PRIMER LLIBRE DE

SAMUEL

 25

 

Mort de Samuel

1 Samuel es va morir, i tot Israel es va reunir per fer-li el dol. El van sepultar a casa seva, a Ramà. Després, David es va retirar al desert de Paran.

David es casa amb Abigaïl

2 Hi havia un home a Maon que tenia la seva propietat a Carmel. Era un gran hisendat que posseïa tres mil ovelles i mil cabres. Aleshores esquilava les seves ovelles a Carmel.
3 Aquell home es deia Nabal, i la seva dona, Abigaïl. Era una dona assenyada i de bona presència; en canvi, ell era aspre i de mals costums. Pertanyia a la nissaga de Caleb.
4 David, mentre era al desert, va sentir dir que Nabal esquilava les seves ovelles,
5 i va fer-hi anar deu mossos. Els va manar: “Pugeu a Carmel a trobar Nabal, saludeu-lo en nom meu
6 i digueu-li això: “Salut! Que la pau sigui amb tu, amb la teva casa i amb tot el que és teu!
7 He sabut que ara fas l’esquilada. Doncs, bé, quan els teus mossos han estat entre nosaltres, no els hem tractat malament, ni mai han trobat a faltar res durant el temps que han estat a Carmel.
8 Pregunta-ho als teus mossos, que ells t’ho diran. Sigues, doncs, generós amb els joves, ja que hem arribat amb bon moment. Et prego que donis el que tinguis a mà per als teus servents i per al teu fill David.”
9 Els mossos de David van arribar i van comunicar a Nabal el missatge en nom de David, i es van esperar.
10 Llavors Nabal va contestar als mossos de David: “Qui és David i qui és el fill de Jessè? Cada dia són més els servents que s’escapen dels seus amos.
11 ¿He de prendre el meu pa, la meva aigua i els animals que he sacrificat per als meus esquiladors, per donar-ho a uns homes que no sé d’on són?”
12 Els mossos de David emprengueren el camí de retorn, i a l’arribada van anar a comunicar-li aquella resposta.
13 Llavors David digué als seus mossos: “Que cadascú es cenyeixi l’espasa!” I tothom es va cenyir l’espasa. També David ho va fer, i van pujar darrere David uns quatre-cents homes, mentre uns dos-cents es van quedar amb els bagatges.
14 Hi hagué un dels mossos que ho va contar a Abigaïl, la muller de Nabal: “Mira, David va enviar uns emissaris des del desert a saludar el nostre amo, però ell els ha ofès.
15 Aquella gent es van portar molt bé amb nosaltres, no ens van tractar malament ni vam trobar a faltar res durant el temps que vam estar entre ells, mentre érem al camp.
16 Ens van fer de muralla protectora, tant de nit com de dia, mentre va durar la nostra estada entre ells, pasturant els ramats.
17 Ara, doncs, pensa i mira què has de fer, perquè la ruïna del nostre amo i de tota la seva casa és cosa segura, i ell és tan geniüt que ningú no li pot dir res.”
18 Abigaïl va cuitar a prendre dos-cents pans, dos-cents bots de vi, cinc ovelles ja preparades, cinc mesures de gra torrat, cent raïms de panses i dos-cents pans de figues seques, i ho va carregar tot damunt els ases.
19 Després digué als mossos: “Passeu davant meu, que jo aniré darrere vostre.” Però a Nabal, el seu marit, no li ho comunicà.
20 Quan ella baixava muntada sobre l’ase, a recer de la muntanya, David i els seus homes baixaven en direcció contrària, i es van trobar.
21 David anava pensant: “Ha estat ben inútil que hagi guardat tot el que aquest tenia al desert i que no li hagi faltat res del que era seu, si després em torna mal per bé.
22 Que Déu castigui severament David si, d’aquí a demà matí, de tot el que és seu, en deixo un sol mascle en vida.”
23 Quan Abigaïl va veure David, va baixar de seguida de l’ase i s’abocà de cara a terra i es prosternà davant d’ell.
24 Prostrada als seus peus, li digué: “Que caigui damunt meu, senyor, aquesta culpa. Però permet, t’ho suplico, que la teva serventa pugui parlar-te; escolta les paraules de la teva serventa.
