PRIMER LLIBRE DE

SAMUEL

 23

 

David allibera la ciutat de Queilà

1 A David li van donar aquesta notícia: “Mira, els filisteus ataquen Queilà i saquegen les eres.”
2 David va consultar el Senyor: “¿Haig d’anar a combatre aquests filisteus?” I el Senyor li respongué: “Vés, ataca els filisteus i salva Queilà.”
3 Però els homes de David li deien: “Ja veus que nosaltres, aquí a Judà, estem acovardits; quant més, si anem a Queilà a combatre contra les tropes dels filisteus!”
4 David va consultar el Senyor altra vegada. I la resposta del Senyor va ser: “Alça’t i baixa a Queilà, perquè jo posaré els filisteus a les teves mans.”
5 David i la seva gent van anar a Queilà i van atacar els filisteus. S’endugué el seu bestiar i els va causar una gran der-rota; així alliberà els habitants de Quelià.
6 Quan Abiatar, fill d’Ahimèlec, es va refugiar on era David, a Queilà, es va endur amb ell l’efod.
7 Van avisar Saül que David havia estat a Queilà, i Saül va pensar: “Déu l’ha posat a les meves mans, perquè s’ha ficat en una ciutat amb portes i forrellats.”
8 Llavors Saül va convocar tot el poble a la guerra per baixar a Queilà i posar setge a David i la seva gent.
9 Però David va saber que Saül maquinava el mal contra ell, i digué al sacerdot Abiatar: “Porta l’efod.”
10 David va preguntar: “Senyor, Déu d’Israel, el teu servent sap del cert que Saül és a punt de venir a Queilà a destruir la ciutat per culpa meva.
11 ¿Em posaran a les seves mans, els prínceps de Queilà? ¿Vindrà Saül tal com el teu servent ha sentit? Senyor, Déu d’Israel, revela-ho al teu servent!” El Senyor respongué: “Vindrà!”
12 David va preguntar encara: “Els habitants de Queilà, ¿ens deixaran a mi i als meus homes a mercè de Saül?” El Senyor respongué: “Us hi deixaran.”
13 Llavors David es va alçar amb els seus homes, uns sis-cents, i van sortir de Queilà sense una destinació determinada. Quan van dir a Saül que David havia escapat de Queilà, va suspendre la marxa.

David en el desert de Zif

14 David vivia al desert, en llocs inaccessibles, en una muntanya del desert de Zif. Mentrestant Saül no deixava de buscar-lo; però Déu no el va abandonar a les seves mans.
15 David va saber que Saül havia sortit amb intenció de matar-lo, quan es trobava al desert de Zif, a Hóreix.
16 Llavors Jonatan, el fill de Saül, va sortir i va anar a trobar David, a Hóreix, per donar-li confiança en Déu.
17 I li digué: “No tinguis por, perquè la mà de Saül, el meu pare, no t’ha d’atrapar. Tu regnaràs sobre Israel, i jo seré el teu segon. El meu pare Saül ho sap prou bé.”
18 I tots dos van fer un pacte davant el Senyor; David es va quedar a Hóreix i Jonatan va tornar a casa seva.
19 Mentrestant, els zifites van anar a trobar Saül, a Guibà, i li digueren: “¿No saps que David està amagat entre nosaltres, en un lloc inaccessible, a Hóreix, en la collada d’ Haquilà, al sud del desert?
20 Ara, doncs, tal com desitja la teva ànima, oh rei, baixa de seguida, que nosaltres el posarem a les mans del rei.”
21 Saül va contestar: “Que el Senyor us beneeixi, perquè us heu compadit de mi.
22 Aneu, doncs, ara, i assegureu-vos-en més encara. Indagueu i esbrineu per on acostuma a passar i qui l’ha vist allà, perquè m’han dit que és molt astut.
23 Mireu i exploreu tots els amagatalls on acostuma a refugiar-se i torneu a mi amb informes exactes, i jo aniré amb vosaltres. Si està en aquesta regió, jo el buscaré entre tots els pobles de Judà.”
24 Ells es van alçar i es van dirigir cap a Zif, avançant-se a Saül. Mentrestant David i els seus homes eren al desert de Maon, a la plana que hi ha al sud del desert de Judà.
25 Saül, amb la seva gent, va sortir a buscar-lo, però ho van fer saber a David, que va baixar cap a la roca i es va quedar al desert de Maon.
26 Saül anava per un vessant de la muntanya, mentre que David, amb els seus homes, anava per l’altre cantó. David s’afanyava per escapar de l’abast de Saül, mentre que Saül i la seva gent intentaven encerclar David i els seus homes per capturar-los.
27 Aleshores va arribar un missatger que digué a Saül: “Vine de seguida, que els filisteus han fet una incursió al país.”
28 Llavors Saül va deixar de perseguir David per anar a enfrontar-se als filisteus. Per això aquell lloc porta el nom de Roca de la Separació.
29 I David marxà d’allí i pujà a establir-se als escarpats d’Enguedí.