PRIMER LLIBRE DE

SAMUEL

 6

 

Els filisteus tornen l’Arca

1 Quan ja feia set mesos que l’Arca del Senyor estava en el camp filisteu,
2 els filisteus van convocar els sacerdots i els endevins i els digueren: “Què hem de fer amb l’Arca del Senyor? Digueu-nos com l’hem de tornar al seu lloc.”
3 Ells van contestar: “Si torneu l’Arca del Déu d’Israel, no la torneu sense res, sinó que li heu de pagar una ofrena de desgreuge; llavors us guarireu i sabreu perquè la seva mà no s’ha apartat de vosaltres.”
4 I ells van preguntar: “Quina és l’ofrena de desgreuge que hem de pagar?” Van contestar: “Segons el nombre dels prínceps dels filisteus, cinc tumors d’or i cinc ratolins d’or, perquè la plaga ha estat una mateixa per a tot el poble i els vostres prínceps.
5 Heu de fer unes figures dels vostres tumors i dels ratolins que devasten la vostra terra, i donareu glòria al Déu d’Israel. Potser així reduirà el pes de la seva mà de damunt vostre, de damunt els vostres déus i de damunt la vostra terra.
6 Què en traureu d’endurir el vostre cor, com van endurir el seu els egipcis i el faraó? Quan els va castigar, ¿no els van deixar lliures perquè se n’anessin?
7 Ara, doncs, prepareu un carro nou i preneu dues vaques que estiguin criant i que mai no hagin portat el jou, enganxeu-les al carro i feu tornar els vedells a l’estable perquè no les segueixin.
8 Després prendreu l’Arca del Senyor i la carregareu al carro, juntament amb els joiells d’or que heu de pagar com a ofrena de desgreuge i que posareu dins d’una caixeta al seu costat, i deixareu que se’n vagi.
9 Us quedareu observant: si pren el camí del seu país pujant cap a Betxèmeix, és ell qui ens ha causat aquest gran mal; però si no és així sabrem que no ha estat la seva mà qui ens ha castigat, haurà estat un fet casual.”
10 Així ho va fer aquella gent. Van agafar dues vaques que criaven, les van enganxar al carro i van tancar els vedells a l’estable.
11 Van carregar l’Arca del Senyor damunt el carro, amb la caixeta dels ratolins d’or i les figures dels tumors.
12 Les vaques van emprendre directament el camí de Betxèmeix, seguint una direcció fixa i mugint mentre caminaven, sense desviar-se ni a dreta ni a esquerra; i els prínceps dels filisteus les anaven seguint fins al límit de Betxèmeix.
13 La gent de Betxèmeix que era a la vall segant el blat, quan va alçar la vista i veié l’Arca es va omplir d’alegria.
14 El carro va arribar al camp de Jehoixua, el betxemeixita, i es va aturar en un lloc on hi havia una gran roca. Aleshores, ells van estellar la fusta del carro i van oferir les vaques en holocaust al Senyor.
15 Abans, els levites havien descarregat l’Arca del Senyor i la caixeta que hi havia al seu costat, on havien posat els joiells d’or, i l’havien situada al damunt de la gran roca. Aquell dia la gent de Betxèmeix va oferir holocaustos i sacrificis al Senyor.
16 I els cinc prínceps dels filisteus, un cop ho hagueren vist tot, se’n van tornar a Acron aquell mateix dia.
17 Els tumors d’or que els filisteus van pagar al Senyor, com a ofrena de desgreuge, són aquests: per Asdod, un; per Gaza, un; per Ascaló, un; per Gat, un; per Ecron, un.
18 També els ratolins d’or van ser tants com eren les ciutats dels cinc prínceps filisteus, des de les ciutats fortificades fins a les poblacions obertes. La gran pedra sobre la qual van situar l’Arca del Senyor es troba, encara avui, en el camp de Jehoixua, el betxemeixita.
19 També Déu va fer estralls entre la gent de Betxèmeix, perquè van tafanejar dins l’Arca del Senyor. Va fer morir setanta homes del poble, i la gent es planyia perquè el Senyor havia castigat el poble amb una mortaldat tan gran.
20 I la gent de Betxèmeix va dir: “Qui pot resistir davant el Senyor, aquest Déu sant? On l’enviarem, perquè s’allunyi de nosaltres?”
21 Llavors van enviar missatgers als habitants de Quiriat-Jearim, a dir-los: “Els filisteus han tornat l’Arca del Senyor. Baixeu i endueu-vos-la.”