PRIMER LLIBRE DE

SAMUEL

 19

 

Jonatan salva David

1 Llavors Saül va parlar amb el seu fill Jonatan i amb tots els seus servidors que volia fer morir David; però Jonatan, el fill de Saül, tenia molt d’afecte a David.
2 Per això, Jonatan va avisar David i li digué: “El meu pare Saül s’ha proposat de matar-te. Vés amb compte demà al matí, queda’t amagat i no et deixis veure.
3 Mentrestant, jo sortiré i em posaré al costat del meu pare en el camp on tu estiguis, li parlaré de tu, veuré el que hi ha i t’ho faré saber.”
4 Jonatan va parlar bé de David al seu pare Saül, i li digué: “Que el rei no faci cap greuge a David, el seu servidor, perquè ell no t’ha perjudicat, ja que tot el que ha fet ha estat en bé teu.
5 Va exposar la seva vida i va matar aquell filisteu, concedint així el Senyor una gran victòria a tot Israel. Tu mateix ho vas veure i te’n vas alegrar; per què, doncs, et vols fer responsable de sang innocent matant David sense cap motiu?”
6 Saül va fer cas de Jonatan i va jurar: “Per vida del Senyor que no serà mort.”
7 Després, Jonatan va cridar David i va contar-li aquesta conversa. I Jonatan va portar David a la presència de Saül, i David va continuar al seu costat com abans.

Nou atemptat de Saül contra David

8 Altra vegada hi hagué guerra; i David va sortir a lluitar contra els filisteus, els va infligir una gran derrota i ells van fugir davant seu.
9 El mal esperit del Senyor va tornar a atacar Saül quan estava descansant a casa seva, amb la llança a la mà, mentre David tocava l’arpa.
10 Saül va intentar clavar David a la paret amb la llança, però David va esquivar el cop i la llança es va clavar a la paret. David va fugir i es va amagar aquella mateixa nit.
11 Saül va enviar uns homes a casa de David perquè el vigilessin i el matessin l’endemà matí. Però Mical, la seva muller, el va avisar i li digué: “Si aquesta nit no salves la teva vida, demà al matí seràs mort.”
12 Mical va despenjar David per una finestra, i així ell es va escapar, fugint a amagar-se.
13 Després, Mical va agafar el terafim (l’estàtua de l’ídol domèstic) i el va ficar al llit. A la capçalera hi va posar l’estora de pèl de cabra i ho va tapar amb el cobrellit.
14 I quan Saül va enviar els homes a agafar David, ella els digué: “Està malalt.”
15 Saül va fer tornar aquells homes perquè veiessin David, i els digué: “Porteu-me’l amb el llit i tot, que el matarem.”
16 Quan hi van arribar, els homes van descobrir l’estàtua amb l’estora de pèl de cabra a la capçalera.
17 Llavor Saül digué a Mical: “Per què m’has enganyat d’aquesta manera i has deixat que el meu enemic fugís i s’escapés?” Mical respongué a Saül: “Ell m’ha dit: deixa’m marxar, si no vols que et mati.”

David a Naiot de Ramà

18 David, doncs, va fugir i es va escapar anant a Ramà, on era Samuel, i li va explicar tot el que Saül li havia fet. Després, ell i Samuel van anar a viure a Naiot.
19 Més tard, van avisar Saül dient-li: “Mira, David viu a Naiot de Ramà.”
20 Saül hi va enviar uns homes perquè agafessin David. Aquests van veure la congregació de profetes que, presidits per Samuel, profetitzaven. Llavors l’esperit de Déu va posseir els enviats de Saül, de manera que ells també es van posar a profetitzar.
21 Van comunicar el fet a Saül i ell hi va enviar uns altres homes, i també aquests es van posar a profetitzar. Llavors hi va enviar un tercer grup d’homes, però igualment aquests es van posar a profetitzar.
22 Per últim, ell mateix va anar a Ramà. En arribar a la gran cisterna que hi ha a Secu, va preguntar: “On són Samuel i David?” Li van contestar: “Mira, són a Naiot de Ramà.”
23 Aleshores es va dirigir cap a Naiot de Ramà, però també a ell el va envair l’esperit de Déu, de manera que va seguir endavant caminant i profetitzant fins que va arribar a Naiot de Ramà.
24 Ell també es va despullar dels seus vestits i es va posar a profetitzar davant de Samuel, i es va quedar despullat a terra tot aquell dia i tota aquella nit. És per això que diuen: “També hi ha Saül entre els profetes?”