PRIMER LLIBRE DE

SAMUEL

 24

 

David perdona la vida a Saül

1 Quan Saül va tornar de perseguir els filisteus, li van comunicar: “Mira, David és al desert d’Enguedí.”
2 Llavors Saül va agafar tres mil homes, escollits d’entre tot Israel, i se’n va anar a buscar David i el seus homes fins a les cingleres dels isards.
3 Van arribar a unes pletes d’ovelles, on hi havia una cova prop del camí, i Saül va entrar-hi a fer les seves necessitats. David i els seus homes eren al fons de la cova.
4 Els homes de David li deien: “Mira, avui és aquell dia que el Senyor et va anunciar: Et posaré a les mans el teu enemic, perquè facis amb ell el que vulguis.” David es va avançar i, amb molt de compte, va tallar la vora del mantell de Saül.
5 Però després tenia remordiments per haver tallat la vora del mantell de Saül,
6 i digué a la seva gent: “Que el Senyor em guardi de fer res contra el meu amo, l’ungit del Senyor, alçant la meva mà contra ell; perquè és l’ungit del Senyor!”
7 Amb aquestes paraules, David va refrenar els seus homes i no els va deixar que ataquessin Saül. I Saül es va alçar i va seguir el seu camí.
8 Tot seguit, David va sortir de la cova darrere Saül, i el va cridar: “Senyor meu, el rei!” Saül va mirar enrere, i David va inclinar el cap de cara a terra, fent-li reverència,
9 bo i dient a Saül: “Per què escoltes les paraules dels que et diuen: ‘Mira que David et busca la ruïna?’
10 Mira, avui mateix, amb els teus mateixos ulls has pogut veure com el Senyor, en aquest dia, t’havia posat a les meves mans dins de la cova. M’han dit que et matés, però t’he perdonat, pensant: ‘No alçaré la meva mà contra el meu amo, perquè és l’ungit del Senyor.’
11 Mira, doncs, pare meu, i fixa’t en la vora del teu mantell que tinc a la mà. Ja que quan he tallat la vora del teu mantell no t’he matat, pots entendre clarament que en mi no hi ha mala intenció ni tampoc cap culpa. No he faltat contra tu, encara que tu vagis cercant la meva persona per matar-la.
12 Que el Senyor jutgi entre tu i jo i que sigui el Senyor qui em defensi, que la meva mà no s’alçarà contra tu.
13 Com diu l’antic proverbi: ‘Dels malvats surt la maldat’; per això la meva mà no s’alçarà contra tu.
14 Contra qui ha sortit el rei d’Israel? A qui persegueixes? A un gos mort? A una puça?
15 Que el Senyor faci de jutge i judiqui entre tu i jo. Que ell examini i defensi la meva causa, em faci justícia i em lliuri de la teva mà.”
16 En acabar de dir David aquestes paraules, Saül digué: “¿És la teva veu, David, fill meu?” I alçant la veu es va posar a plorar.
17 Després digué a David: “Tu ets més just que no pas jo, ja que tu em pagues amb el bé i jo et pago amb el mal.
18 Tu has demostrat avui que t’has portat bé amb mi, ja que el Senyor m’havia posat a les teves mans, i, en canvi, no m’has volgut matar.
19 Perquè, quan algú té a l’abast el seu enemic, el deixarà marxar sa i estalvi? Que el Senyor et recompensi amb el bé això que avui has fet amb mi!
20 Jo sé del cert que tu has de regnar, i que el regne d’Israel, a les teves mans, es mantindrà ferm i segur.
21 Ara, doncs, jura’m pel Senyor que no exterminaràs la meva descendència ni esborraràs el nom de la casa del meu pare.”
22 David li ho va jurar. Saül, llavors, va tornar a casa seva; i David, amb la seva gent, va pujar al lloc inaccessible.