PRIMER LLIBRE DE

SAMUEL

 28

 

David anomenat guarda d’Aquix

1 Per aquell temps, els filisteus van reunir les seves tropes per fer la guerra contra Israel. Aquix digué a David: “Sàpigues que tu i els teus homes haureu de venir amb mi a la campanya.”
2 David respongué a Aquix: “Ara sabràs del que és capaç el teu servidor.” I Aquix li digué: “Per això t’anomeno guarda permanent de la meva persona.”

Saül consulta la pitonissa d’Endor

3 Samuel ja era mort; tot Israel li havia fet el dol, i l’havien sepultat a Ramà, la seva ciutat natal; i Saül havia fet desaparèixer del país els nigromants i els endevinadors.
4 Els filisteus s’havien aplegat i van plantar el campament a Xunem. Per la seva part, Saül va convocar tot Israel i van anar a acampar a Guilboa.
5 Però quan veié el campament dels filisteus, va agafar por i se li va encongir el cor de mala manera.
6 Llavors Saül va consultar el Senyor, però el Senyor no li va contestar ni per somnis, ni per l’Urim, ni pels profetes.
7 I digué als seus servidors: “Busqueu-me una dona que tingui poders nigromàntics, que l’aniré a trobar per consultar-la.” Els seus servidor li digueren: “Aquí mateix, a Endor, hi ha una pitonissa.”
8 Saül es va disfressar, posant-se uns altres vestits, i, acompanyat de dos homes, va anar a trobar aquella dona de nit. Llavors Saül li digué: “Et prego que em prediguis el futur per mitjà de l’esperit i que em facis venir aquell que jo et diré.”
9 Però la dona li respongué: “Mira, tu saps el que ha fet Saül, com ha exterminat dels país els nigromants i els endevinadors; per què, doncs, vols posar un parany a la meva vida per fer-me morir?”
10 Llavors Saül va jurar pel Senyor, dient-li: “Per vida del Senyor, que no et vindrà cap mal per això.”
11 La dona li preguntà: “Qui vols que t’evoqui?” Ell li digué: “Evoca’m Samuel.”
12 Però quan ella va veure Samuel, va llançar una exclamació i digué a Saül: “Per què m’has enganyat? Tu ets Saül!”
13 Però el rei li digué: “No tinguis por. Digues què has vist.” La dona li respongué: “Veig un ésser sobrenatural que puja de la terra.”
14 Li va preguntar: “Quin aspecte té?” La dona respongué: “És un ancià que puja cobert amb un mantell.” Llavors Saül comprengué que era Samuel, i es va inclinar de cara a terra, fent-li reverència.
15 Samuel digué a Saül: “Per què em pertorbes, evocant-me a mi?” Saül va contestar: “Em trobo en una situació molt greu: els filisteus em fan la guerra, i Déu s’ha apartat de mi i ja no em vol respondre ni per profetes ni per somnis. Per això t’he evocat, perquè em facis saber què haig de fer.”
16 Samuel li respongué: “Per què em consultes a mi, si el Senyor s’ha apartat de tu i se t’ha posat en contra?
17 El Senyor compleix amb tu el que va predir per mitjà meu: et pren de les mans el regne i el dóna a un compatriota teu, a David.
18 Ja que no has obeït la veu del Senyor i no has executat la seva còlera ardent contra Amalec, avui el Senyor t’ha fet això.
19 A més, juntament amb tu, el Senyor deixarà Israel a mans dels filisteus; i demà tu i els teus fills sereu amb mi, mentre el Senyor deixarà a mans dels filisteus l’exèrcit d’Israel.”
20 De sobte, Saül va caure a terra tan llarg com era, espaordit per les paraules de Samuel. A més, estava exhaust, perquè no havia menjat res en tot el dia ni en tota la nit.
21 La dona se li va acostar i, veient que estava tan torbat, li digué: “Mira, la teva serventa ha fet el que has dit i he posat la meva vida en perill obeint les ordres que m’has donat;
22 ara, doncs, et prego que escoltis tu també el que et demana la teva serventa, i deixa que posi davant teu un poc d’aliment perquè mengis i reprenguis forces per a seguir el teu camí.”
23 Però ell no ho va voler, i digué: “No menjaré res.” No obstant, els seus servidors i aquella dona van insistir tant que va acabar per fer-los cas; es va alçar de terra i va seure al divan.
24 La dona, que tenia un vedell que engreixava a casa, va cuitar a matar-lo; i va agafar farina, la va pastar i en va coure uns pans sense llevat.
25 Ho va servir a Saül i als seus servidors, i ells en van menjar. Després, es van alçar i van partir aquella mateixa nit.