PRIMER LLIBRE DE

SAMUEL

 17

 

David i Goliat

1 Els filisteus van aplegar els seus exèrcits per a la guerra, i es van concentrar a Socó de Judà, i van acampar entre Socó i Azecà, a Efes-Dammim.
2 Llavors Saül i els israelites es van aplegar, van acampar a la vall de l’Alzina i es van arrenglerar en ordre de batalla enfront dels filisteus.
3 A l’un cantó hi havia els filisteus, dalt d’una muntanya, i a l’altre cantó hi havia els israelites, dalt d’una altra muntanya; i entre els dos hi havia la vall.
4 Del campament de l’exèrcit dels filisteus, va sortir un campió anomenat Goliat, de Gat. La seva alçada era de sis colzes i un pam (uns dos metres i mig).
5 Un casc de bronze cobria el seu cap i anava vestit amb una cota de malla que pesava cinc mil sicles de bronze (uns 50 quilos).
6 Es cobria les cames amb polaines de bronze i a les espatlles duia una llança de bronze.
7 El pal de la seva llança era com un plegador d’ordit, i la punta de la llança pesava sis-cents sicles de ferro (uns 6 quilos). Davant seu hi anava l’escuder.
8 Es va aturar i va cridar cap a les tropes d’Israel: “Per què heu sortit en formació de combat? ¿No sóc jo filisteu i vosaltres servents de Saül? Escolliu-vos un home i que baixi contra mi.
9 Si em venç a mi i em mata, nosaltres serem vassalls vostres; però si jo el guanyo i el mato, vosaltres sereu els nostres vassalls i ens servireu.”
10 El filisteu hi va afegir: “Avui desafio les files d’Israel! Doneu-me un home i lluitarem tots dos.”
11 Quan Saül i tot Israel van sentir les paraules d’aquell filisteu, es van desanimar plens de por.

David arriba al campament

12 David era fill d’aquell efratita de Betlem de Judà que es deia Jessè i que tenia vuit fills. Aquell home, en temps de Saül, ja era vell i d’edat avançada entre els homes.
13 Els tres fills més grans de Jessè havien marxat a la guerra, darrere Saül. Els tres fills que van anar a la guerra es deien: Eliab, el primogènit; el segon, Abinadab; i el tercer, Ximà.
14 David era el més petit. Mentre que els tres més grans havien anat amb Saül,
15 David anava i venia del servei de Saül per guardar el ramat del seu pare, a Betlem.
16 Mentrestant, aquell filisteu s’avançava desafiant matí i tarda. Així es va presentar durant quaranta dies.
17 Llavors Jessè digué al seu fill David: “Pren per als teus germans una mesura d’aquest blat torrat i aquests deu pans i vés de seguida al campament on són els teus germans.
18 I aquests deu formatges els portaràs al cap del batalló. Informa’t de si els teus germans estan bé i pren-ne un comprovant.
19 Saül, amb ells i tots els israelites, són a la vall d’Elà per combatre contra els filisteus.”
20 David es va llevar de matinada, va deixar el ramat amb el rabadà, va carregar i va marxar, tal com li havia manat Jessè. Va arribar a la rotllana de carros just en el moment que l’exèrcit sortia en formació alçant el crit de batalla.
21 Tant Israel com els filisteus ja estaven arrenglerats, exèrcit contra exèrcit.
22 David va deixar la càrrega que duia a mans del guarda dels bagatges i va córrer cap al camp de batalla. Quan hi va arribar, va anar a saludar els seus germans;
23 i mentre parlava amb ells, venia, avançant des del camp dels filisteus, aquell campió que es deia Goliat, el filisteu de Gat, dient les mateixes paraules; i David les va sentir.
24 Quan la gent d’Israel va veure aquell home, van fugir tots del seu davant plens de por.
25 I un israelita digué: “¿Heu vist aquest home que s’avança? Doncs, ve per desafiar Israel. A qui el mati, el rei l’omplirà de riqueses, li donarà la seva filla, i eximirà la seva casa paterna dels tributs a Israel.
26 Llavors David va preguntar als homes que tenia al costat: “Què rebrà l’home que mati aquest filisteu i esborri l’oprobi que pesa sobre Israel? Qui és aquest filisteu incircumcís per venir a ofendre els esquadrons del Déu vivent?”
27 I la gent li va repetir aquelles mateixes paraules: ”Això rebrà aquell qui el mati.”
28 Mentre ell parlava amb aquells homes, el seu germà Eliab s’ho escoltava. Llavors, Eliab es va enfurismar contra David i li digué: “Què has vingut a fer aquí? A qui has confiat aquell petit ramat del desert? Jo conec prou bé la teva gosadia i la inconsciència del teu cor. Tu has vingut per veure la batalla!”
29 David respongué: “Què he fet jo ara? ¿És que no puc parlar?”
30 Es va apartar del seu costat i es va dirigir cap a un altre grup, fent la mateixa pregunta, i la gent li respongué com la primera vegada.
31 Algú va sentir les paraules que David havia pronunciat i les va fer arribar a Saül, i ell el va fer venir.

