill d’Assaliahu, i Maasseiahu, governador de la ciutat, i el cronista Joah, fill de Joahaz, amb l’encàrrec de reparar el temple del Senyor, el seu Déu.
9 Aquests van anar a trobar el gran sacerdot Hilquià i li van donar els diners oferts al temple de Déu i que els levites porters havien recollit dels de Manassès, dels d’Efraïm, de tota la resta d’Israel, de tot Judà, de Benjamí i dels habitants de Jerusalem.
10 Els van posar a disposició dels mestres d’obra que eren intendents del temple del Senyor, i els mestres d’obra que treballaven al temple del Senyor els van emprar per a la reparació i consolidació del temple.
11 També en van donar als fusters i als paletes per a comprar pedres de talla i fustes per a l’embigat i l’empostissat dels edificis que els reis de Judà havien deixat malmetre.
12 El obrers feien la seva feina acuradament. Tenien com a prefectes els levites Jàhat i Obadiahu, descendents de Merarí; i per a dirigir-los, Zecarià i Meixul·lam, descendents de Quehat. Els levites, tots entesos en instruments de música,
13 supervisaven els traginers i dirigien tots els treballadors dels diferents oficis. Entre els levites hi havia també escribes, inspectors i porters.
14 Mentre retiraven els diners que havien ingressat al temple del Senyor, el sacerdot Hilquià va trobar el llibre de la Llei del Senyor, transmesa per mitjà de Moisès.
15 Llavors Hilquià ho va comunicar a Xafan, el secretari, dient-li: “He trobat el llibre de la Llei en el temple del Senyor.” I Hilquià va donar el llibre a Xafan,
16 que el portà al rei i li va explicar: “Els teus servents han complert tot allò que els fou manat.
17 Han abocat els diners aconseguits al temple del Senyor, i els han posat a disposició dels intendents i dels encarregats de les obres.”
18 El secretari Xafan va seguir informant el rei i li digué: “Hilquià, el sacerdot, m’ha donat un llibre.” I Xafan es posà a llegir-lo davant del rei.

Consulta al Senyor

19 Quan el rei sentí les paraules del llibre de la Llei, es va esquinçar els vestits.
20 Llavors va donar ordres a Hilquià, a Ahicam, fill de Xafan, a Abdon, fill de Micà, a Xafan, el secretari, i a Assaià, servidor reial, dient-los:
21 “Aneu, consulteu el Senyor per mi i per la resta d’Israel i de Judà, referent al que diu aquest llibre que ha estat trobat. Perquè la còlera del Senyor que s’ha abocat damunt nostre és molt forta, ja que els nostres avantpassats no han guardat les paraules del Senyor per posar en pràctica tot el que ens era prescrit en aquest llibre.”
22 Llavors Hilquià i els designats pel rei van anar a trobar la profetessa Huldà, muller de Xal·lum, fill de Toquehat, fill de Hasrà, encarregat del vestuari, que vivia a Jerusalem, al segon barri, i li van exposar el cas.
23 I ella els respongué: “Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Digueu a l’home que us ha fet venir a mi:
24 El Senyor diu: Heus aquí que faré venir la desgràcia sobre aquest lloc i sobre els seus habitants, amb totes les malediccions escrites en aquest llibre que s’ha llegit davant del rei de Judà.
25 Perquè m’han rebutjat i han cremat encens a déus forasters, han provocat la meva indignació amb totes les obres de les seves mans. Per això s’ha abocat la meva còlera damunt d’aquest lloc, i no s’apagarà.
26 Però, al rei de Judà, que us ha enviat a consultar el Senyor, li parlareu així: Això diu el Senyor, el Déu d’Israel, referent a les paraules que has sentit:
27 Ja que el teu cor s’ha commogut i t’has humiliat davant de Déu quan has sentit les seves paraules contra aquest lloc i contra els seus habitants, i t’has humiliat davant meu, i t’has esquinçat els vestits i has plorat davant meu, jo també t’he escoltat, diu el Senyor.
28 Heus aquí que jo et reuniré amb els teus avantpassats, seràs recollit al sepulcre en pau i els teus ulls no veuran tot el mal que jo faré venir sobre aquest lloc i sobre els seus habitants.” Ells van portar aquesta resposta al rei.

Compromís davant el Senyor

29 Llavors el rei va fer reunir tots els ancians de Judà i Jerusalem.
30 Va pujar al temple del Senyor amb tots els homes de Judà i els habitants de Jerusalem, amb els sacerdots, els levites i tota la gent del poble, del més gran fins al més petit, i va llegir davant d’ells totes les paraules del Llibre del Pacte que havien trobat al temple del Senyor.
31 El rei, dempeus en el seu lloc, es va comprometre davant el Senyor a seguir-lo i a guardar els seus manaments, els seus testimonis i els seus estatuts amb tot el cor i amb tota l’ànima, i a mantenir les paraules d’aquest pacte escrites en aquell llibre.
32 I va fer que tots els qui eren presents a Jerusalem i els de Benjamí s’hi adherissin. I els habitants de Jerusalem van complir amb el pacte de Déu, el Déu dels seus avantpassats.
33 A més, Josies va fer desaparèixer totes les abominacions de tots els territoris pertanyents als fills d’Israel, i va sotmetre tothom qui es trobés a Jerusalem a servir el Senyor, el seu Déu. Mentre ell visqué, no es van apartar del Senyor, el Déu dels seus avantpassats.