SEGON LLIBRE DE LES

CRÒNIQUES

 30

 

Ezequies celebra la Pasqua

1 Després, Ezequies va fer avisar tots els d’Israel i de Judà, i va escriure als d' Efraïm i de Manassès, a fi que tots acudissin al temple del Senyor, a Jerusalem, a celebrar la Pasqua del Senyor, el Déu d’Israel.
2 Perquè el rei, els prínceps i el ple de l’assemblea havien pres l’acord, a Jerusalem, de celebrar la Pasqua el mes segon,
3 ja que no havien pogut celebrar-la al seu temps perquè els sacerdots no s’havien santificat en nombre suficient i el poble no s’havia congregat a Jerusalem.
4 Al rei i al ple de l’assemblea els va semblar que la decisió era encertada,
5 i van convenir a proclamar per tot Israel, des de Beerxeba fins a Dan, que vinguessin a Jerusalem a celebrar la Pasqua del Senyor, el Déu d’Israel, perquè des de feia molt temps no l’havien celebrada tal com és prescrit.
6 Els correus, doncs, van anar amb les cartes del rei i dels seus prínceps per tot Israel i Judà comunicant l’ordre del rei, que deia: “Fills d’Israel, torneu al Senyor, el Déu d’Abraham, d’Isaac i d’Israel, a fi que ell es giri a favor vostre, el romanent que us heu escapat de les mans dels reis d’Assíria!
7 No sigueu com els vostres avantpassats i com els vostres germans, que per haver prevaricat contra el Senyor, el Déu dels seus avantpassats, ell els ha lliurat a la desolació, com podeu comprovar.
8 Ara no enduriu el vostre cor com els vostres avantpassats; doneu la mà al Senyor, veniu al seu santuari que ell ha consagrat a perpetuïtat i serviu el Senyor, el vostre Déu, a fi que l’ardor de la seva ira s’aparti de vosaltres.
9 Perquè si retorneu al Senyor, els vostres germans i els vostres fills trobaran misericòrdia davant d’aquells qui els han portat al captiveri i tornaran a aquesta terra, perquè el Senyor, el vostre Déu, és bondadós i compassiu i no apartarà de vosaltres el seu rostre, si retorneu a ell.”
10 Els correus passaven de ciutat en ciutat pels territoris d’Efraïm i de Manassès, fins a Zabuló, però es reien d’ells i els escarnien.
11 Malgrat això, alguns homes d’Aser, de Manassès i de Zabuló es van humiliar i van acudir a Jerusalem.
12 La mà de Déu també va actuar a Judà, donant-los un cor unànime per a complir l’ordre que el rei i els seus prínceps havien tramès per manament del Senyor.
13 D’aquesta manera es va reunir a Jerusalem una nombrosa concurrència per celebrar la festa dels Àzims el segon mes; fou un aplec molt nombrós.
14 Llavors es van alçar i van treure els altars que hi havia a Jerusalem; també van treure tots els altars d’encens, i els llençaren al torrent de Cedró.
15 Després, el dia catorze del segon mes, van fer el sacrifici pasqual. Els sacerdots i els levites, avergonyits, es van purificar i presentaren holocaustos en el temple del Senyor.
16 I van ocupar els seus llocs, segons els és assignat a la Llei de Moisès, home de Déu. Els sacerdots aspergien amb la sang que rebien de mans dels levites,
17 perquè a la congregació n’hi havia molts que no s’havien purificat; i era per això que els levites van ser encarregats d’immolar els anyells pasquals per tots els qui no estaven en estat de puresa ritual, a fi de santificar-los al Senyor.
18 Hi hagué també una gran part de la gent d’Efraïm, de Manassès, d’Issacar i de Zabuló que, sense haver-se purificat, van menjar la Pasqua, contravenint així la prescripció. Llavors Ezequies va intercedir a favor d’ells dient: “Que el Senyor, que és bondadós, perdoni
19 tots aquells que tenen el cor disposat a buscar Déu, el Senyor, el Déu dels seus avantpassats, encara que no estiguin en l’estat de puresa que exigeix el santuari.”
20 El Senyor va escoltar Ezequies i va deixar indemne el poble.
21 Els fills d’Israel que es trobaven a Jerusalem van celebrar la festa dels Àzims durant set dies amb gran alegria, i els levites i els sacerdots cantaven lloances al Senyor cada dia amb els potents instruments dedicats al Senyor.
22 Ezequies va felicitar cordialment tots els levites que havien demostrat la seva bona disposició en el servei del Senyor. Durant set dies van compartir l’àpat de la solemnitat, immolant sacrificis d’ofrenes pacífiques i elevant accions de gràcies al Senyor, el Déu dels seus avantpassats.
23 Després, tota la comunitat va decidir d’allargar la festa set dies més, i la van celebrar aquests altres set dies amb molta alegria.
24 Perquè Ezequies, rei de Judà, va proporcionar a la comunitat mil vedells i set mil ovelles, i els dignataris, per la seva part, van aportar a la comunitat mil vedells i deu mil ovelles. I ja hi havia un gran nombre de sacerdots que s’havien purificat.
25 Tota la congregació de Judà es va alegrar, així com els sacerdots, els levites i tota la concurrència que havia vingut d’Israel, i tots els forasters exiliats, tant del país d’Israel com del país de Judà.
26 L’alegria que hi hagué a Jerusalem va ser molt gran, perquè, des dels temps de Salomó, fill de David, rei d’Israel, no hi havia hagut res de semblant a Jerusalem.
27 Per últim, els sacerdots i els levites, posats dempeus, van beneir el poble. El Senyor va escoltar les seves paraules i la seva oració va arribar fins al cel, la seva estança sagrada.