Regnat de Joaix

1 Joaix tenia set anys quan va començar a regnar, i va ser rei quaranta anys a Jerusalem. El nom de la seva mare era Sibià, de Beerxeba.
2 Joaix es va comportar rectament als ulls del Senyor, mentre visqué el sacerdot Jehoiadà.
3 Aquest el va casar amb dues dones, i elles li van infantar fills i filles.
4 Després d’això, Joaix va decidir restaurar el temple del Senyor.
5 A tal fi va reunir els sacerdots i els levites i els digué: “Recorreu les ciutats de Judà un cop cada any i recolliu de tot Israel diners per a restaurar el temple del vostre Déu, i procureu ser diligents en aquest afer.” Però els levites no van ser diligents.
6 Llavors el rei va cridar Jehoiadà, el gran sacerdot, i li digué: “Per què no has exigit dels levites que recaptessin de Judà i de Jerusalem la contribució que Moisès, servent del Senyor, i l’assemblea d’Israel van imposar per al Tabernacle de Reunió?”
7 Perquè Atalia, aquella dona impia, i els seus partidaris van destrossar el temple de Déu i van fer servir per als Baals tots els objectes sagrats del temple del Senyor.
8 Aleshores el rei va manar que fessin una caixa i la posessin a la llinda de l’entrada del temple del Senyor.
9 I van pregonar per Judà i Jerusalem que portessin al Senyor la contribució que Moisès, servent de Déu, havia imposat a Israel en el desert.
10 Tots els prohoms i tot el poble se’n van alegrar, i van portar la seva contribució i la van tirar a la caixa, fins a omplir-la.
11 Quan era el moment, la caixa era portada per a la inspecció reial per mitjà dels levites, i quan veien que hi havia molts diners, venia l’escriba del rei i el comissari del gran sacerdot, buidaven la caixa i després la tornaven al seu lloc. Així ho feien cada dia, i van recollir molts diners.
12 El rei i Jehoiadà els donaven als contramestres de les obres encarregats del servei del temple del Senyor, i aquests contractaven picapedrers i fusters per a restaurar-lo, així com els que treballaven el ferro i el bronze, a fi de consolidar el temple del Senyor.
13 Els treballadors van ser diligents en les obres, i amb el seu treball van aconseguir restaurar, com era abans, el temple de Déu. I el van deixar consolidat.
14 Quan hagueren acabat, van portar al rei i a Jehoiadà el diner que quedava, que va servir per a fer els utensilis del temple del Senyor: utensilis per al ministeri i per als holocaustos, copes i altres objectes d’or i de plata. I es van oferir holocaustos en el temple contínuament, durant tota la vida de Jehoiadà.
15 Però Jehoiadà es va fer vell i, carregat d’anys, va morir a l’edat de cent trenta anys.
16 El van enterrar a la ciutat de David amb els reis, perquè havia actuat bé amb Israel, amb Déu i amb el seu temple.

Infidelitat i càstig de Joaix

17 Després de la mort de Jehoiadà, els prínceps de Judà van venir i van demanar audiència al rei, i el rei se’ls va escoltar.
18 Van abandonar el temple del Senyor, el Déu dels seus avantpassats, i van donar culte als arbres sagrats i als ídols. Aquest pecat va provocar la ira de Déu contra Judà i Jerusalem.
19 El Senyor els va enviar profetes per fer-los tornar a ell, que els van amonestar, però no els van escoltar.
20 Llavors l’Esperit de Déu va inspirar Zacaries, fill del sacerdot Jehoiadà, i dret des d’un lloc elevat els digué: “Això diu Déu: Per què traspasseu el manament del Senyor? Així no podreu prosperar. Per haver abandonat el Senyor, ell també us abandonarà.”
21 Però ells van conspirar contra Zacaries i, amb l’autorització del rei, el van apedregar al pati del temple del Senyor fins a deixar-lo mort.
22 El rei Joaix no va tenir en compte l’afecte que Jehoiadà, el pare de Zacaries, havia tingut envers ell, sinó que va fer matar el seu fill. Zacaries digué en morir: “Que el Senyor ho vegi i en demani comptes!”
23 Al cap d’un any, va pujar contra Joaix l’exèrcit de Síria, entraren a Judà i a Jerusalem i, d’entre la població, van exterminar tots els seus dirigents; i enviaren tot el botí al rei de Damasc.
24 L’exèrcit dels siris havia vingut amb pocs homes, però el Senyor va deixar a les seves mans un exèrcit molt nombrós, perquè havien abandonat el Senyor, el Déu dels seus avantpassats. Així van executar la sentència contra Joaix.
25 Quan els siris s’hagueren retirat, deixant-lo malferit, els seus mateixos servidors van conspirar contra ell per venjar la sang del fill del sacerdot Jehoiadà, i el mataren en el seu llit. Així morí; i el van enterrar a la ciutat de David, però no en els sepulcres dels reis.
26 Els qui van conspirar contra ell eren: Zabad, fill de Ximat, l’ammonita, i Jehozabad, fill de Ximrit, la moabita.
27 Quant als seus fills, al gran nombre de profecies contra ell i a la restauració del temple de Déu, tot és enregistrat en la relació que fa el Llibre dels Reis. Després, Amasies, el seu fill, va regnar en lloc d’ell.