PRIMER LLIBRE DE

SAMUEL

 21

 

David fuig de Saül

1 David es va dirigir a Nob, a veure el sacerdot Ahimèlec, i Ahimèlec va sortir a rebre’l, molt inquiet, i li preguntà: Com és que véns tot sol, sense acompanyament?”
2 David li va respondre: “El rei m’ha fet un encàrrec i m’ha dit: Que ningú sàpiga per què t’envio ni què t’he encarregat. Per això he citat els joves a tal lloc.
3 Ara, doncs, de què pots disposar? Dóna’m cinc pans o el que trobis.”
4 El sacerdot li digué: “No disposo de pa ordinari. Només hi ha pa sagrat; suposant que els joves s’hagin abstingut almenys del tracte amb les dones.”
5 David, contestant al sacerdot, li digué: “De fet, les dones han estat lluny de nosaltres ahir i abans d’ahir. Si, quan jo vaig sortir, els cossos dels joves es mantenien purs, encara que el viatge era profà, amb més raó els cossos estaran purs avui.”
6 Així, doncs, el sacerdot li va donar el pa sagrat, perquè allà no n’hi havia d’altre fora dels pans de la proposició, que havien estat retirats de la presència del Senyor per posar pa calent el mateix dia que els van retirar.
7 Precisament aquell dia hi havia allà un home dels servents de Saül que s’havia detingut davant el Senyor i que es deia Doeg, un edomita capatàs dels pastors de Saül.
8 David encara digué a Ahimèlec: “¿No tens aquí disponible una llança o una espasa? És que no m’he endut l’espasa ni cap altra arma, perquè l’ordre del rei era urgent.”
9 El sacerdot digué: “Aquí hi ha l’espasa de Goliat, el filisteu que tu vas matar a la vall de l’Alzina, embolicada amb roba, darrere l’efod. Si vols aquesta, agafa-la, perquè aquí no n’hi ha d’altra.” David digué: “No n’hi ha cap més com aquesta; dóna-me-la!”

David a Gat

10 Aquell mateix dia, David va continuar la fugida, lluny de Saül, i es va presentar a Aquix, el rei de Gat.
11 Els servidors d’Aquix li van dir: “¿Aquest no és David, el rei d’aquesta terra? ¿No és d’aquest, de qui es canta a les danses: Saül n’ha matat milers, però David, desenes de milers?”
12 David va parar atenció a aquelles paraules i va agafar por d’Aquix, rei de Gat.
13 Per això va canviar el seu comportament i va començar a fer bogeries davant d’ells: guixava gargots als batents de les portes i es deixava córrer la saliva per la barba.
14 Llavors Aquix digué als seus servidors: “Si vèieu que aquest home era boig, per què me l’heu portat?
15 ¿És que em falten bojos, perquè em porteu aquest a fer ximpleries davant meu? ¿És que ha d’entrar a casa meva, un home com aquest?”