PRIMER LLIBRE DE

SAMUEL

 26

 

David torna a perdonar la vida a Saül

1 Els zifites van anar a trobar Saül, a Guibà, per dir-li: “¿No saps que David està amagat a la collada d’Haquilà, davant del desert?”
2 Llavors Saül es va alçar i va baixar al desert de Zif, acompanyat de tres mil homes escollits d’Israel, per buscar-hi David.
3 Saül va acampar a la collada d’Haquilà, que és enfront del desert, prop del camí. Però David, que aleshores es trobava al desert, quan va saber que Saül l’hi buscava,
4 va enviar uns espies per saber del cert el lloc exacte fins on havia arribat Saül.
5 David es va acostar al lloc on Saül havia acampat i veié l’indret on Saül descansava juntament amb Abner, fill de Ner, comandant de les tropes. Saül dormia al centre del campament, mentre que la tropa estava acampada al voltant seu.
6 Després David digué a Ahimèlec, l’hitita, i a Abisai, fill de Seruià, germà de Joab: “Qui vindrà amb mi al campament on és Saül?” I Abisai va contestar: “Jo vindré amb tu.”
7 David i Abisai van anar, de nit, fins on eren les tropes, i van veure Saül ajagut, dormint al centre del campament, amb la llança clavada a terra, a la seva capçalera, mentre que Abner i el poble jeien al seu voltant.
8 Llavors Abisai digué a David: “Avui Déu ha posat el teu enemic a les teves mans. Ara, doncs, deixa’m que vagi a clavar-lo a terra amb aquesta llança; d’un sol cop, que no l’hauré de repetir.”
9 Però David va contestar: “No el matis, perquè, qui pot posar la mà sobre l’ungit del Senyor i quedar net de culpa?”
10 A més, digué David: “Tan cert com que el Senyor viu, que ha de ser el Senyor qui el ferirà, sigui quan arribi el seu dia i mori o quan baixi al combat i el matin.
11 Que el Senyor em guardi de posar la mà sobre l’ungit del Senyor! Ara bé, pren la llança que té a la capçalera, i la gerra d’aigua, i anem-nos-en.”
12 David agafà la llança i la gerra d’aigua de la capçalera de Saül, i se’n van anar sense que ningú els veiés ni se n’adonés ni es despertés. Tots dormien, perquè un son profund enviat pel Senyor els va envair.
13 David va passar a l’altre vessant i es va aturar al cim del turó, un tros lluny, deixant bastant d’espai entre ells,
14 i es va posar a cridar a la gent i a Abner, fill de Ner: “¿No contestes, Abner?” Abner va respondre: “Qui ets tu, que crides el rei?”
15 David va replicar a Abner: “Que no ets ningú, tu? Qui és com tu a Israel? Per què, doncs, no has guardat el teu senyor, el rei? Ja que un del poble ha pogut arribar a matar el rei, el teu senyor.
16 No està bé, això que has fet. Per vida del Senyor que sou dignes de mort, perquè no heu guardat el vostre amo, l’ungit del Senyor. Mireu on és ara la llança del rei i la gerra d’aigua que eren a la seva capçalera.”
17 Saül va reconèixer la veu de David, i digué: “¿És la teva veu, fill meu, David?” David va contestar: “És la meva veu, rei i senyor meu.”
18 I va afegir: “Per què el meu senyor persegueix així el seu servent? Què he fet, o de quina maldat sóc culpable?
19 Que el meu senyor, el rei, vulgui escoltar ara les raons del seu servent: Si és el Senyor qui t’ha incitat contra mi, que ell accepti una ofrena, però si és cosa dels homes, que siguin maleïts davant del Senyor, perquè avui m’han expatriat, privant-me de participar en l’heretat del Senyor, i dient-me: ‘Vés-te’n a servir altres déus!’
20 Que la meva sang no caigui ara a terra, lluny de la presència del Senyor, perquè el rei d’Israel ha sortit a perseguir la meva vida com qui persegueix una perdiu per les muntanyes.”
21 Saül respongué: “Jo he pecat! Torna, fill meu, David! D’ara endavant ja no et faré cap mal, ja que la meva vida avui ha estat tan preciosa als teus ulls. Reconec que he obrat com un neci i que m’he equivocat del tot.”
22 David respongué: “Aquí tens la llança del rei; que un dels teus mossos passi a recollir-la.
23 I que el Senyor recompensi a cadascun la seva honradesa i la seva fidelitat, perquè tot i que el Senyor avui t’ha posat a les meves mans, jo no he volgut alçar la meva mà contra l’ungit del Senyor.
24 Tal com avui la teva vida ha estat estimada als meus ulls, així sigui estimada la meva vida als ulls del Senyor, i ell em lliuri de tota adversitat!”
25 Llavors Saül digué a David: “Beneït siguis, fill meu, David! Certament, faràs grans coses, i és segur que triomfaràs en tot el que emprenguis!” Després, David va seguir el seu camí i Saül se’n tornà a casa seva.