SEGON LLIBRE DE LES

CRÒNIQUES

 31

 

Ezequies reorganitza el culte

1 Quan tot això va acabar, tots els israelites que es trobaven allí van anar per les ciutats de Judà i van destrossar les columnes sagrades, van tallar els pilars sagrats i van enderrocar els llocs alts i els altars de tot Judà, Benjamí, Efraïm i Manassès, sense deixar-ne cap. En acabar, tots els fills d’Israel van tornar a les seves poblacions, cadascun a la seva propietat.
2 Ezequies va organitzar els sacerdots i els levites per torns, cadascun segons la seva tasca, per a oferir holocaustos i sacrificis pacífics, per al servei, per a donar gràcies i per a cantar lloances dins les portes dels atris del Senyor.
3 A més, va fixar la contribució que la hisenda reial havia d’oferir per als holocaustos del matí i del vespre, i per als dels dissabtes, dels novilunis i de les festes solemnes, tal com prescriu la Llei del Senyor.
4 També va ordenar a la gent que vivia a Jerusalem que aportessin la part dels sacerdots i els levites, a fi que aquests poguessin dedicar-se enterament a la Llei del Senyor.
5 Així que es va fer pública aquesta disposició, els fills d’Israel van portar gran abundància de primícies del blat, del vi, de l’oli, de la mel i de tota mena de productes del camp; aportaren en quantitat el delme de tot.
6 Els israelites i els jueus que residien a les poblacions de Judà aportaren també el delme del bestiar gros i menut i el de les coses santes consagrades al Senyor, el seu Déu, i els van aplegar en munts.
7 El tercer mes començaren a aplegar els munts, i van acabar el setè mes.
8 Ezequies i els dignataris van venir a inspeccionar els munts, i van donar gràcies al Senyor i al seu poble d’Israel.
9 Ezequies va demanar als sacerdots i als levites informació sobre aquells munts,
10 i el gran sacerdot Azariahu, de la família de Sadoc, li contestà: “Des que han començat a portar aquestes ofrenes al temple del Senyor, n’hi ha hagut per a menjar i atipar-se, i encara n’ha sobrat molt, perquè el Senyor ha beneït el seu poble, i aquesta gran quantitat és el que ha sobrat.”
11 Llavors Ezequies va ordenar que preparessin alguns dipòsits al temple del Senyor. Un cop preparats,
12 van emmagatzemar-hi, curosament, les ofrenes, els delmes i les coses santes. Tot això ho van posar sota la responsabilitat del levita Conaniahu, i el seu germà Ximí li feia d’assistent.
13 Conaniahu i el seu germà Ximí tenien sota les seves ordres Jehiel, Azaziahu, Nàhat, Assahel, Jerimot, Jozabat, Eliel, Iismaquiahu, Màhat i Benaiahu, com a inspectors nomenats pel rei Ezequies i per Azariahu, el prefecte del temple de Déu.
14 El levita Coré, fill d’Iimnà, el porter de la porta oriental, estava encarregat de les ofrenes voluntàries fetes a Déu i de repartir les ofrenes del Senyor i les coses santíssimes.
15 Tenia a les seves ordres Eden, Miniamín, Jeixua, Xemaiahu, Amariahu i Xecaniahu, a les ciutats dels sacerdots, per a fer el repartiment equitatiu als seus germans segons les seves classes, tant al més important com al més inferior,
16 sempre que fossin inscrits en el registre dels homes de més de tres anys, i a tots els qui tenien entrada al temple del Senyor per complir la tasca de cada dia, segons els seus oficis i seguint els seus torns.
17 Quant als sacerdots, eren inscrits al registre segons les seves famílies, mentre que els levites, de vint anys en amunt, ho eren segons el seu càrrec i classe.
18 Havien de ser inscrits amb tota la família, dones, fills i filles, és a dir, tot el grup familiar, perquè es consagraven al santuari amb càrrec permanent.
19 També, per als sacerdots descendents d’Aaron que vivien als ravals de les ciutats levítiques, hi havia homes designats nominalment en cada una de les ciutats per a subministrar racions a tots els homes d’entre els sacerdots i a tots els levites inscrits en els seus registres familiars.
20 Això ho va fer Ezequies per tot Judà. La seva actuació va ser bona, recta i fidel davant el Senyor, el seu Déu.
21 En totes les activitats que emprengué per al servei del temple de Déu, i en tot el que pertany a la Llei i als manaments, sempre va actuar buscant de tot cor el seu Déu, i per això va prosperar.