PRIMER LLIBRE DELS

REIS

 7

 

El palau reial i els annexos

1 Salomó també va construir el seu propi palau; en tretze anys el va deixar acabat.
2 Va construir la «Casa del Bosc del Líban», de cent colzades de llargada, cinquanta d’amplada i trenta d’alçada, sobre quatre rengles de columnes de cedre; i sobre les columnes, quatre capitells de cedre.
3 Li va posar un sostre de taulons de cedre damunt les bigues que descansaven sobre quaranta-cinc columnes, cada rengle tenia quinze columnes.
4 Hi havia tres rengles de finestres, llum contra llum, tres vegades.
5 Totes les portes i tots els muntants eren quadrangulars; i unes finestres eren davant les altres en tres fileres.
6 Va fer el pòrtic de les Columnes, de cinquanta colzades de llargada i trenta d’amplada, amb un vestíbul a la part del davant, amb columnes i sostre.
7 Va fer també el pòrtic del tron, on ell havia d’administrar justícia, una sala d’audiència coberta de cedre des del terra fins al sostre.
8 I el palau on havia de viure era del mateix estil, situat en un altre pati, més a l’interior del pòrtic. A més, Salomó va construir per a la filla del faraó, amb la qual s’havia casat, un palau per l’estil d’aquell pòrtic.
9 Tots aquests edificis, des dels fonaments fins a les cornises i des de la façana fins al pati gran, eren de pedres selectes, treballades, ben ajustades i serrades a mida per totes les cares.
10 Els fonaments eren de pedres valuoses, de grans blocs de deu i de vuit colzades.
11 I la part superior era de pedres nobles, tallades a mida, i de fusta de cedre.
12 I al voltant del pati gran hi havia tres rengleres de pedres tallades i una renglera de bigues de cedre, com el pati interior del temple del Senyor i el pòrtic del palau.

Salomó contracta l’artesà Hiram

13 Salomó va fer venir de Tir l’artesà Hiram,
14 fill d’una viuda de la tribu de Neftalí i de pare tirienc. Treballava el bronze, i era molt expert i hàbil coneixedor de totes les arts de treballar aquest metall. Així, doncs, va anar a la cort del rei Salomó i va realitzar tota l’obra.
15 Va fondre dues columnes de bronze; cada columna tenia divuit colzades d’alçada, i el seu perímetre feia dotze colzades, i tenia un gruix de quatre dits, ja que eren buides.
16 També va fer dos capitells de bronze fos per a posar-los sobre el cap de cada columna; tots dos tenien cinc colzades d’alçada.
17 I xarxes d’estil fistonat i cordons trenats per als capitells que coronaven les columnes; set per a cada capitell.
18 Va fer també dues rengleres de magranes entorn de la xarxa, per a cobrir els capitells que estaven al cap de les columnes amb les magranes; així ho va fer per a cada un.
19 Els capitells de sobre el cap de les columnes que eren al costat del pòrtic tenien forma de lliri i eren de quatre colzades.
20 Aquests capitells que coronaven les dues columnes també duien dues-centes magranes en dues rengleres al voltant de cada capitell, damunt la protuberància globular de darrere de la xarxa.
21 Va situar les columnes davant el pòrtic del temple. Quan va alçar la columna de la dreta, li va posar el nom de Jaquín; i quan va alçar la de l’esquerra, li va posar el nom de Bóaz.
22 L’extrem de les dues columnes tenia forma de lliri. Així va acabar l’obra de les columnes.

