SEGON LLIBRE DE LES

CRÒNIQUES

 29

 

Regnat d’Ezequies

1 Ezequies començà a regnar quan tenia vint-i-cinc anys, i va regnar vint-i-nou anys a Jerusalem. El nom de la seva mare era Abià, filla de Zacariahu.
2 Es va comportar rectament als ulls del Senyor, tal com havia fet David, el seu avantpassat.
3 El mes primer del primer any del seu regnat va obrir les portes del temple del Senyor i les va restaurar.
4 Va fer que vinguessin els sacerdots i els levites, i els va reunir a la plaça oriental
5 i els digué: “Escolteu-me, levites: santifiqueu-vos ara, i santifiqueu el temple del Senyor, el Déu dels vostres avantpassats, i traieu fora del santuari les coses immundes.
6 Perquè els nostres avantpassats van prevaricar i van fer allò que és dolent als ulls del Senyor, el nostre Déu; l’han abandonat i han apartat la mirada del Tabernacle del Senyor, i li han girat l’esquena.
7 Van tancar les portes del vestíbul, van apagar les llànties i no van cremar encens ni van oferir holocaustos en el santuari del Déu d’Israel.
8 Per això la còlera del Senyor ha vingut sobre Judà i Jerusalem, i els ha convertit en motiu d’esglai, de terror i de burla, com podeu veure vosaltres mateixos.
9 Per això els nostres pares han caigut per l’espasa, i els nostres fills, les nostres filles i les nostres mullers, són en captiveri per aquesta causa.
10 Ara, doncs, tinc el propòsit de fer un pacte amb el Senyor, el Déu d’Israel, perquè allunyi de nosaltres l’ardor de la seva ira.
11 Fills meus, ara no sigueu negligents, perquè el Senyor us ha escollit a vosaltres perquè us presenteu davant seu per servir-lo, donar-li culte i cremar-li encens.”
12 Llavors es van alçar els levites Màhat, fill d’Amassai, i Joel, fill d’Azarià, d’entre la descendència dels quehatites; Quix, fill d’Abdí, i Azariahu, fill de Jehal·lelel, d’entre la descendència dels merarites; Joah, fill de Zimmà, i Eden, fill de Joah, d’entre la descendència dels guerxonites;
13 Ximrí i Jeiel, d’entre la descendència d’Elissafan; Zecariahu i Mataniahu, d’entre la descendència dels assafites;
14 Jehiel i Ximí, d’entre la descendència d’Eman; Xemaià i Uziel, d’entre la descendència de Jedutun.
15 Aquests van reunir els seus germans, es van purificar i després van entrar al temple del Senyor per purificar-lo, tal com el rei havia manat, seguint les ordres del Senyor.
16 Van entrar, doncs, els sacerdots, a dins el temple del Senyor per netejar-lo, i totes les impureses que hi van trobar les van treure a fora, al pati del temple del Senyor, i els levites se les van endur d’allà per llençar-les al torrent de Cedró.
17 La consagració va començar el primer dia del primer mes; el vuitè dia del mateix mes van entrar al Pòrtic del Senyor; van trigar vuit dies més a purificar el temple del Senyor, i van acabar el dia setze del mes primer.
18 Llavors van anar a trobar el rei Ezequies i li van dir: “Hem netejat tot el temple del Senyor, l’altar dels holocaustos i tots els seus utensilis, la taula de la proposició i tots els seus utensilis.
19 I tots els utensilis que el rei Acaz havia rebutjat durant el seu regnat, en la seva prevaricació, els hem deixat preparats i santificats, i són davant l’altar del Senyor.”

Ezequies restableix el culte

20 El rei Ezequies es va llevar de bon matí, va reunir els dignataris de la ciutat i va pujar al temple del Senyor.
21 Van portar set vedells, set moltons, set anyells i set bocs per oferir un sacrifici pel pecat a favor de la reialesa, a favor del santuari i a favor de tot Judà. I el rei va manar als sacerdots descendents d’Aaron que els oferissin sobre l’altar del Senyor.
22 Van degollar els vedells, els sacerdots van recollir-ne la sang i van aspergir l’altar. Tot seguit van degollar els moltons, i amb la seva sang van aspergir l’altar; després van degollar els anyells, i amb la seva sang van aspergir l’altar.
23 A continuació van fer acostar els bocs del sacrifici pel pecat davant el rei i l’assemblea, i aquests els van imposar les mans.
24 Després els sacerdots els van degollar i van oferir la sang damunt l’altar com a ofrena pel pecat, en expiació per tot Israel, perquè el rei havia dit que l’holocaust i l’ofrena pel pecat havia de ser per tot Israel.
25 També va situar levites al temple del Senyor amb címbals, arpes i cítares, segons les disposicions de David i de Gad, el vident del rei, i de Natan, el profeta; perquè aquesta ordre venia del Senyor per mitjà dels profetes.
26 Quan els levites van estar ben situats amb els instruments de David, i els sacerdots amb les trompetes,
27 Ezequies va ordenar que oferissin l’holocaust sobre l’altar. Així que va començar l’holocaust, va començar l’himne de lloança al Senyor i el toc de les trompetes, amb acompanyament dels instruments de David, rei d’Israel.
28 Tota la congregació estava prosternada adorant mentre els cantors cantaven i ressonaven les trompetes. Tot això fins que l’holocaust s’hagué consumit.
29 Quan es va acabar l’oferiment de l’holocaust, el rei i tots els qui l’acompanyaven es van agenollar i van adorar.
30 El rei Ezequies i el grup de dignataris van dir als levites que lloessin el Senyor amb les paraules de David i d’Assaf, el vident; i van cantar lloances amb molta devoció. Després van inclinar el cap i van adorar.
31 En acabar, Ezequies prengué la paraula i digué: “Ara que ja us heu consagrat al Senyor, acosteu-vos i presenteu sacrificis i ofrenes d’acció de gràcies en el Temple del Senyor.” I l’assemblea va presentar sacrificis i ofrenes d’acció de gràcies; i tots els de cor generós van presentar holocaustos.
32 El nombre d’holocaustos que va presentar l’assemblea va ser de setanta vedells, cent moltons i dos-cents anyells; tots ells en holocaust al Senyor.
33 I les ofrenes van ser sis-cents vedells i tres mil ovelles.
34 Però, com que els sacerdots eren pocs i no donaven l’abast a escorxar tots els holocaustos, els seus germans levites els van ajudar fins que la feina va quedar enllestida i fins que la resta de sacerdots es van santificar, perquè els levites tenien millor disposició per a santificar-se que no pas els sacerdots.
35 A més, hi havia una gran quantitat de greixos dels holocaustos i les libacions de cada holocaust. Amb això va quedar restablert el culte en el temple del Senyor.
36 Ezequies i tot el poble es van alegrar de la bona disposició que Déu havia donat al poble, perquè tot es va fer espontàniament.