PRIMER LLIBRE DE

SAMUEL

 15

 

Expedició contra Amalec

1 Samuel digué a Saül: “A mi em va enviar el Senyor per ungir-te com a rei d’Israel, el seu poble. Ara, doncs, escolta el missatge del Senyor.
2 Això diu el Senyor de l’univers: Vaig a castigar Amalec, pel que va fer a Israel tallant-li el pas quan pujava d’Egipte.
3 Vés, doncs, ataqueu-lo i consagreu a l’anatema tot el que posseeix, sense cap compassió. Mata homes i dones, nois i criatures, vaques, ovelles, camells i ases.”
4 Saül, llavors, va convocar el poble i els passà revista a Telaïm: dos-cents mil d’infanteria i deu mil homes de Judà.
5 Saül va avançar fins a la capital d’Amalec i es va emboscar al torrent.
6 Llavors digué als quenites: “Marxeu, retireu-vos, sortiu d’entre els amalequites, no fos cas que us destruís juntament amb ells. Perquè vosaltres us vau portar bé amb tots els fills d’Israel quan pujaven d’Egipte.” I els quenites es van retirar d’entre els amalequites.
7 Llavors Saül va atacar els amalequites des d’Havilà fins a Xur, que és a la frontera d’Egipte.
8 Va capturar viu Agag, rei d’Amalec, i va destinar tot el poble a l’anatema, passant-los a fil d’espasa.
9 Però a Saül i al poble els va saber greu de matar Agag i el millor de les ovelles i els bous i el bestiar gras, i no els van exterminar. En canvi, van dedicar a l’extermini sagrat el bestiar dolent i de poc valor.

El Senyor rebutja Saül

10 Llavors Samuel tingué una revelació del Senyor que deia:
11 “Em pesa d’haver fet Saül rei; ha deixat d’obeir-me i no ha seguit les meves ordres.” Samuel es va afligir i va estar tota aquella nit suplicant al Senyor.
12 De bon matí, es va alçar per anar a rebre Saül. Però li van donar aquest avís: “Saül se n’ha anat a Carmel, i s’hi ha edificat un monument; després se n’ha tornat i ha baixat fins a Guilgal.”
13 Samuel va arribar fins on era Saül, i Saül el va saludar: “Beneït siguis del Senyor. Ja he acomplert l’ordre del Senyor.”
14 Samuel respongué: “Doncs, que són aquests bels de ramats que sento i aquest mugir de vedells que escolto?”
15 Saül digué: “Els han portat d’Amalec, perquè el poble ha perdonat la millor part de les ovelles i dels vedells, a fi d’oferir-los en sacrifici al Senyor, el teu Déu; però la resta l’hem consagrada a l’anatema.”
16 Samuel digué a Saül: “Calla, que et vull comunicar el que m’ha dit el Senyor aquesta nit.” I ell li contestà: “Parla.”
17 Samuel digué: “¿No és veritat que tu, tot i que et tens en poca estima, has esdevingut cap de les tribus d’Israel? ¿No t’ha ungit el Senyor com a rei sobre Israel?
18 El Senyor t’havia enviat a l’empresa i t’havia dit: ‘Vés, consagra a l’anatema tots aquells pecadors, els amalequites, i lluita contra ells fins a exterminar-los.’
19 Per què no has obeït la veu del Senyor i t’has abocat sobre el botí i has obrat malament als ulls del Senyor?”
20 Saül respongué a Samuel: “Jo he obeït la veu del Senyor. He acabat l’empresa que el Senyor m’havia confiat; he portat Agag, el rei d’Amalec, i he consagrat els amalequites a l’anatema.
21 Però el poble ha pres del botí ovelles i bous, les primícies de l’anatema, per a oferir-los en sacrifici al Senyor, el teu Déu, a Guilgal.”
22 Samuel respongué: “¿És que el Senyor es complau en els holocaustos i sacrificis més que en l’obediència a la veu del Senyor? Mira, l’obediència és millor que el sacrifici; la docilitat, millor que el greix dels moltons.
23 Com un pecat de bruixeria és la rebel·lia, i com un delicte d’idolatria és la insubordinació. Per haver rebutjat la paraula del Senyor, ell també t’ha rebutjat a tu com a rei.”
24 Saül va contestar a Samuel: “He pecat, traspassant el manament del Senyor i les teves ordres, perquè he tingut por del poble i he fet cas del que ells em deien.
25 Però ara et prego que perdonis el meu pecat i vinguis amb mi per adorar el Senyor.”
26 Però Samuel va contestar a Saül: “No vindré pas amb tu; has rebutjat la paraula del Senyor, i a tu t’ha rebutjat el Senyor perquè no segueixis regnant sobre Israel.”
27 I quan Samuel es girava per anar-se’n, Saül li va agafar la vora del mantell, que es va esquinçar.
28 Llavors Samuel li digué: “El Senyor avui ha esquinçat de tu el regne d’Israel per cedir-lo a un compatriota teu que és millor que tu.
29 A més, el qui és la glòria d’Israel ni menteix ni es penedeix; no és un home perquè canviï de parer.”
30 Saül exclamà: “Jo he pecat, però ara et prego que m’honoris davant els ancians del meu poble i davant el Senyor, i vinguis amb mi perquè adori el Se-nyor, el teu Déu.”
31 Samuel, llavors, va acompanyar Saül; i Saül va adorar el Senyor.
32 Després Samuel digué: “Porteu-me Agag, rei d’Amalec.” I Agag va comparèixer davant d’ell molt tranquil, pensant: “De segur que l’amargor de la mort ja s’ha allunyat.”
33 Però Samuel li digué: “Així com la teva espasa ha deixat sense fills tantes dones, que la teva mare també quedi sense fill entre les dones.” I el va trossejar davant el Senyor a Guilgal.
34 Després, Samuel es va retirar a Ramà i Saül va pujar a casa seva, a Guibà de Saül.
35 Samuel ja no va tornar a veure Saül fins al dia de la seva mort. Amb tot, Samuel es lamentava per Saül perquè el Senyor s’havia desdit d’haver-lo constituït rei d’Israel.