Mobiliari del temple

23 Després va fer el «Mar» de fosa, de deu colzades de l’una vora a l’altra, perfectament rodó, de cinc colzades d’alçada, i un cordó de trenta colzades donava la mida del seu perímetre.
24 Per sota la seva vora, tot a l’entorn, hi havia una garlanda de carbasses silvestres, deu per cada colzada, donant la volta al «Mar» en dues rengleres i foses en la mateixa peça.
25 Descansava sobre dotze toros: tres miraven al nord, tres a l’occident, tres al migdia i tres a l’orient. El «Mar» descansava damunt d’ells, tots amb les gropes cap endins.
26 Tenia un pam de gruix, i la seva vora en forma de copa, com una flor de lliri. Tenia una cabuda de dues mil gerres (uns 40.000 litres).
27 També va fer deu peanyes de bronze, de quatre colzades de llarg cada una, quatre d’ample i tres d’alçada.
28 Les peanyes eren fetes així: tenien plafons, i els plafons eren encaixats en els seus muntants,
29 i sobre els plafons emmarcats hi havia figures de lleons, bous i querubins. Sobre els muntants de la peanya, per sobre i per sota les figures dels lleons i els bous hi havia garlandes de baix relleu.
30 Cada peanya tenia quatre rodes de bronze, amb eixos també de bronze. Els seus quatre angles tenien suports de fosa per la part de sota; i en cada un, per la part de fora, hi havia garlandes.
31 La seva boca entrava dins d’un capitell rodó que tenia una colzada d’alçada, de la mateixa forma de la peanya, d’una colzada i mitja. També sobre la boca hi havia gravats, però els seus plafons eren quadrats, no rodons.
32 Hi havia quatre rodes sota els plafons, amb els eixos fixats a la base. L’alçada de cada roda era d’una colzada i mitja.
33 La forma de les rodes era com la d’una roda de carro. Els eixos, les llandes, els raigs i els cubs eren de fosa.
34 Hi havia, doncs, quatre suports als quatre angles de cada peanya, que formaven una sola peça amb la peanya.
35 Dalt de la peanya hi havia un cèrcol tot al voltant de mitja colzada d’alçada; i els suports i plafons que hi havia a la part alta formaven una sola peça amb la peanya.
36 I sobre les planxes, els suports i els plafons, s’hi van esculpir querubins, lleons i palmes, segons l’espai lliure de cadascun, amb garlandes tot al voltant.
37 D’aquesta manera es van fer les deu peanyes: totes eren d’una sola peça de fosa, d’una mateixa mida i d’una mateixa forma.
38 També va fer deu piques de bronze. Cada pica tenia una cabuda de quaranta gerres, i cada una feia quatre colzades. Cada pica descansava sobre una de les deu peanyes.
39 I va instal·lar cinc peanyes al cantó dret del temple i cinc al cantó esquerre, mentre que el «Mar» el va situar al cantó dret de l’edifici, a l’orient, de cara a migdia.
40 Hiram va fer també les calderes, les pales i les tasses. Així va deixar acabada tota l’obra que feia per al rei Salomó en el temple del Senyor:
41 Les dues columnes i els dos globus dels capitells que coronaven les dues columnes; les dues xarxes per a cobrir els dos globus dels capitells situats al cim de les columnes;
42 les quatre-centes magranes per a les dues xarxes, dues rengleres de magranes per a cada xarxa, per a cobrir els dos globus dels capitells situats al cim de les columnes;
43 les deu peanyes i les deu piques damunt les peanyes;
44 el «Mar» amb els dotze toros que el sostenien;
45 i les calderes, les pales i les tasses. Tots aquests utensilis que Hiram va fer al rei Salomó per al temple del Senyor eren de bronze brunyit.
46 El rei els va fer fondre a la plana del Jordà, a la terra argilosa, entre Sucot i Saretan.
47 I Salomó va disposar de tots els utensilis, sense avaluar-ne el pes, per la gran quantitat que n’hi havia.
48 Salomó també va fer tots els objectes que hi havia al temple del Senyor: l’altar d’or, la taula d’or sobre la qual es posaven els pans de la proposició;
49 els canelobres d’or fi de davant del lloc santíssim, cinc a la dreta i cinc a l’esquerra, amb les flors, les llànties i les esmocadores d’or;
50 els gibrells, les tasses, els ganivets, les cassoletes i els encensers, que eren d’or fi. També les frontisses eren d’or, tant les de les portes de la peça interior, el lloc santíssim, com les de les portes del santuari.
51 Un cop acabades totes les obres que el rei Salomó va fer per al temple del Senyor, va portar les ofrenes consagrades per David, el seu pare, la plata, l’or i els utensilis, i els diposità a la tresoreria del temple del Senyor.