SEGON LLIBRE DE LES

CRÒNIQUES

 23

 

Proclamació de Joaix i mort d’Atalia

1 L’any setè, el sacerdot Jehoiadà s’encoratjà i va fer venir els capitans de centenars: Azariahu, fill de Joram, Ismael, fill de Jehohanan, Azariahu, fill d’Obed, Maasseiahu, fill d’Adaiahu, i Elixafat, fill de Zicrí, i va fer un pacte amb ells.
2 Aquests van recórrer tot Judà i van convocar els levites de totes les ciutats i els caps de les famílies d’Israel; i tots ells van acudir a Jerusalem.
3 Llavors tota l’assemblea va fer un pacte amb el rei en el temple de Déu, i Jehoiadà els digué: “Aquí teniu el fill del rei; ell ha de regnar, tal com el Senyor ho té ordenat referent als descendents de David.
4 Això és el que heu de fer: Un terç dels vostres que entren de servei el dissabte, tant sacerdots com levites, farà la guàrdia als portals d’entrada;
5 un altre terç, al palau reial; i un altre terç a la porta del Fonament; i tot el poble se situarà als atris del temple del Senyor.
6 Que ningú no entri al temple del Senyor, tret dels sacerdots i dels levites que els correspongui ministrar. Aquests hi podran entrar, perquè estan consagrats; però la resta del poble, que observi la prescripció del Senyor.
7 Els levites, que envoltin el rei pels dos costats, portant tots les armes a les mans; i si algú vol travessar cap al temple, que sigui mort. Aquests acom-panyaran el rei quan entri i quan surti.”
8 Els levites i tot Judà van complir exactament tot el que havia manat el sacerdot Jehoiadà. Cadascú prengué els seus homes, tant els qui entraven de guàrdia el dissabte com els qui en sortien, ja que el sacerdot Jehoiadà no va deixar marxar cap dels grups.
9 Llavors el sacerdot va donar als capitans de centenars les llances, els escuts i les rodelles del rei David, que eren al temple de Déu.
10 Després va situar tota la gent, cadascun amb la seva arma a la mà, des del costat dret del temple fins al costat esquerre, entre l’altar i l’edifici, al voltant del rei.
11 Llavors van fer sortir el fill del rei, li van posar la diadema i el testimoni, el van proclamar rei, i Jehoiadà i els seus fills el van ungir tot cridant: “Visca el rei!”
12 Quan Atalia va sentir l’enrenou de la gent que corria i aclamava el rei, es va acostar a la gent que hi havia al temple del Senyor.
13 Va guaitar i veié el rei dret sobre el pedestal, a l’entrada, amb els capitans i les trompetes al costat del rei, i tota la gent del poble amb grans alegrois i tocant trompetes; igualment els cantors que, amb instruments musicals, acompanyaven els càntics de lloança. Llavors, Atalia es va esquinçar els vestits i va cridar: “Traïció, traïció!”
14 Llavors el sacerdot Jehoiadà va fer intervenir els capitans de centenars que comandaven les tropes, i els digué: “Traieu-la fora de les files, i qui la segueixi, que sigui passat per l’espasa.” Perquè el sacerdot havia advertit: “Que no la matin al temple del Senyor.”
15 La van treure a empentes i, quan va arribar al palau reial pel camí de la porta dels cavalls, allí la van matar.
16 Llavors Jehoiadà va fer un pacte entre ell, el rei i tot el poble, que ells serien el poble del Senyor.
17 Després tota la gent del país va entrar al temple de Baal i el van destruir; van esmicolar els altars i les imatges, i a Matan, el sacerdot de Baal, el van matar davant els altars.
18 Llavors Jehoiadà va posar la custòdia del temple del Senyor a càrrec dels sacerdots i els levites, que David havia constituït sobre el temple del Senyor, perquè oferissin els holocaustos del Senyor, d’acord amb el que és escrit en la llei de Moisès, enmig d’alegrois i càntics, segons la disposició de David.
19 També va situar els porters al costat de les portes del temple del Senyor, perquè no hi entrés ningú que, pel motiu que fos, estigués en estat de contaminació.
20 Després va aplegar els capitans de centenars, els dignataris, els governadors del poble i tota la gent del país, i va fer que baixessin el rei del temple del Senyor i, passant per la porta superior, van entrar al palau reial i van fer seure el rei sobre el setial del reialme.
21 Tota la gent del país estava contenta, i la ciutat va quedar tranquil·la perquè havien mort Atalia a tall d’espasa.