PRIMER LLIBRE DE

SAMUEL

 20

 

Jonatan ajuda David

1 Llavors David va fugir de Naiot de Ramà, va anar a trobar Jonatan i li digué: “Què he fet? Quina és la meva falta o quin és el meu crim contra el teu pare perquè em vulgui matar?”
2 Ell li respongué: “De cap manera! No moriràs. Mira, el meu pare no fa res d’important ni res d’insignificant que no m’ho comuniqui a mi. Per què m’amagaria el meu pare una cosa així? No és possible!”
3 David, però, va insistir: “El teu pare sap prou bé que em tens afecte, i ha pensat: ‘Que Jonatan no sàpiga res d’això, no sigui que es disgusti.’ Tanmateix, per vida del Senyor i per vida teva que no hi ha més d’un pas entre jo i la mort!”
4 Jonatan li va contestar: “Jo faré per tu qualsevol cosa que desitgis.”
5 Llavors David digué a Jonatan: “Mira, demà és el noviluni i jo tinc el deure de seure a taula amb el rei, però tu em deixaràs marxar i m’amagaré al camp fins a la tarda del tercer dia.
6 Si el teu pare em troba a faltar, llavors diràs: David m’ha demanat amb insistència que li deixés fer una visita ràpida a Betlem, la seva ciutat, perquè tota la família hi celebra el sacrifici anual.
7 Si contesta: ‘Està bé’, el teu servent pot estar tranquil; però si es posa furiós, estigues segur que té pensada la meva ruïna.
8 Tu, però, sigues magnànim amb el teu servent, ja que has fet que el teu servent establís amb tu un pacte del Senyor. I si trobes en mi algun crim, mata’m tu mateix! Per què m’has de lliurar al teu pare?”
9 Jonatan exclamà: “No, això no! Si arribava a saber que el meu pare té determinat de fer-te mal, et penses que no t’ho diria?”
10 Llavors David digué a Jonatan: ”Qui m’ho farà saber, en cas que el teu pare respongui asprament?”
11 Jonatan respongué a David: “Vine, sortim al camp.” El dos van sortir al camp,
12 i Jonatan digué: “El Senyor, Déu d’Israel, en sigui testimoni! Quan jo hagi sondejat el meu pare, demà o demà passat, cap a aquesta hora, si tot va bé a David i no t’ho faig saber,
13 que el Senyor em castigui severament. I si el meu pare té intenció de fer-te mal, t’ho faré saber i et deixaré marxar perquè et posis a resguard. I que el Senyor estigui amb tu, com ha estat amb el meu pare!
14 Si aleshores encara sóc viu, tracta’m amb la bondat del Senyor; però si sóc mort,
15 no privis mai la meva família del teu favor, ni quan el Senyor extermini de la terra, un a un, els enemics de David,
16 ja que Jonatan ha fet un pacte amb la casa de David i el Senyor passarà comptes amb els enemics de David.”
17 Jonatan va renovar el jurament a David per l’afecte que li tenia, ja que se l’estimava més que la pròpia vida.
18 Després li digué: “Demà és noviluni i et trobaran a faltar, perquè el teu seient serà buit.
19 Però demà passat baixaràs decidit i vindràs al lloc on et vas amagar l’altre dia i t’esperaràs a la pedra d’Èzel.
20 Jo tiraré tres fletxes cap a aquell cantó, com si fes pràctiques.
21 Quan digui al criat: ‘Vés a buscar les fletxes’, si a més li dic: ‘Mira, les fletxes són més ençà, agafa-les’, aleshores podràs venir, perquè estàs segur i no passa res. T’ho juro pel Senyor!
22 Però si dic al criat: ‘Mira, les fletxes són més enllà’, aleshores vés-te’n, perquè és que el Senyor et fa marxar.
23 I pel que fa al que hem tractat tots dos, el Senyor n’és testimoni entre jo i tu per sempre.”
24 David, doncs, es va amagar al camp. I quan va arribar el noviluni, el rei es va entaular per a l’àpat.
25 El rei seia, com de costum, al seu lloc, tocant a la paret. Llavors Jonatan es va alçar i Abner s’assegué al costat de Saül, i el seient de David quedava buit.
26 Però aquell dia Saül no va dir res, pensant: “Deu ser casual; no deu estar pur, no es deu haver purificat.”
27 Però al matí del segon dia del noviluni, es va fixar que el seient de David era buit, i digué al seu fill Jonatan: “Per què no ha vingut a menjar el fill de Jessè, ni ahir ni avui?”
28 Jonatan va contestar a Saül: “David va insistir que el deixés anar a Betlem.
29 Em digué: ‘Et prego que em deixis marxar, perquè en aquella ciutat tenim un sacrifici familiar i un dels meus germans m’hi ha convidat. Si he trobat gràcia als teus ulls, et prego que em deixis anar a visitar els meus germans.’ És per això que no ha vingut a l’àpat del rei.”
30 Llavors Saül es va enfurismar contra Jonatan, i li digué: “Ah, fill de la perversa i rebel. ¿Que no sé jo que tens predilecció pel fill de Jessè, per a vergonya teva i deshonra de la teva mare?
31 Tots els dies que el fill de Jessè visqui sobre la terra, tu no estaràs segur, ni tampoc el teu regne. Ara, doncs, fes que me’l portin, perquè és digne de mort.”
32 Jonatan va contestar al seu pare Saül, i li digué: “Per què ha de morir? Què ha fet?”
33 Llavors Saül va alçar la llança per ferir-lo, i Jonatan va comprendre que el seu pare estava decidit a matar David.
34 Jonatan, indignat, es va alçar de taula i no va prendre aliment aquell segon dia de noviluni, perquè estava preocupat per David i pel fet que el seu mateix pare l’hagués ofès.
35 L’endemà al matí, Jonatan va sortir al camp, a l’hora prevista amb David, acompanyat d’un noi.
36 Llavors digué al noi: “Corre a collir les fletxes que jo tiri.” El noi va córrer, i ell va tirar la fletxa de manera que anés més enllà d’on era el noi.
37 Quan el noi va arribar on era la fletxa que havia tirat Jonatan, aquest li va cridar: “¿No és més enllà de tu, la fletxa?”
38 Jonatan va tornar a cridar: “Corre, vés de pressa, no t’entretinguis.” El noi va recollir la fletxa i va tornar on era el seu amo.
39 Ell, però, no havia entès res; només Jonatan i David estaven al corrent.
40 Tot seguit, Jonatan va donar les seves armes al noi que l’acompanyava i li digué: “Vés, porta-ho a la ciutat.”
41 Quan el noi va marxar, David va sortir de darrere la pedra i, abocant-se de cara a terra, es prosternà tres vegades. Es van besar mútuament i van plorar plegats, sobretot David.
42 Jonatan digué a David: “Vés-te’n en pau, ja que els dos ens hem fet aquest jurament en nom del Senyor: Que el Senyor estigui entre tu i jo, entre la teva descendència i la meva per sempre.”
43 Després, David va marxar i Jonatan se’n tornà a la ciutat.