SEGON LLIBRE DE LES

CRÒNIQUES

 15

 

La reforma religiosa d’Asà

1 L’Esperit de Déu vingué sobre Azariahu, fill d’Oded,
2 que va anar a trobar Asà i li digué: “Escolteu-me, Asà, i vosaltres els de Judà i de Benjamí. El Senyor estarà amb vosaltres sempre que us mantingueu en ell, i si el busqueu, es deixarà trobar; però si l’abandoneu, ell us abandonarà.
3 Durant molt de temps, Israel ha estat sense el Déu veritable, sense sacerdot que ensenyés i sense llei.
4 Però quan en la seva dissort s’ha girat vers el Senyor, el Déu d’Israel, per buscar-lo, ell s’ha deixat trobar.
5 En aquell temps no hi havia seguretat per als qui anaven i venien, perquè hi havia moltes afliccions sobre els habitants dels diversos països.
6 Les nacions i les ciutats es destruïen les unes a les altres, perquè Déu els pertorbava amb tota mena d’adversitats.
7 Per tant, esforceu-vos i no deixeu afeblir les vostres mans, perquè la vostra obra serà recompensada.”
8 Quan Asà va sentir aquestes paraules i la profecia del profeta Azariahu, fill d’Oded, es va decidir a eliminar totes les abominacions de tot el país de Judà i de Benjamí i de les ciutats que havia ocupat a la serralada d’Efraïm. També va restaurar l’altar del Senyor que hi havia davant el pòrtic del Senyor.
9 Després va aplegar tot Judà i Benjamí, amb els forasters residents d’Efraïm, de Manassès i de Simeó, ja que molts israelites s’havien passat al seu bàndol quan van veure que el Senyor, el seu Déu, era amb ell.
10 Aquests, doncs, es van aplegar a Jerusalem el mes tercer de l’any quinzè del regnat d’Asà.
11 I aquell dia van oferir sacrificis al Senyor del botí que havien portat: set-cents vedells i set mil ovelles.
12 També van prometre, en un pacte, que buscarien el Senyor, el Déu dels seus avantpassats, de tot cor i amb tota l’ànima;
13 i que qualsevol persona, petita o gran, home o dona, que no busqués el Senyor, Déu d’Israel, la farien morir.
14 Van prestar jurament al Senyor en veu alta i entre aclamacions, al so de trompetes i corns.
15 Tot Judà es va alegrar d’aquell jurament, perquè el van fer de tot cor i van buscar el Senyor molt sincerament, i ell es va deixar trobar. El Senyor els va concedir repòs per tots costats.
16 Fins i tot a Maacà, la seva pròpia àvia, el rei Asà li tragué la dignitat reial, perquè havia fet un ídol abominable dedicat a Astarte. Asà va destrossar aquell ídol abominable, el va esmicolar i el va cremar al torrent de Cedró.
17 Tot i que els llocs alts no van desaparèixer d’Israel, el cor d’Asà es va mantenir íntegre al Senyor tota la seva vida.
18 Va fer portar al temple del Senyor els objectes consagrats pel seu pare i els que ell mateix havia consagrat: plata, or i vasos.
19 I no hi hagué cap guerra fins a l’any trenta-cinc del regnat d’Asà.