PRIMER LLIBRE DE

SAMUEL

 2

 


El càntic d’Anna

1 Llavors Anna va fer aquesta pregària:
“El meu cor s’alegra en el Senyor.
Ell m’ha fet alçar el front;
la meva boca es burla dels meus enemics,
perquè gaudeixo de la teva salvació.
2 Ningú no és sant com el Senyor,
perquè no n‘hi ha cap fora de tu,
ni tampoc no hi ha cap roca com el nostre Déu.
3 No incrementeu les paraules arrogants,
que s’aparti de la vostra boca la insolència;
perquè el Senyor és un Déu que tot ho sap,
i a ell pertoca sospesar les accions.
4 L’arc dels poderosos s’ha trencat,
però els febles s’han fet forts.
5 Els qui anaven farts es lloguen per un tros de pa,
mentre que els qui tenien fam ja no en tenen.
Fins l’estèril ha infantat set vegades,
mentre que l’abundosa en fills s’emmusteeix.
6 El Senyor és qui fa morir i qui fa viure,
qui fa baixar al país dels morts i qui en fa sortir.
7 És el Senyor qui empobreix i qui enriqueix,
qui abat i qui exalça,
8 qui aixeca de la pols l’indefens
i fa alçar el pobre de la immundícia
per fer-los seure entre els prínceps, i els farà heretar un tron de glòria.
Perquè són del Senyor els fonaments de la terra,
i damunt d’ells ha assentat el món.
9 Ell guarda els passos dels seus fidels,
però els impius emmudiran en les tenebres,
perquè l’home no triomfarà per la força.
10 Els adversaris del Senyor seran aterrats,
des del cel tronarà damunt seu.
El Senyor jutjarà els confins de la terra,
donarà la victòria al seu rei,
i alçarà el front del seu Ungit.”
11 Elcanà va tornar a Ramà, a casa seva, i el noi es va quedar servint el Senyor, sota la vigilància del sacerdot Elí.

La maldat dels fills d’Elí

12 Els fills d’Elí eren uns malvats que no reconeixien el Senyor
13 ni les obligacions dels sacerdots envers el poble. Quan algú oferia un sacrifici, venia el mosso del sacerdot, mentre es coïa la carn, amb la forquilla de tres pues a la mà,
14 picava de la cassola, de l’olla, de la caldera, o de la perola, i tot el que treia amb la forquilla, el sacerdot s’ho quedava per a ell. Així ho feien amb tots els israelites que acudien allà, a Siló.
15 També abans que cremessin el sagí, venia el mosso del sacerdot i deia a l’home que oferia el sacrifici: “Dóna’m carn per a rostir-la per al sacerdot, perquè no t’acceptarà carn cuita, sinó crua.”
16 I si l’home li contestava: “Que cremin primer el sagí, i després agafaràs el que vulguis”, li responia: “No; me l’has de donar ara mateix, si no te la prendré per la força.”
17 El pecat que cometien aquells joves era molt greu davant el Senyor, perquè menyspreaven les ofrenes al Senyor.

Samuel a Siló

18 El jove Samuel servia davant el Senyor, cenyit amb un efod de lli.
19 La seva mare cada any li feia una túnica petita que li portava quan pujava amb el seu marit a oferir el sacrifici anual.
20 Aleshores Elí beneïa Elcanà i la seva muller dient: “Que el Senyor et doni descendència d’aquesta dona, a canvi del que va demanar al Senyor.” Després se’n tornaven a casa seva.
21 Efectivament, el Senyor va visitar Anna i ella va concebre i va infantar tres fills i dues filles, mentre Samuel creixia prop del Senyor.
22 Elí era ja molt vell, i s’assabentà de tot el que feien el seus fills a Israel i que, fins i tot, cohabitaven amb les dones que servien a la porta del Tabernacle de Reunió,
23 i els digué: “Per què us comporteu d’aquesta manera, que de tot el poble haig de sentir parlar de les vostres males accions?
24 No, fills meus, que no són bons els rumors que sento; esteu provocant que el poble del Senyor prevariqui.
25 Si un home peca contra un altre home, Déu el jutjarà, però si l’home peca contra el Senyor, qui intercedirà per ell?” Però ells no volien escoltar la veu del seu pare, perquè el Senyor havia decidit treure’ls la vida.
26 Mentrestant, el jove Samuel anava creixent i es feia agradable tant al Senyor com als homes.

Anunci del càstig a la família d’Elí

27 Llavors un home de Déu va anar a trobar Elí i li digué: “Així diu el Senyor: ¿No em vaig revelar clarament a la casa del teu pare, quan estaven a Egipte, a la casa del faraó?
28 Jo el vaig escollir, d’entre totes les tribus d’Israel, com a sacerdot meu, per a pujar al meu altar, per a cremar l’encens i per a vestir l’efod en la meva presència. ¿No vaig concedir a la casa del teu pare totes les ofrenes enceses dels fills d’Israel?
29 ¿Per què, doncs, menyspreeu el sacrifici i l’ofrena que jo he ordenat oferir en el Tabernacle, i dones més honor als teus fills que no pas a mi, per engreixar-vos amb la millor part de les ofrenes d’Israel, el meu poble?
30 Per tant, el Senyor, Déu d’Israel, diu: Jo havia dit que tu i la casa del teu pare caminaríeu davant meu per sempre, però ara, diu el Senyor, lluny de mi això, perquè jo honraré els qui m’honren, però els qui em menyspreen seran menyspreats.
31 Heus aquí que vénen dies en què amputaré el teu braç, i el braç de la casa del teu pare, i ningú no arribarà a vell en aquesta casa.
32 Contemplaràs amb angoixa, contínuament, tot el bé que esdevindrà a Israel, i ningú no arribarà a vell a la casa del teu pare.
33 No obstant, hi haurà algú dels teus que jo no trauré de servir al costat del meu altar, perquè els seus ulls es consumeixin i la seva ànima s’emmusteeixi, però la major part de la teva descendència morirà en edat adulta.
34 I et servirà de senyal el que succeirà als teus dos fills, Ofní i Pinhàs: moriran tots dos en un mateix dia.
35 Però jo em promouré un sacerdot fidel que actuarà d’acord amb el meu cor i el meu desig; li constituiré una família estable i caminarà sempre davant el meu Ungit.
36 I serà que tots els que hagin quedat de la teva família vindran i s’agenollaran davant d’ell per una moneda o per un tros de pa, i li diran: T’ho demano, posa’m en una funció sacerdotal perquè tingui un tros de pa per a menjar.”