25 Que el meu senyor no faci cas d’aquest malvat de Nabal, perquè és tal com el seu nom indica (Nabal vol dir insensat) i dins d’ell hi cova la vilesa. Jo, la teva serventa, no vaig arribar a veure els mossos que el meu senyor va enviar.
26 Ara, senyor meu, per vida del Senyor i per la teva pròpia vida, pel Senyor que t’ha impedit de vessar sang i prendre’t la justícia per la teva mà, que siguin com Nabal els teus enemics i els qui procuren fer mal al meu senyor.
27 I ara, aquest obsequi que la teva serventa ha portat al meu senyor, digna’t repartir-lo entre els mossos que segueixen el meu senyor.
28 Et prego que perdonis l’ofensa de la teva serventa, perquè el Senyor, ben segur, farà una casa permanent per al meu senyor, ja que tu condueixes les guerres del Senyor, i mentre visquis no es trobarà res de malvat en tu.
29 Si hi ha algú que s’hagi alçat per perseguir-te, buscant la teva vida, la vida del meu senyor estarà lligada al feix dels vivents amb el Senyor, el teu Déu, mentre que la vida dels teus enemics, el Senyor mateix la llançarà com des de la cassoleta de la fona.
30 I així, quan el Senyor hagi complert amb el meu senyor tots els beneficis que té promesos per a tu, i t’hagi posat per príncep sobre Israel,
31 el meu senyor no haurà de tenir recança ni càrrec de consciència per haver vessat sang sense motiu ni per haver-se pres, el meu senyor, la justícia pel seu compte. I quan el Senyor ompli de béns el meu senyor, recorda’t de la teva serventa.”
32 Llavors David digué a Abigaïl: “Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, que en aquest dia t’ha enviat a trobar-me!
33 Beneït sigui el teu seny i beneïda siguis tu mateixa, que m’has impedit avui de vessar sang i de prendre’m la justícia pel meu compte!
34 Però t’asseguro per vida del Senyor, Déu d’Israel, que ha evitat que jo et fes mal, que si tu no t’haguessis apressat a venir a trobar-me, abans de l’alba no li hauria quedat a Nabal cap mascle viu.”
35 Llavors David va acceptar de mans d’ella el que li havia portat, i li digué: “Vés en pau a casa teva. Ja veus que he atès el teu prec i t’he tingut consideració.”
36 Tot seguit, Abigaïl va tornar on era Nabal justament quan aquest feia un convit a casa seva, com un banquet de rei. I com que el cor de Nabal vessava d’alegria, completament borratxo, no li va dir res, ni poc ni molt, fins que va ser de dia.
37 Però al matí, quan Nabal ja estava serè, la seva muller li va dir el que havia passat, i el cor se li va encongir i va quedar de pedra.
38 Al cap de deu dies, succeí que el Senyor li provocà un atac i es va morir.
39 Quan David va saber que Nabal havia mort, digué: “Beneït sigui el Senyor, que s’ha fet càrrec de venjar-me de l’ultratge que Nabal em va fer i no ha permès que el seu servent obrés malament; el Senyor mateix ha fet recaure la maldat de Nabal sobre el seu propi cap.” Llavors David va enviar a Abigaïl una proposta per a prendre-la per muller.
40 Els criats de David van anar a trobar Abigaïl, la carmelita, i li digueren: “David ens ha fet venir a tu per demanar-te per muller.”
41 Ella es va alçar i, prosternant-se de cara a terra, digué: “Aquí tens la teva serventa, una esclava per a rentar els peus dels servidors del meu senyor!”
42 Després, Abigaïl, s’alçà de pressa, va muntar sobre un ase i, acompanyada de cinc de les donzelles del seu servei, va seguir darrere els missatgers de David, i va ser la seva muller.
43 David ja s’havia casat amb Ahinóam, de Jizreel, i totes dues van ser les seves mullers.
44 Saül havia donat la seva filla Mical, primera esposa de David, a Paltí, fill de Laix, que era de Gal·lim.