PRIMER LLIBRE DE

SAMUEL

 10

 

Saül és ungit com a rei

1 Llavors Samuel va agafar el flascó d’oli, li va vessar damunt el cap i, besant-lo, li digué: “¿No t’ha ungit el Senyor per príncep sobre la seva heretat?
2 Avui, quan te’n vagis del meu costat, trobaràs dos homes prop del sepulcre de Raquel, als confins de Benjamí, a Selsah, que et diran: “Han trobat les someres que vas anar a buscar. El teu pare ja no té cap preocupació per les someres; en canvi, però, està neguitós per vosaltres i pensa: Què puc fer pel meu fill?”
3 Passant més endavant, quan arribis a l’alzina de Tabor, et trobaràs amb tres homes que pugen a Déu, a Betel; l’un portarà tres cabrits, l’altre portarà tres coques de pa, i el tercer portarà un bot de vi.
4 Et saludaran i et donarà dos pans, que tu acceptaràs.
5 Després aniràs a Guibà de Déu, on hi ha una guarnició de filisteus; i s’esdevindrà que, en arribar a la ciutat, trobaràs un grup de profetes que baixen del lloc alt precedits del saltiri, el timbal, la flauta i l’arpa, que estaran en exaltació profètica.
6 Llavors t’envairà l’esperit del Senyor, de manera que tu profetitzaràs com ells i et convertiràs en un altre home.
7 Un cop s’hauran realitzat aquests senyals, fes tot allò que et sembli bé, perquè Déu serà amb tu.
8 Després baixa abans que jo a Guilgal, que jo baixaré on seràs tu, per oferir holocaustos i sacrificar ofrenes pacífiques. Espera-m’hi set dies, fins que jo vingui per fer-te saber el que has de fer.”
9 Així va ser; tan bon punt es va girar per separar-se de Samuel, Déu li va canviar el cor, i aquell mateix dia es van complir tots els senyals.
10 En arribar a Guibà, es va trobar amb un grup de profetes davant seu, i l’esperit de Déu el va envair i es va posar en exaltació profètica entremig d’ells.
11 Succeí que, quan tots els qui el coneixien d’abans el veieren profetitzant entremig dels profetes, es deien entre ells: “Què li ha passat al fill de Quix? ¿Es troba també Saül entre els profetes?”
12 I un dels presents digué: “I qui és el seu mestre?” D’aquí prové la dita: “També Saül és un dels profetes?”
13 Quan va acabar de profetitzar, se’n va anar a casa.
14 Un oncle de Saül va preguntar, a ell i al seu mosso: “On heu anat?” I ell respongué: “A buscar les someres; però, veient que no apareixien, vam anar a trobar Samuel.”
15 L’oncle de Saül digué: “Explica’m què us ha dit Samuel.”
16 Saül va contestar al seu oncle: “Ens va comunicar que les someres ja havien estat trobades.” Però de l’afer del regne, no li va dir res del que havia dit Samuel.

Saül designat i proclamat rei

17 Samuel va convocar el poble davant el Senyor, a Mispà,
18 i digué als fills d’Israel: “Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Jo vaig fer pujar Israel de l’Egipte i us vaig alliberar de les mans dels egipcis i de les de tots els reialmes que us oprimien.
19 Però vosaltres avui heu rebutjat el vostre Déu, que us ha salvat de tots els infortunis i de totes les tribulacions, i heu exclamat: No, no! Volem tenir un rei sobre nosaltres! Doncs, bé, presenteu-vos davant el Senyor distribuïts per tribus i famílies.”
20 Llavors Samuel va fer que s’acostessin totes les tribus d’Israel, i la sort va designar la tribu de Benjamí.
21 Va fer venir la tribu de Benjamí per clans, i la sort va designar la família de Matrí. Després la sort va designar Saül, fill de Quix. El van anar a buscar, però no el van trobar.
22 Llavors van tornar a consultar el Senyor: “¿És que no ha vingut encara, aquest home?” I el Senyor respongué: “És allà, amagat entre els bagatges.”
23 Van anar de seguida a treure’l d’allí, i quan va comparèixer entremig del poble, sobresortia per damunt de tots ells, des de l’espatlla en amunt.
24 Llavors Samuel digué a tot el poble: “¿Heu vist qui ha escollit el Senyor? No n’hi ha cap com ell en tot el poble!” I tota la gent va cridar: “Visca el rei!”
25 Tot seguit, Samuel va exposar al poble els furs reials i els va escriure en un llibre que va dipositar davant el Senyor. Després, Samuel va acomiadar tot el poble, cadascú a casa seva.
26 També Saül va tornar a la seva casa de Guibà, acompanyat d’un grup d’homes als qui Déu havia tocat el cor.
27 Però alguns malvats deien: “Com ens pot salvar, aquest?” El van menysprear i no li van dur cap obsequi. Ell, però, feia com qui no sent res.