PRIMER LLIBRE DE

SAMUEL

 3

 

El Senyor crida Samuel

1 Mentrestant, el jove Samuel servia el Senyor sota la vigilància d’Elí. En aquell temps, la revelació del Senyor era molt rara, i les visions no eren gens freqüents.
2 Succeí un dia, estant Elí ajagut a la seva cambra, quan havia començat a perdre la vista i ja no hi veia bé,
3 quan la llàntia de Déu encara no era apagada, i Samuel dormia al santuari del Senyor, on era l’Arca de Déu,
4 que el Senyor va cridar: “Samuel!”, i ell contestà: “Sóc aquí”.
5 Va anar corrents on era Elí i li digué: “Sóc aquí. Em cridaves?” Ell li respongué: “No t’he pas cridat. Torna-te’n a dormir.” I ell se n’hi tornà.
6 El Senyor va cridar altra vegada: “Samuel!”, i Samuel va anar on era Elí i li digué: “Sóc aquí. Em cridaves?” Ell respongué: “No t’he pas cridat. Torna-te’n a dormir.” I ell se n’hi tornà.
7 Samuel encara no reconeixia el Senyor, perquè la seva paraula encara no se li havia revelat.
8 Per tercera vegada el Senyor va cridar Samuel, i ell va anar on era Elí i li digué: “Sóc aquí. Em cridaves?” Llavors Elí comprengué que era el Senyor qui cridava el noi.
9 I digué a Samuel: “Torna-te’n a dormir, i, si sents que et criden, diràs: Parla, Senyor, que el teu servent escolta.” I Samuel se’n tornar a jeure al seu lloc.
10 Aleshores va venir el Senyor, es va aturar i va cridar com les altres vegades: “Samuel! Samuel!” I ell respongué: “Parla, que el teu servent escolta.”
11 I el Senyor digué a Samuel: “Mira, vaig a fer una cosa a Israel que a qualsevol que ho senti li xiularan les dues orelles.
12 Aquell dia compliré contra Elí tot el que he dit de la seva família, del principi a la fi.
13 Li faré saber que jo condemno la seva família per sempre més, a causa del seu pecat; perquè, sabent que els seus fills cometien maldats, no els va corregir.
14 Per això he jurat a la família d’Elí que ni sacrificis ni ofrenes no expiaran mai el seu crim.”
15 Samuel va seguir dormint fins al matí, que va anar a obrir les portes de la Casa del Senyor. I tenia por de contar a Elí la visió.
16 Però Elí va cridar Samuel i li digué: “Samuel, fill meu!” I Samuel respongué: “Sóc aquí.”
17 Elí li preguntà: “Què és el que t’ha dit? Et prego que no m’ho amaguis. Que Déu et castigui amb severitat si m’amagues res de tot el que t’ha dit.”
18 Llavors Samuel li va explicar tot el missatge paraula per paraula, sense amagar-li res. I Elí exclamà: “És el Senyor: que faci allò que li sembli bé!”
19 Mentrestant, Samuel es feia gran i el Senyor era amb ell, i no va deixar caure a terra cap de les seves paraules.
20 De manera que tot Israel, des de Dan fins a Beerxeba, va reconèixer que Samuel era un veritable profeta del Senyor.
21 El Senyor va continuar mostrant-se a Siló, perquè allà el Senyor ja s’havia manifestat a Samuel per mitjà de la seva paraula.