David accepta el desafiament

32 David digué a Saül: “Que no es desanimi ningú per causa d’aquell filisteu; el teu servent anirà a lluitar contra ell.”
33 Però Saül digué a David: “Tu no et pots enfrontar a aquest filisteu i lluitar contra ell, perquè tu ets molt jove i ell és guerrer des de la seva joventut.”
34 David contestà a Saül: “Quan el teu servent pasturava el ramat del seu pare i venia un lleó o un ós, i arrabassava alguna peça del ramat,
35 jo l’empaitava, l’atacava i li prenia la presa de la boca. I si es llençava contra mi, l’agafava per la mandíbula i el colpejava fins que el matava.
36 El teu servent ha donat mort al lleó i a l’ós, i aquest filisteu incircumcís serà com un d’ells, perquè ha provocat l’exèrcit del Déu vivent.”
37 David va dir també: “El Senyor que em va lliurar de les urpes del lleó i de les de l’ós em lliurarà igualment de les mans d’aquest filisteu.” Aleshores Saül digué: “Vés, i que el Senyor sigui amb tu.”

David mata Goliat

38 Després Saül va vestir David amb les seves pròpies vestidures, li va cobrir el cap amb un casc de bronze i el va armar amb una cuirassa.
39 David es va cenyir l’espasa i va intentar caminar, però no hi estava avesat, i digué a Saül: “No puc caminar amb això, perquè no en tinc costum.” I s’ho va treure de sobre.
40 Tot seguit va agafar el seu bastó, va triar cinc palets ben llisos del torrent, se’ls va posar al sarró de pastor que duia i, amb la seva fona a la mà, es va dirigir cap al filisteu.
41 El filisteu també venia acostant-se cada cop més, amb el seu escuder al davant.
42 Quan el filisteu va mirar i veié David, el va menysprear perquè era jove, ros i d’aspecte delicat.
43 Llavors li va dir: “¿És que jo sóc un gos perquè vinguis contra mi amb un bastó?” I va maleir David pels seus déus.
44 Encara hi afegí: “Vine aquí, que donaré la teva carn als ocells del cel i a les bèsties del camp.”
45 David va replicar al filisteu: “Tu véns contra mi amb espasa, amb llança i amb fletxes, però jo vinc a tu en nom del Senyor de l’univers, Déu dels exèrcits d’Israel, a qui tu has insultat!
46 Avui el Senyor et farà caure a les meves mans, et mataré i et tallaré el cap i donaré, avui mateix, els cadàvers de l’exèrcit filisteu als ocells del cel i a les bèsties del camp perquè tota la terra sàpiga que hi ha Déu a Israel.
47 I tota aquesta gent sabrà que el Senyor no venç amb l’espasa ni amb la llança, que la batalla és del Senyor i ell us posarà a les nostres mans.”
48 Quan el filisteu es va posar en marxa, avançant a l’encontre de David, aquest va sortir corrents de les files per enfrontar-se-li.
49 David ficà la mà al sarró i en va treure una pedra, la va llençar amb la fona i va ferir el filisteu al front. La pedra li va quedar clavada al front, i va desplomar-se de cara a terra.
50 Així David va vèncer el filisteu amb la fona i una pedra. El va ferir i el va matar sense empunyar cap espasa.
51 Tot corrents, David es va abocar sobre el filisteu, i agafant-li l’espasa la va desembeinar i el va rematar tallant-li el cap. Quan els filisteus van veure mort el seu heroi, van fugir corrents.
52 Llavors els homes d’Israel i de Judà llançaren el crit de guerra, i van perseguir els filisteus fins a l’entrada de Gat i a les portes d’Ecron. Els filisteus van caure, traspassats, per tot el camí de Xaaraim fins a Gat i Ecron.
53 Quan els israelites van tornar de perseguir els filisteus, van saquejar el seu campament.
54 David va agafar el cap del filisteu i el va portar a Jerusalem, però les armes les va penjar a la seva tenda.

Abner presenta David a Saül

55 Abans, quan Saül veié que David sortia a l’encontre del filisteu, havia preguntat a Abner, el comandant de l’exèrcit: “Abner, de qui és fill aquest noi?” I Abner havia contestat: “Per vida teva, oh rei, que no ho sé pas.”
56 El rei havia dit: “Pregunta de qui és fill aquest jove.”
57 Quan David va tornar de matar el filisteu, Abner el va agafar i el portà davant Saül, amb el cap del filisteu encara a la mà.
58 Saül li va preguntar: “De qui ets fill, tu, jove.” David respongué: “Sóc fill del teu servent Jessè, el betlemita.”