PRIMER LLIBRE DE

SAMUEL

 5

 

L’Arca en poder dels filisteus

1 Els filisteus, després de capturar l’Arca de Déu, la van portar d’Eben-Èzer a Asdod.
2 Els filisteus van agafar l’Arca de Déu i la van posar al temple de Dagon, situant-la al costat mateix de Dagon.
3 Però l’endemà, quan es van llevar, la gent d’Asdod va adonar-se que Dagon havia caigut de cara a terra, davant l’Arca del Senyor. Van agafar Dagon i van tornar-lo al seu lloc.
4 L’endemà al matí, quan es van llevar, veieren que altra vegada Dagon havia caigut, estirat a terra, davant l’Arca del Senyor, i que el seu cap i les seves dues mans, tallades, eren sobre el llindar. A Dagon, només li quedava el tronc.
5 És per això que, fins al dia d’avui, els sacerdots de Dagon i tots els qui a Asdod entren al temple de Dagon no trepitgen el seu llindar.
6 La mà del Senyor va fer sentir el seu pes sobre la gent d’Asdod i va fer estralls, ferint-los amb tumors, tant a Asdod com a la seva comarca.
7 Quan la gent d’Asdod veié el que passava, digueren: “Que no s’estigui més entre nosaltres l’Arca del Déu d’Israel, perquè la seva mà s’ha endurit contra nosaltres i contra el nostre déu Dagon.”
8 Van convocar tots els prínceps dels filisteus a una reunió, i els van preguntar: “Què hem de fer amb l’Arca del Déu d’Israel?” I ells van contestar: “Que sigui traslladada a Gat.” I allà van traslladar l’Arca del Déu d’Israel.
9 Però un cop traslladada, la mà del Senyor es va fer sentir sobre la ciutat sembrant el pànic entre la gent, castigant els seus habitants, del més petit al més gran, amb erupcions tumorals.
10 Aleshores van enviar l’Arca de Déu a Ecron, però succeí que, només arribar l’Arca de Déu a Ecron, els ecronites van començar a cridar dient: “Han portat l’Arca del Déu d’Israel fins aquí perquè ens mati a nosaltres i al nostre poble.”
11 Van convocar una nova reunió de tots els prínceps dels filisteus, i els van dir: “Traieu l’Arca del Déu d’Israel i que torni al seu lloc, per evitar que ens mati a nosaltres i al nostre poble”; perquè havia causat una consternació mortal en tota la ciutat, descarregant allà amb duresa la mà del Senyor.
12 I la gent que no va morir van ser flagel•lats amb tumors i el clam d’angoixa pujava fins al cel.